Els pronoms febles en català: quina por!

pronoms febles

Què són els pronoms febles? I, sobretot, com els puc fer servir sense equivocar-me?

En aquesta entrada et revelo els secrets del tema més temut per tots els estudiants de català: nadius i no nadius.

Primer de tot, he de reconèixer que la por és justificada; no és un tema fàcil. D’una banda, perquè hi ha moltes combinacions possibles de pronoms. De l’altra, perquè cal entendre les funcions sintàctiques per utilitzar-los correctament.

Tot i això, la meva missió avui és acompanyar-te pas a pas per tot allò que has de saber sobre els pronoms febles, i explicar-te quins són els errors més habituals i com corregir-los.

Som-hi!

Què són els pronoms febles?

Els pronoms febles (també anomenats clítics) són uns elements gramaticals molt útils per donar cohesió al text. Bàsicament, serveixen per substituir elements del text que ja s’han esmentat abans i, per tant, evitar repeticions.

Tot i que són independents i tenen funcions sintàctiques pròpies, no els arribem a considerar mots per si mateixos, sinó que sempre dependran d’una paraula veïna.

A diferència dels pronoms forts (jo, mi, nosaltres, tu, vosaltres, vós, vostè, vostès, ell, ella, ells, elles i si), els pronoms febles es caracteritzen pel fet de ser inaccentuats i formar una unitat prosòdica amb el verb, és a dir, sempre van aglutinats al verb i formen una única unitat de pronúncia (s’escriguin separats o units amb apòstrof o guionet).

 

 

Les formes dels pronoms febles

La majoria de pronoms febles presenten formes diferents segons la posició que prenen respecte del verb (al  davant, anomenats proclítics; o al darrere, enclítics) i segons la grafia amb què aquest comença o acaba (vocal o consonant).

A la graella següent t’hi resumeixo tots els pronoms febles en les seves diverses formes i te n’hi poso alguns exemples.

 

Quadre dels pronoms febles

pronoms febles català

Les funcions sintàctiques dels pronoms febles

Per norma general, cada pronom feble fa referència a un segment d’informació que compleix una funció sintàctica dins de l’oració, i substitueix aquest segment d’informació.

pronoms

Els pronoms, entre altres elements, són les formes gramaticals que ens permeten recuperar un element representat en algun moment del text i remetre’ns-hi sense necessitat d’haver-lo de repetir. Aquesta mirada enrere en el discurs és una referència anafòrica: el significat del pronom feble depèn de l’element al qual es refereix. Aquest recurs i l’ús correcte dels pronoms febles et permetrà desenvolupar un text cohesionat.

La substitució pronominal

La funció més bàsica i típica dels pronoms febles és la de substitució d’un argument del verb. Els arguments del verb són aquelles estructures sintàctiques necessàries i exigides pel significat del verb: el subjecte, l’atribut, el complement directe, el complement indirecte i altres formes de datiu, el complement de règim verbal, els complements circumstancials i els complements predicatius. A continuació t’explico detalladament com funciona cada una de les substitucions pronominals.

Casos especials: subjecte, complement del nom i complement de l’adjectiu

Els pronoms febles poden substituir gairebé qualsevol element de l’oració. I per què dic gairebé? Perquè les funcions de subjecte, de complement del nom i de complement de l’adjectiu no n’admeten, excepte en casos singulars i amb l’ús del pronom en (te’n mostro exemples a la taula següent).

  • El subjecte és qui fa l’acció i concorda amb el verb. Per exemple: “La Laura viu al Brasil” (Qui viu al Brasil? La Laura).
  • El complement del nom complementa un nom, com bé diu la paraula, i forma part d’una funció més gran. En l’oració “Porta uns pantalons negres”, negres complementa el nom pantalons. Aquest complement del nom forma part de la funció de complement directe (“uns pantalons negres”).
  • El complement de l’adjectiu complementa un adjectiu i forma part d’una funció més gran, com passava amb el complement del nom. Per exemple, en l’oració “Estic cansada d’escoltar-te”, d’escoltar-te complementa l’adjectiu cansada. Alhora, “estic cansada d’escoltar-te” fa la funció d’atribut.
  • El complement de l’adverbi complementa un adverbi i forma part d’una funció més gran, com passava amb els dos casos anteriors. Per exemple, en l’oració “Viu lluny del supermercat”, del supermercat complementa l’adverbi lluny. Alhora, “lluny del supermercat” fa la funció de complement circumstancial de lloc.
pronom feble

 

Quins són els pronoms febles de complement directe?

