Sabies que a partir d’un mot en pots formar de nous? No et sembla fascinant que agafant la paraula mar puguis formar-ne d’altres com mariner, marina o marítim?
El procés de formar una paraula a partir d’una altra és el que es coneix com a derivació de mots, i tot seguit hi entraré en detall. T’animes a continuar llegint per saber-ne més?
Definició de derivació: la formació de mots nous
Dit en termes tècnics, la derivació és un procés de formació de mots a partir d’una base lèxica, a la qual se li afegeix un afix. Quan l’afix va després de la base, se’l coneix com a sufix, i el procés que descriu la formació de mots amb el sufix és la sufixació. D’altra banda, quan l’afix va al davant de la base, s’anomena prefix, i el procés de formació és la prefixació.
▶️ Exemples de derivació
Et poso uns exemples de derivació i una taula perquè puguis entendre a la perfecció totes aquestes paraules tan tècniques. Primer t’ho exemplifico amb la sufixació i després amb la prefixació.
-
- Sufixació. Fixa’t en les paraules gossera i gosset. Sabries dir-me quin és el mot que tenen en comú? Efectivament, totes dues comparteixen la paraula gos, que és la base lèxica. En el cas de gossera, a la base s’hi ha afegit el sufix “-era”, i en el de gosset, s’hi ha afegit el sufix “-et”.
- Prefixació. Ara fixa’t en les paraules besavi i conviure. Quina és la base de cada una d’elles? En el primer exemple és avi, a la qual se li ha afegit el prefix “bes-”, mentre que el segon exemple s’ha format a partir del mot viure i el prefix “con-”.
| SUFIXACIÓ | base lèxica + sufix | alegrement, natural |
| PREFIXACIÓ | prefix + base lèxica | atípic, bescanviar |
En quins tipus de mots es pot fer derivació?
Així doncs, veiem que al davant o al darrere d’un mot es pot afegir un prefix o un sufix (o ambdós al mateix temps) i formar paraules noves. Ara bé, en quins tipus de mots es pot fer la derivació? Tant en el cas de la sufixació com en el de la prefixació, les bases lèxiques poden ser noms, adjectius, verbs i, ocasionalment, adverbis.
A continuació descriuré en detall els sufixos i els prefixos perquè puguis conèixer les característiques, les normes de derivació o els tipus de sufixos i prefixos que hi ha.
Els sufixos
Com has vist, amb els sufixos es formen mots nous adjuntant-los a la dreta de la base lèxica:
sal > saler (on sal és la base lèxica i -er és el sufix)
A l’apartat anterior t’he comentat els tipus de mots amb els quals es pot fer la derivació. En aquest sentit, has de saber que els sufixos determinen la posició de l’accent, la categoria gramatical de la paraula i el seu significat. Això vol dir que sigui quina sigui la categoria de la base lèxica, aquesta pot canviar en funció del sufix.
Així, es poden formar noms a partir de bases lèxiques adjectivals, nominals i verbals; verbs a partir de bases nominals, adjectivals o verbals; adjectius mitjançant bases nominals, verbals i adjectivals; o adverbis que tenen bases adjectivals. Fixa’t en els exemples següents:
-
- Dels noms dent, piga i aire se’n deriven el nom dentista, l’adjectiu pigat i el verb airejar.
- Dels adjectius lleig i blau se’n deriven el nom lletjor i l’adjectiu blavós.
- Dels verbs manar i allargar se’n deriven l’adjectiu manaire i el verb allargassar.
A continuació et poso una taula amb alguns sufixos, però has de saber que n’hi ha moltíssims i que, per tant, aquesta taula no els conté tots.
| Sufix | Exemple | Sufix | Exemple |
| -ar | colomar | -ificar | simplificar |
| -at / -ada | pigat / becada | -et / -eta | xiquet / personeta |
| -ció | publicació | -or | cremor |
| -ista | idealista | -íssim / -íssima | altíssim / boníssima |
| -leg / -loga | psicòleg / filòloga | -tori | interrogatori |
| -dor / -dora | rebedor / grapadora | -ot / -ota | gossot / gatota |
| -ès / -esa | burgès / marquesa | -itud | altitud |
| -ejar | feinejar | -ment | hàbilment |
Els prefixos
La prefixació és la formació de mots nous mitjançant l’adjunció d’un prefix a l’esquerra de la base lèxica:
fer > refer (on re- és el prefix i fer és la base lèxica)
A diferència dels sufixos, els prefixos no modifiquen la posició de l’accent de la base lèxica ni tampoc determinen la categoria gramatical del mot derivat. Si tornes a mirar l’exemple anterior ho veuràs: l’accent recau, tant en la base com en el derivat, sobre el verb fer, i la categoria gramatical dels dos mots és verb.
Sobre els prefixos, has de tenir present que no porten mai guionet, tot i que, com sempre, hi ha excepcions a aquesta norma. Per exemple, alguns substantius i adjectius que es formen amb un adverbi no que actua com a prefix: la no-violència, el no-res, els no-creients.
A continuació tens una taula amb alguns prefixos, però no tots, ja que igual com passa amb els sufixos, n’hi ha molts.
| Prefix | Exemple | Prefix | Exemple |
| avant- | avantpassat | hiper- | hiperactiu |
| bes- | bescanviar, besavi | di- | diòxid |
| contra- | contrafinestra | ultra- | ultralleuger |
| macro- | macrofestival | neo- | neoclàssic |
| multi- | multinacional | il- | il·legal, il·lògic |
| tri- | tridimensional | pseudo- | pseudoart |
| poli- | polifacètic | sota- | sotaterra |
| re- | renom, revendre | sub- | submarí, subsol |
Exercici de derivació: posa’t a prova!
Ara que ja coneixes tot el que necessites sobre la derivació, et proposo que posis a prova el que has après amb l’exercici de derivació interactiu que trobaràs en aquesta entrada del blog.
