Tot el que has de saber sobre els accents diacrítics en català | Infografia 2022

Per que junt o separat

En aquest article trobaràs informació actualitzada (d’acord amb la nova ortografia) i completa sobre els accents diacrítics en català.

A continuació, 📢 resolc els 7 dubtes més comuns sobre els accents diacrítics, amb exemples i una infografia imprescindible per entendre quan es posa accent diacrític.

Aquí et deixo la taula de continguts perquè puguis consultar directament el dubte concret.

Què és l’accent diacrític?

És un accent distintiu que serveix per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual, però que tenen significats diferents.

També et pot interessar

Per què les paraules amb accent diacrític no segueixen les regles d’accentuació de monosíl·labs en català?

Segons les regles d’accentuació en català, els mots que només tenen una síl·laba (anomenats monosíl·labs) no han de portar accent. Ara bé, hi ha una excepció: els accents diacrítics.

Fem servir els diacrítics en paraules monosíl·labes per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual i que tenen significats diferents. Així, evitem possibles confusions en cas que no puguem entendre el significat de la paraula pel context.

 

 

Quan van canviar els accents diacrítics en català?

El 2016, l’Institut d’Estudis Catalans va fer una reforma ortogràfica i va reduir els accents diacrítics de 150 a només 15. Malgrat que va ser un canvi molt polèmic, simplifica enormement l’escriptura en català.

 

Guia dels 15 accents diacrítics en català actualitzat

 Descarrega aquesta infografia en aquest enllaç de Pinterest.

Quin és el llistat de paraules que porten accent diacrític en català?

A continuació trobaràs els 15 mots que porten accent diacrític actualment (amb l’explicació gramatical i exemples). Aquest llistat t’ajudarà a entendre la infografia que acabes de veure a l’apartat anterior. Per cert, no t’oblidis de descarregar-la per poder consultar els diacrítics quan ho necessitis.

    • bé/be

Amb accent: 1) Adverbi = satisfactori, correcte: Està . 2) Substantiu, que procura avantatge: El i el mal. 3) Riquesa, fortuna: Ha invertit en un immoble. / Es regeix per la separació de béns.

Sense accent: 1) L’animal o la carn de l’animal: Vedella i be a la brasa. 2) Lletra be (B): La lletra be.

    • déu/deu

Amb accent: 1) Deïtat: Eros és el déu de l’amor.

Sense accent: 1) Número 10: deu anys. 2) Del verb deure: Deu ser de ciutat.

    • és/es

Amb accent: 1) Del verb ser: És molt petita.

Sense accent: 1) Pronom feble/reflexiu: Es passa el dia corrent.

    • mà/ma

Amb accent: 1) Part del cos: Caminen agafats de la .

Sense accent: 1) Possessiu (= la meva): Ma germana és més valenta que jo.

    • més/mes

Amb accent: 1) Quantitatiu: És més car que l’any passat.

Sense accent: 1) Mes de l’any: Va morir el mes de maig. 2) Conjunció (= però): T’estimo, mes això no és suficient. 3) Plural del possessiu ma: M’ho han regalat mes tietes.

    • món/mon

Amb accent: 1) Planeta Terra: Sempre està voltant pel món.

Sense accent: 1) Possessiu (= el meu): Mon iaio sí que era savi!

    • pèl/pel

Amb accent: 1) Filament que surt de la pell: Tens un pèl al nas.

Sense accent: 1) Contracció de per + el: Sempre passeja pel riu.

    • què/que

Amb accent: 1) Interrogatiu: Què m’has dit? 2) Relatiu tònic: Els diners amb què ha jugat eren de la família. 3) Substantiu:  No he entès el què.

Sense accent: 1) Relatiu àton: M’agrada el cotxe que t’has comprat. 2) Conjunció: Li he demanat que m’ajudi. 3) Quantitatiu: Que simpàtica!

    • sé/se

Amb accent: 1) Del verb saber: que m’estimes.

Sense accent: 1) Pronom feble/reflexiu: Aquesta festa se celebra cada any.