El complement directe (CD) expressa sobre què o qui recau directament l’acció del verb, i es necessita per completar aquesta acció. Per exemple, en l’oració “L’Anna ha comprat un llibre”, el CD és “un llibre” (la cosa que ha comprat l’Anna). En aquest cas, respon a la pregunta “què?”: què ha comprat? Un llibre.

La funció de complement directe es pot substituir pel pronoms següents:

exercicis pronoms febles

*Important: tingues en compte que el pronom en només substitueix el nucli del sintagma. Per tant, encara que fem servir un pronom feble, cal repetir l’indefinit, el numeral o el quantitatiu. Fixa’t en els exemples del quadre anterior on es repeteixen un, dues i cap.

Quins són els pronoms febles de complement indirecte?

El complement indirecte (CI) expressa la persona o cosa a la qual va dirigida l’acció del verb. Sempre va introduït per la preposició a o per a. Per exemple, en l’oració “L’Anna ha comprat un llibre a l’Arnau”, el CI és “a l’Arnau” (la persona a qui ha comprat el llibre). En aquest cas, respon a la pregunta “a qui?”: a qui li ha comprat el llibre? A l’Arnau.

La funció de complement indirecte es pot substituir pels pronoms següents:

pronom feble que es

 

Un error molt comú és confondre els complements en els verbs trucar, telefonar, importar i impedir. Recorda que són verbs intransitius i, per tant, no tenen complement directe, sinó complement indirecte:

El trucaràs?

Li trucaràs?

Quins són els pronoms febles per substituir un atribut?

L’atribut és una paraula o un grup de paraules que complementa tant el subjecte com el verb, i que apareix en oracions en què es fan servir verbs copulatius com ara ésser, estar i semblar.

Per exemple, a l’oració “El nen és maleducat”, maleducat complementa el subjecte (“el nen maleducat”) i el verb (“és maleducat”). Si diem l’oració en plural, tots els elements canvien al plural: “Els nens són maleducats”. A més, es fa servir el verb ser. Aquesta és una manera de saber que parlem d’un atribut. Al quadre de sota te’n mostro més exemples.

L’atribut se substitueix pels pronoms febles següents:

qué son els pronoms febles

 

Un error molt comú amb l’atribut determinat és fer servir el pronom ho en comptes del pronom que correspon (el, la, els o les). Mira aquest exemple:

Aquesta nena tan guapa és la teva filla?

Sí, ho és.

Sí, l’és.

Quins són els pronoms febles per substituir un complement predicatiu?

El complement predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte, o bé el verb i el complement directe. Ara bé, a diferència de l’atribut, acompanya un verb predicatiu (no copulatiu). Per exemple: “El teu marit se sent atacat”. Atacat és el complement predicatiu i afecta el subjecte i el verb: si diem “Els seus marits se senten atacats”, en plural, tant el subjecte com el verb canvien a la forma en plural.

El complement predicatiu se substitueix pels pronoms febles següents:

els pronoms febles

Quins són els pronoms febles de complement de règim verbal i complement circumstancial?

El complement de règim verbal (CRV) o complement preposicional és un complement introduït per una preposició exigida pel verb. Per exemple: dedicar-se a. En l’oració “Es dedica a fer manualitats”, “a fer manualitats” és el CRV introduït per la preposició a. Altres exemples de verbs que demanen preposició són: pensar (en), relacionar-se (amb), preocupar-se (per), adonar-se (de), contribuir (a), etc.

Els complements circumstancials (CC) expressen circumstàncies respecte al verb. Poden ser circumstàncies de lloc, de temps, de mode, de companyia, d’instrument, de quantitat, de causa, de finalitat, de conseqüència, etc. Per exemple: “Estudiaré a la tarda” (“a la tarda”, CC de temps), “Escriu la carta com t’he dit” (“com t’he dit”, CC de mode).

El complement de règim verbal i el complement circumstancial es pronominalitzen així:

me'ls

 

La col·locació dels pronoms febles

Com ja hem vist, els pronoms febles se situen davant del verb (proclisi), en la majoria dels casos, o bé darrere del verb (enclisi) en els verbs en imperatiu, infinitiu i gerundi.

                        Me’n dona. Se sent. Se l’emprova. M’hi arribaré.

                        Recorda-m’ho. Anar-hi. Trobant-ne.

Les formes perifràstiques admeten els pronoms en enclisi o proclisi sense que en variï el significat.

                        Me’n vaig anar. = Vaig anar-me’n.

En cas de combinació de pronoms (com veurem més endavant), tots els pronoms es col·loquen davant o darrere del verb, segons convingui. Important: no podem col·locar-ne un davant i l’altre darrere.

