Si ets aquí potser és perquè t’han parlat de les consonants oclusives o potser perquè t’has trobat amb el problema de no saber si posar g o c en paraules com groc i mag, ja que la c de groc sona igual que la g de mag.
Què et sembla si posem una mica de llum a la problemàtica d’aquestes lletres a través d’algunes normes?
Ús de b/p, d/t, g/c
Abans de res, vull explicar-te que en català classifiquem les consonants a partir del lloc d’articulació i del mode d’articulació. Ara no entrarem en detall, però d’aquesta classificació en surten les consonants oclusives, que són les sis consonants que avui ens ocupen.
Aquestes consonants oclusives es diferencien entre si pel lloc d’articulació i per la sonoritat. Segons el lloc d’articulació, poden ser bilabials (b i p), dentals (d i t) o velars (g i c). I segons la sonoritat, poden ser sordes: /p/, /t/ i /k/ o sonores: /b/, /d/ i /g/.
Fixa’t en el quadre següent, que segur que t’ajudarà:
Arribats en aquest punt, ja és moment d’assaltar el problema que hem comentat a l’inici: quan s’utilitza, per exemple, p o b, si segons com sonen igual?
El primer que has de saber i que afecta d’igual manera totes les oclusives és que a començament de paraula o a inici de síl·laba no presenten cap problema. Pronuncia les paraules que et poso a continuació i ja veuràs que la distinció entre les consonants sonores p, t i c i les consonants sordes b, d i g és clara:
pell – bell
trama – drama
cos – gos
Així doncs, el problema el tenim quan aquestes consonants es troben a final de síl·laba o a final de mot. Per tal de saber què cal tenir en compte a l’hora de posar una consonant o una altra, en parlaré per parelles: p/b, t/d i c/g.
Les oclusives bilabials p/b
Les normes que has de tenir en compte són:
-
- A final de mot, després de consonant o de vocal àtona escriurem la mateixa consonant que apareix en el derivat: esquerp → esquerpa / corb → corba.
- També a final de mot, després de vocal tònica o de diftong tònic escriurem p: llop, sap o concep. Ara bé, són excepcions d’aquesta norma, entre d’altres, alguns cultismes i estrangerismes com: tub, esnob o club.
- A l’interior de mot, a final de síl·laba escriurem amb b els mots començats per ab-, ob-, sub-: absolt, obtús o subtil (excepcions: apte, òptim, opció…). I escriurem amb p els que comencen per cap-: capgròs (excepció: cabdell, cabdill).
- Altres mots que hauràs de recordar: escriurem p en paraules com repte, erupció, baptisme, lapsus…, i escriurem amb b dissabte, sobte, dubte i els seus derivats.
Les oclusives dentals t/d
Les normes que has de saber són:
-
- A final de mot, després de consonant o de vocal àtona escriurem la mateixa consonant que apareix en el derivat: atònit → atònita / sord → sorda.
- També a final de mot, després de vocal tònica o de diftong tònic escriurem t: salut, ciutat, buit. Ara bé, són excepcions d’aquesta norma el mot fred i alguns cultismes i estrangerismes, com quid o sud, així com els femenins acabats en -itud i -etud: altitud i quietud.
- Els gerundis i els participis els escriurem amb t: cantant, dormint, temut… Mentre que la forma femenina dels participis serà amb d: temuda.
- Enmig de paraula, escriurem amb d els mots començats pel prefix ad-: adjectiu, advocat, admirar… Hi ha algunes excepcions com atzar, atles, atmosfera…
Les consonants velars c/g
Les normes que has de tenir presents són:
-
- A final de mot, després de consonant o de vocal àtona podrem saber si escriure c o g buscant un mot derivat: fresc → frescor, clàssic → clàssica, càstig → castigar, amarg → amargós. Excepcions: ànec (però: aneguet), càrrec (però: carregar), fàstic (però: fastigós)…
- També a final de mot, després de vocal tònica o de diftong tònic escriurem c: escac, atac, poruc. Ara bé, en són excepcions els mots acabats en -leg o -gog, com biòleg i pedagog, i altres mots com mag, estrateg o buldog.
- A l’interior de mot, a final de síl·laba escriurem g davant de d, g, m i n: magdalena, suggerir, fragment, digne. I escriurem c davant de c, t i s: acció, actriu, fúcsia. En són excepcions alguns cultismes i manlleus: acne, anècdota, gàngster.
- La primera persona del present d’indicatiu l’escrivim amb c: vinc, tinc, venc.
Ara que ja saps totes les normes que has de tenir en compte, què et sembla si fas els exercicis de b/p, d/t i g/c que et proposo a continuació? 😉
