El complement circumstancial: tipus i exemples

Complment circumstancial

Hi ha un complement que informa sobre aspectes molt concrets del predicat, com el lloc, el temps, la companyia… La seva presència no és del tot necessària, però bé, és agraïda, perquè val més tenir molta informació que poca, no?

Ha arribat el moment de conèixer a fons el complement circumstancial!

Què és el complement circumstancial?

Els complements circumstancials (també anomenats adjunts) aporten informació sobre alguna circumstància en què es produeix l’acció del verb, però no solen ser indispensables per a la bona construcció de l’oració.

La seva sigla és CC.

Es poden resumir així:

  • Són elements optatius del predicat.
  • En pot aparèixer més d’un dins de la mateixa oració.
  • Són més o menys mòbils dins de l’oració.

 

Observa l’oració següent:

Els dissabtes la Pepita neteja casa seva alegrement.

El verb netejar en té prou amb la presència de la Pepita i casa seva per ser una oració gramatical. És per això que els complements els dissabtes i alegrement són ben admesos pel verb, però no necessaris. Sense dir quan neteja casa seva (els dissabtes, CC de temps) o com neteja casa seva (alegrement, CC de manera), l’oració és completa i gramatical.

A continuació veuràs els tipus de complements circumstancials que hi ha.

 

 

Tipus de complements circumstancials

Hi ha diversos tipus de complements circumstancials: de lloc, de temps, de manera, de quantitat, de companyia, d’instrument, de causa i de finalitat. Vegem-los!

 

🔴 Complement circumstancial de lloc

Els complements circumstancials de lloc responen a la pregunta “on?” i s’adjunten al predicat per expressar un lloc. Tant pot ser que l’expressió impliqui moviment com que no n’impliqui.

Mira aquests exemples:

La noia treballa a casa. → El sintagma preposicional a casa expressa un lloc estàtic. On treballa la noia? A casa.

La noia camina pel bosc. →  Pel bosc és un sintagma preposicional que implica moviment. Per on camina la noia? Pel bosc.

 

🟠 Complement circumstancial de manera

Aquest tipus d’adjunts responen a la pregunta “com?”. Per exemple, en una oració com “La Lluïsa canta fortament”, el sintagma adverbial fortament qualifica el predicat. Com canta la Lluïsa? Fortament.

Observa l’exemple que et poso tot seguit:

Els nostres pares parlen animadament. → Com parlen? Expressa que els pares estan parlant de manera animada.

 

🟡 Complement circumstancial de temps

Els CC de temps o adjunts temporals expressen un interval de temps del predicat i responen a la pregunta “quan?”.

No t’ha de sorprendre que aquests adjunts no apareguin sempre darrere del verb. Això és perquè afecten a tota l’oració i, per tant, la seva posició és relativament variable.

Mira els exemples:

Vindrà abans de les tres.

Abans de les tres vindrà. → Aquí pots comprovar com el CC de temps s’ha desplaçat i l’oració continua sent gramatical.

 

🟢 Complement circumstancial de quantitat

Els complements circumstancials de quantitat responen a la pregunta “quant?”. Per això, el que fan és col·locar en una escala de graus o de valors l’acció del verb. Fixa’t en l’oració següent, en què s’assigna un grau molt alt a l’acció del verb:

M’agrada molt i molt.

Aquests circumstancials també poden portar darrere un altre adjunt del mateix tipus. El segon adjunt concreta encara més el grau assignat. Si dic “Van caminar un munt, sis hores diàries”, estic especificant encara més el valor expressat pel primer adjunt.

 

🔵 Complement circumstancial d’instrument

El complement circumstancial d’instrument indica amb què es fa l’acció del verb, quina cosa s’utilitza per dur-la a terme. Per exemple:

Hem escrit els caràcters xinesos amb un pinzell. → En aquest cas, un pinzell és l’instrument que es fa servir per escriure.