                        Te’l prendré.

                        Va recollir-me’n.

La combinació de pronoms febles

Si fins ara ja t’ha semblat prou enrevessat, embolicarem una mica més la troca! Els pronoms febles es combinen entre si. Et pot semblar impossible fer-ho bé, però no pateixis, que ara hi posarem ordre!

Aquest és l’ordre que has de seguir quan combinis pronoms febles:

pronoms febles valencià

 

Fixa’t en aquests exemples:

    Tots hem trobat la sopa salada.               Tots la hi hem trobat.     (3a CD + hi)

    Portarà la llibreta als nois.                      Els la portarà.               (3a CI + 3a CD)

    Sempre duc diners a la butxaca.              Sempre n’hi duc.           (en + hi)

Les combinacions de pronoms poden originar certes situacions que convé comentar:

  • Els pronoms em, et, es, en combinació amb altres pronoms, adopten les formes plenes (me, te, se).

Me la deixa.

Te la compro.

Se’n recorda.

  • Si hi ha contacte de vocals entre pronoms febles (te + el, se + en…), es produeixen elisions de vocals. Aleshores, recorda aplicar les normes generals d’apostrofació i col·loca l’apòstrof tan a la dreta com es pugui.

Te l’he pres.

Me’n ric.

  • Els pronoms el, els, en, darrere del verb acabat en consonant o diftong adopten les formes plenes (-lo, -los, -ne). En canvi, si van darrere d’un altre pronom, adopten les formes -el, -els, -en.

Va tenir-lo. Recollint-los. Agafeu-ne.

Mireu-vos-el. Trieu-los-els. Repartiu-los-en

Taula de combinació de pronoms febles

La graella que tens a continuació t’ajudarà a combinar els pronoms febles. Hi trobaràs els pronoms febles combinats en les seves diferents formes: reforçada (em), plena (me), elidida (m’) i reduïda (‘m), tant davant com darrere del verb.

Fixa’t que a la primera columna hi ha el pronom 1; a la primera fila hi ha el pronom 2. Segueix aquest ordre per combinar-los.

He ressaltat de color verd la combinació dels pronoms febles de CI i CD, ja que és un cas especial segons el parlar. Estic segura que aquesta taula t’ajudarà!

 

Taula de combinació de pronoms febles

Descarrega la taula

Els límits de les combinacions de pronoms

No totes les combinacions de pronoms són possibles. Aquests són els casos principals amb què et pots trobar:

  • en + en

Si les dues funcions de l’oració es poden pronominalitzar amb en, et caldrà triar entre una o l’altra, ja que totes dues alhora no les hi podràs posar.

Ha portat pernil del poble. > N’ha portat pernil (del poble) / N’ha portat del poble (pernil).

  • hi + hi

Passa el mateix amb aquesta combinació. Com que les dues funcions s’haurien de substituir pel mateix pronom, cal triar-ne una.

Anirem a França amb avió. > Hi anirem amb avió (a França) / Hi anirem a França (amb avió).

  • en + ho

La combinació d’aquests pronoms febles és incorrecta. Per tant, només en podràs escollir un.

Treu això de l’armari. > Treu-ho de l’armari / Treu-ne això.

  • ho + hi

Com en el cas anterior, passa el mateix amb la combinació dels pronoms ho + hi. Pots substituir només un dels dos elements i fer servir el pronom corresponent:

Porto això al magatzem. > Ho porto al magatzem / Hi porto això.

En cas que els vulguis substituir tots dos, hauràs d’eliminar el pronom hi (amb valor locatiu o predicatiu):

Porto això al magatzem. > Ho porto.

Errors típics amb els pronoms febles

Quan corregeixo textos de tot tipus en català, l’ús incorrecte dels pronoms febles és un error molt habitual. De vegades, ometem pronoms que són necessaris. En altres casos, fem servir un excés de pronoms o simplement no els combinem correctament. Tot seguit veurem un llistat dels errors més comuns.

Errors per omissió de pronoms

Sigui per influència de llengües properes o per altres motius, els errors per omissió de pronoms febles són habituals. Et recomano que revisis els punts següents per tal que els detectis a temps i puguis evitar-los:

  • Quan fas referència a un complement introduït per una preposició, no oblidis col·locar-hi el pronom hi.

Pot venir al sopar perquè hi està convidada tota l’empresa.

Estem davant d’una crisi en el sector paperer; de fet, totes les matèries primeres hi estan.

Per trobar una solució, no sé què s’hi pot fer.

  • Recorda que el pronom hi pot matisar el significat d’alguns verbs. No te l’oblidis quan cal!