    • sí/si

Amb accent: 1) Adverbi afirmatiu: , vull anar-hi. 2) Nom = afirmació: Quan li donaràs el ?

Sense accent: 1) Condicional: Si pots, evita-ho. 2) Pronom reflexiu (diferent del castellà, que porta accent): Es fa mal a si mateixa. 3) Nota musical: Si bemoll.

    • sòl/sol

Amb accent: 1) Superfície de terreny: El sòl calcari.

Sense accent: 1) Sense companyia: Ha anat de viatge sol. 2) Astre: Com crema el sol al mes d’agost! 3) Nota musical: Do, re, mi, fa, sol

    • són/son

Amb accent: 1) Del verb ser: Són tres germans ben plantats.

Sense accent: 1) Ganes de dormir: Se n’ha anat a dormir perquè tenia son. 2) Possessiu (= el seu): Son pare no li deixa.

    • té/te

Amb accent: 1) Del verb tenir: Només tres hores disponibles.

Sense accent: 1) Beguda: Vols un te verd amb galetes? 1) Lletra te (T): La paraula quant s’escriu amb te final.

    • ús/us

Amb accent: 1) Substantiu d’usar: És un producte d’un sol ús.

Sense accent: 1) Pronom feble: Us ha avisat amb antelació?

    • vós/vos

Amb accent: 1) Pronom fort, tractament semiformal: Executen allò que vós els demaneu.

Sense accent: 1) Pronom feble: Aixequeu-vos, que feu tard.

Com es fa el plural dels mots amb accent diacrític?

Aquestes són les paraules amb accent diacrític que conserven l’accent en el plural: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls. En canvi, escriurem mans i mons sense accent.

Gran part d’aquests mots, llevat de mons, mantenen l’accent en plural perquè coincideixen gràficament amb el plural dels mots sense accent.

Prenem pèl com a exemple. El plural de pèl és pèls, i gràficament coincideix amb el plural de pel, que és pels. Per tant, per evitar confusions, mantenim l’accent en plural.

M’ha arrancat un pèl / tres pèls.

Caminava pel carrer / pels carrers com un fantasma.

En canvi, hi ha paraules en què el plural no coincideix i, per tant, no cal fer servir l’accent diacrític. És el cas de mà/mans i ma/mes.

M’he fet mal a la dreta. / M’he fet mal a les dues mans.

Ma tieta vindrà amb mi. / Mes tietes vindran amb mi.

Es posa accent diacrític en les paraules compostes?

Si una paraula que porta accent diacrític (del llistat de 15 mots que t’he mostrat abans) és un dels elements que formen una paraula composta, poden passar dues coses:

    • Si la paraula composta NO porta guionet, no es posa accent diacrític, perquè ja no es considera una unitat independent. Se segueixen les regles d’accentuació en català per a la paraula composta. Per exemple, adeu o rodamon.
    • Si la paraula composta porta guionet, es mantén l’accent diacrític. Això passa perquè s’entén que el mot compost està format per dos mots independents (separats amb un guionet). Per tant, el monosíl·lab manté l’accent que porta quan s’escriu sol. Per exemple, pèl-roig porta accent diacrític perquè pèl també en porta.

Quins són els errors més comuns amb l’accent diacrític en català?

Des de la reforma ortogràfica de 2016, hi ha algunes paraules que ens resistim a escriure sense accent. Aquests són els 3 errors més habituals amb l’accent diacrític (paraules que ja no porten accent):

    • Sóc (de ser): Jo sóc correctora. > Jo soc correctora.
    • Dóna (de donar): Li dóna menjar cada dia. > Li dona menjar cada dia.
    • Vénen (de venir): Els joves vénen i se’n van quan volen. > Els joves venen i se’n van quan volen. 

Espero haver resolt tots els teus dubtes sobre l’accent diacrític. Si aquest article i la infografia t’han resultat útils, comparteix-los i ajuda’m a difondre el català ben escrit.

Núria Masdeu