 

🟣 Complement circumstancial de companyia

El complement circumstancial de companyia expressa amb qui es fa l’acció del verb (qui acompanya en l’acció). Per tant, podem dir que respon a la pregunta “amb qui?”. Et mostro un exemple de CC de companyia:

Aniré al casament amb el meu germà. → El meu germà és la persona que m’acompanyarà al casament.

 

🟤 Complement circumstancial de causa

El CC de causa expressa el motiu pel qual es produeix l’acció del verb. Respon a la pregunta “per què?”.

Ha viatjat a l’altra punta del món per amor. → Per quin motiu ha viatjat a l’altra punta del món? Per què ho ha fet? Expressa la causa.

No ha vingut perquè es troba malament. → Per quin motiu no ha vingut? Per què no ha vingut? Expressa la causa.

⚫ Complement circumstancial de finalitat

El complement circumstancial de finalitat indica amb quina finalitat es du a terme l’acció del verb. Respon a la pregunta “per a què?”. Fixa’t amb la preposició a d’aquesta pregunta (canvia respecte al CC de causa).

He vingut dues hores abans per ajudar-te a preparar-ho tot. → Per a què he vingut dues hores abans? Amb quina finalitat?

Pronoms febles dels complements circumstancials

Ara que ja has vist quins tipus de complements circumstancials hi ha, t’explicaré per quins pronoms febles els pots substituir.

Per pronominalitzar un circumstancial, has de tenir en compte de quin tipus és i la preposició que l’encapçala. Pel que fa a les preposicions:

  • Els complements circumstancials introduïts per la preposició de s’han de substituir pel pronom en.

La nena ve de la piscina.La nena en ve.

  • Els circumstancials introduïts per la resta de preposicions s’han de substituir pel pronom hi.

La nena va a la piscina.  Hi va.

 

Bé, oi? Doncs ara t’ho complicaré una mica, perquè hi ha algunes excepcions que has de saber:

  • Els complements circumstancials de temps, causa i finalitat no es poden substituir per cap pronom.
  • El complement circumstancial de manera sempre s’ha de substituir per hi (encara que estigui introduït per la preposició de).
  • El complement circumstancial de lloc que indica un moviment de destinació o de trajectòria és difícil de substituir per un pronom. Fixa-t’hi:

El Marc dorm a la platja.El Marc hi dorm. (A la platja és un locatiu estàtic que es pot substituir sense problemes pel pronom hi.)

El Marc camina cap a la platja. El Marc hi camina. (En aquesta oració, la substitució pronominal és més difícil, perquè el locatiu cap a la platja és un locatiu de destinació i aquest matís es perd.)

 

En aquest article del blog trobaràs més informació i exemples sobre els pronoms febles de complement circumstancial.

 

Diferencia el complement circumstancial d’altres complements

És fàcil que puguis confondre el complement circumstancial pel complement de règim verbal o pel complement predicatiu.

Tot seguit t’explicaré el perquè i algunes diferències que t’ajudaran a no confondre’ls.

 

❗ Diferència entre complement de règim verbal i complement circumstancial

El problema que et trobaràs amb aquests dos tipus de complements és que tots dos poden anar introduïts per una preposició. Llavors, com pots diferenciar el complement circumstancial (CC) i el complement de règim verbal (CRV)?

Posa atenció, perquè t’explicaré un truc molt fàcil: el complement circumstancial el podràs eliminar de l’oració i continuaràs tenint una frase gramatical; en canvi, si suprimeixes el complement de règim verbal, tindràs una oració agramatical.

Saps el perquè? Doncs perquè el CC és un adjunt al verb i, com a tal, és prescindible, però el CRV és un argument necessari per al verb i, per tant, imprescindible.

Mira aquests exemples:

Els avis dinen a la cuina. → Què passa si elimines el complement a la cuina? L’oració té sentit, oi? Això és perquè aquest complement és un adjunt al verb i en pots prescindir. En conseqüència, és un complement circumstancial.