Havia après tot el temari, però en el moment de l’examen no hi vaig caure. (Caure-hi)

No pot fer-hi res més. (Fer-hi)

Hi havia moltes circumstàncies especials que calia tenir en compte. (Haver-hi)

  • No t’oblidis de col·locar el pronom en quan substitueixis un complement sense article.

No tenien motxilla per anar a l’escola i en van comprar una.

  • Cal que facis servir el pronom en quan substitueixis un complement introduït per la preposició de que ja hagis esmentat abans,

Venim de la festa. Vosaltres també en veniu?

Errors per excés de pronoms (formes pleonàstiques)

Tingues en compte que cada pronom substitueix un sol element de la frase. Tot i que és habitual en el llenguatge col·loquial, en textos formals la repetició d’una mateixa funció és incorrecta i és el que anomenem un pleonasme. En els punts següents t’explico els errors més habituals que has d’evitar en relació amb la repetició de pronoms febles:

  • No s’ha d’afegir el pronom hi al pronom els (de CI) quan se substitueix un sol element de la frase.

Demanaré el resultat als becaris.

            Els hi demanaré el resultat.

            Els demanaré el resultat.

Lliura els exàmens als professors.

            Lliura’ls-hi els exàmens.

            Lliura’ls els exàmens.

  • Sovint, la combinació els hi no substitueix cap element. Per tant, cal eliminar-la.

            Volien prendre’ls-hi les cadires a les àvies.

            Volien prendre les cadires a les àvies.

  • No s’ha de repetir el pronom hi.

            Hi haig d’anar-hi.

            Hi haig d’anar. / Haig d’anar-hi.

  • No s’ha d’utilitzar el pronom en quan hi ha el nom al qual substitueix.

            Volia matricular-se a l’escola, però ja n’hi havia massa estudiants.

            Volia matricular-se a l’escola, però ja hi havia massa estudiants.

  • Quan el pronom en equival a un possessiu, no has de fer servir cap altre possessiu.

            Van actualitzar la pàgina web i en van comprovar el seu funcionament.

            Van actualitzar la pàgina web i en van comprovar el funcionament.

  • Si hi ha un pronom relatiu, no hi has d’afegir cap pronom feble

           És un tema del qual n’haurem de tornar a parlar a la pròxima reunió.

           És un tema del qual haurem de tornar a parlar a la pròxima reunió.

           El restaurant on hi anava a dinar ha tancat per jubilació dels propietaris.

           El restaurant on anava a dinar ha tancat per jubilació dels propietaris.

Errors en la combinació de pronoms febles

Si l’ús dels pronoms febles de manera aïllada ja genera dubtes i errors gramaticals, és normal que en combinar-los també tinguem alguns problemes. En aquest apartat he recopilat alguns dels errors més freqüents.

  • L’ús incorrecte de la combinació els hi

            Tot i que és molt comú en la llengua oral, el pronom hi mai no pot substituir el complement directe.

            Rentaré el nas als nens.              Els hi rentaré.               Els el rentaré.

            Rentaré la cara als nens.             Els hi rentaré.               Els la rentaré.

            Rentaré els cabells als nens.        Els hi rentaré.               Els els rentaré.

            Rentaré les cares als nens.          Els hi rentaré.               Els les rentaré.

            Rentaré el que calgui als nens.    Els hi rentaré.               Els ho rentaré.

  • L’ús incorrecte de les combinacions se’l, se la, se’ls, se les

Recorda que el pronom se no pot substituir mai el complement indirecte de 3a persona (variant valenciana entre parèntesis)

 

ejercicio pronoms febles

 

  • Lis / Els

I, sobretot, lis és una flor molt bonica, però no és el plural del pronom feble li.  Per substituir un complement indirecte plural, fes servir els:

            El professor va escriure una carta als alumnes.

            El professor lis va escriure una carta.

            El professor els va escriure una carta.

  • Canvis d’ordre dels elements

En català oriental i nord-occidental, quan el complement indirecte és plural, s’inverteix lordre dels pronoms. Fixa’t en aquest exemple:

            Demanaré el permís (CD) als professors (CI).

            Els (CI) el (CD) demanaré.

En canvi, quan el complement indirecte és singular, l’ordre no varia i el li es converteix en hi, com veus, en aquest exemple:

            El professor va tornar la llibreta (CD) a l’alumna (CI).

            El professor la (CD) hi (CI) va tornar.

D’altra banda, en valencià, l’ordre també s’inverteix amb el CI en singular i es manté el pronom li (no canvia a hi). Et poso el mateix exemple en la variant valenciana:

            El professor va tornar la llibreta (CD) a l’alumna (CI).