Els avis no s’atreveixen a fer servir un ordinador. → En canvi, en aquesta oració no pots eliminar el complement a fer servir un ordinador perquè és necessari per al verb atrevir-se (atrevir-se a alguna cosa). Així doncs, és un complement de règim verbal i no se’n pot prescindir.

Diferència entre complement de règim verbal i complement circumstancial

 

❗ Diferència entre complement predicatiu i complement circumstancial de mode

Aquests complements també són fàcils de confondre perquè tots dos qualifiquen d’alguna manera l’acció expressada pel verb. Dit més fàcilment, tant un com l’altre s’associen a les preguntes com o de quina manera. Observa:

La Núria ens ha saludat enèrgicament. → Com ens ha saludat la Núria? Enèrgicament.

El Franc se sent trist. → Com se sent el Franc? Trist.

Com que les dues oracions responen a la mateixa pregunta, podria dir tranquil·lament que tenen el mateix tipus de complement, però m’equivocaria. Pots evitar aquesta confusió sabent que el CC de manera és un adverbi, mentre que el complement predicatiu mai no és un adverbi. A més, el complement predicatiu complement dos elements alhora, mentre que el CC de manera només en complementa un (et recomano que ampliïs informació sobre el complement predicatiu en aquest enllaç).

Per tant, si ara tornes a mirar les oracions anteriors, em sabries dir quina té el complement circumstancial i quina el complement predicatiu?

Ja ho has pensat? La primera frase porta el complement circumstancial de manera, perquè enèrgicament és un adverbi, i la segona, amb l’adjectiu trist, és la del complement predicatiu. A més, a la segona oració (C. pred.), trist complement dos elements: subjecte i verb. Ho has encertat? 😉

Diferència entre complement predicatiu i complement circumstancial de mode

 

 

Exercicis del complement circumstancial

Amb tota la informació que t’he donat, t’atreveixes a resoldre aquests dos exercicis? Al final hi trobaràs les solucions!

 

EXERCICI 1. En aquestes oracions hi ha ressaltat en negreta un complement circumstancial. Indica de quin tipus és.

  1. Renta la roba amb sabó.
  2. Van arribar a les nou del matí.
  3. Han arreglat la carretera ràpidament.
  4. Demà anirem al mercat.
  5. Esmorzarem un entrepà a la cafeteria.
  6. Treballen moltíssim.
  7. No beu alcohol perquè no li agrada.
  8. S’ha maquillat per agradar-li.
  9. Aniré de viatge a Egipte amb la meva germana.

 

 

EXERCICI 2. Completa les oracions següents amb un complement. Entre parèntesis t’indico quin tipus de circumstancial has de fer servir.

  1. La Gemma viu __________. (CC de lloc)
  2. Ha vingut __________. (CC de causa)
  3. Camina __________. (CC de manera)
  4. Ha llegit la notícia __________. (CC de lloc)
  5. __________ anirem a veure la tieta. (CC de temps)
  6. Juga a cartes __________. (CC de companyia)
  7. Penja la roba __________. (CC de manera)
  8. Escric les postals de nadals __________. (CC d’instrument)

 

✍ Solucions

 

Exercici 1.

  1. Instrument
  2. Temps
  3. Manera
  4. Temps
  5. Lloc
  6. Quantitat
  7. Causa
  8. Finalitat
  9. Companyia

 

Exercici 2. Resposta lliure. Et proposo possibles solucions.

  1. a Cerdanyola
  2. perquè li he demanat
  3. ràpid
  4. al diari
  5. avui
  6. amb l’avi
  7. a poc a poc
  8. amb retolador

 

Ara que ja has arribat al final i has superat tota la teoria i els exercicis, només em queda animar-te a continuar aprenent. Et recomano que llegeixis altres articles sobre funcions sintàctiques, com el del complement indirecte (CI).

 

Núria Masdeu