            El professor li (CI) la (CD) va tornar.

  • Combinació de CD i CD segons el parlar: li la o la hi?

N’hem parlat al punt anterior, però convé ampliar-ho. La combinació dels pronoms de complement indirecte de tercera persona (li, els) i complement directe de tercera persona (el, la, els, les) presenta diferències segons els parlars. En parlars valencians es fa servir la forma li de CI combinada amb els pronoms de CD, mentre que en els parlars orientals i nord-occidentals es fa servir la forma hi. Ambdues formes són correctes. Mira els exemples d’aquesta taula:

pronoms catala

 

Exercicis de combinació de pronoms febles (CD, CD, CC, CRV, atribut…)

Per practicar el que has après en aquesta entrada, et proposo que facis aquest breu exercici de substitució pronominal. Al final de l’article hi trobaràs les solucions. 📢 Ara bé, si amb aquest exercici et quedes curt, no et preocupis! 👉 En aquest enllaç, trobaràs moltíssims exercicis de pronoms febles amb les solucions.

Descarrega el PDF

Substitueix els elements subratllats de les oracions següents:

  1. Ja has enviat la carta al Marc?
  2. Porta aquests paquets als encarregats.
  3. Ahir vam anar a comprar un vestit per a la Laura.
  4. El director va recomanar un llibre als alumnes.
  5. El director va recomanar un llibre als alumnes.
  6. Porta això a l’àvia.
  7. Ha comprat la joia a Passeig de Gràcia.
  8. Mai escriu relats amb l’ordinador.
  9. És el president o no és el president?
  10. S’ha acostumat a dibuixar ràpid.
  11. S’ha oblidat de signar.

Com veus, els pronoms febles són molt entretinguts. En aquest article he intentat fer-te un resum dels aspectes més importants i t’he posat exemples dels errors més habituals que els parlants acostumem a fer.

Ja deus haver detectat que entre la llengua oral i la forma normativa hi ha moltes diferències. Moltes d’aquestes variacions depenen fins i tot del dialecte que sentis! Així que et recomano que paris l’orella i que et fixis bé en els textos que llegeixes.

No et desanimis! Torna a repassar el que t’he explicat i segur que ho aniràs entenent.

Si tens algun dubte o necessites que t’expliqui amb més detalls algun dels aspectes que he esmentat en aquesta entrada, deixa’m un comentari i et respondré tan aviat com pugui!

Solucions de l’exercici de pronoms febles

  1. Ja has enviat la carta al Marc?

Ja la hi has enviat? [CD + CI, la hi]

Ja li l’has enviat? [CI + CD, li la]

  1. Porta aquests paquets als encarregats.

Els els porta. [CI + CD, els els]

  1. Ahir vam anar a comprar un vestit per a la Laura.

Ahir vam anar a comprar-li’n un. [CI + CD, li en]

  1. El director va recomanar un llibre als alumnes.

El director els va recomanar un llibre. [CI, els]

  1. El director va recomanar un llibre als alumnes.

El director els en va recomanar un. [CI + CD, els en]

  1. Porta això a l’àvia.

Porta-li-ho. [CI + CD]

Li ho porta. [CI + CD]

  1. Ha comprat la joia a Passeig de Gràcia.

La hi ha comprat. [CD + CC de lloc]

  1. Mai escriu relats amb l’ordinador.

Mai n’hi escriu. [CD + CC d’instrument]

  1. És el president o no és el president?

És el president o no l’és? [atribut]

  1. S’ha acostumat a dibuixar ràpid.

S’hi ha acostumat. [CRV, acostumar-se a]

  1. S’ha oblidat de signar.

Se n’ha oblidat. [CRV, oblidar-se de]

 

Fonts de consulta sobre els pronoms febles:

ADAM, Montserrat [et al]. Llengua catalana. Materials de treball. Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, 2010.

BONET, Eulàlia (1992): “Sobre els usos de hi en lloc de li“, Els Marges (Barcelona) 46, pàg. 101-110.

BONET, Eulàlia: “Clitització”, dins SOLÀ, Joan [et al]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008. Volum I, pàg 933-989.

FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. 18a ed. Barcelona: Editorial Teide, 2007.

TODOLÍ, Júlia: “Els pronoms”, dins  SOLÀ, Joan [et al]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008. Volum II, pàg. 1341-1430.

Institut d’Estudis Catalans. (Agost de 2021). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Recuperat el 4 de gener de 2022 de https://geiec.iec.cat/

Núria Masdeu