El complement directe (CD): aprèn què és una vegada per sempre

De vegades, les funcions sintàctiques són un malson.  📚 Sempre hi ha algun moment de l’explicació en què et semblen fàcils, et sembla que les entens. Però quan et trobes davant d’una oració real i complexa, no saps per on començar. És un bany de realitat.

El complement directe (CD) és una de les funcions que més ens fa dubtar.

S’escriu amb preposició o sense (he trobat la teva germana o he trobat a la teva germana)?

Com puc saber si una subordinada fa la funció de CD o de subjecte?

Per quins pronoms febles se substitueix el CD?

En aquesta entrada del blog trobaràs la resposta a aquestes preguntes i moltes més. Continua llegint per aprendre una vegada per sempre què és el complement directe i com el pots detectar i substituir.

 

Què és el complement directe?

El complement directe (CD) expressa sobre què o qui recau directament l’acció del verb. És un complement necessari per completar aquesta acció.

Per exemple, en l’oració “El Pau compra un rellotge”, el CD és “un rellotge” (la cosa que compra el Pau). En aquest cas, respon a la pregunta “què?”. Què compra? Un rellotge.

Ara bé, no tots els complements directes són tan fàcils de detectar. A l’apartat següent et dono alguns trucs per comprovar si un sintagma fa la funció de CD.

 

 

Com puc identificar el complement directe?

Tens diverses maneres de comprovar si un sintagma fa la funció de complement directe. Te’n proposo tres d’infal·libles.

  • L’oració no és completa sense el CD.

La Laia ha fet.

La Laia ha fet tres pastissos.

  • Pots fer la prova de la passiva. Si pots convertir l’oració activa en una oració passiva i, en fer-ho, s’inverteix l’ordre del subjecte i el CD, ja tens la prova que es tracta d’un complement directe. Les oracions passives ens ajuden a demostrar que una cosa ha estat feta per algú.

Oració activa: El Carles ha contractat un cuiner.

Oració passiva: Un cuiner ha estat contractat pel Carles.

El subjecte de l’oració passiva és el complement directe de l’oració activa.

  • No porta preposició. En general, el sintagma amb funció de CD no porta preposició (compte, que després veurem les excepcions).

He vist a la teva germana al supermercat.

He vist la teva germana al supermercat.

❓ Verb transitiu o intransitiu?

Consulta aquest article sobre la diferència entre els verbs transitius i intransitius per resoldre tots els teus dubtes sobre aquesta qüestió. Per ara, t’avanço que els transitius són aquells que demanen complement directe. El diccionari et pot ajudar ràpidament a saber si un verb és d’un tipus o de l’altre. Et mostro com, a continuació. 👇

📜 Exemple d’un dubte entre complement directe i subjecte

Et presento un dubte (i error!) molt habitual en català. Fixa’t en la frase següent:

M’agrada el cafè.

Quina funció sintàctica fa el cafè? Si la resposta que t’ha vingut al cap és “CD”, sento dir-te que no és així. Entenc el teu raonament, perquè veus el sintagma després del verb i això et fa pensar que és CD. Tanmateix, el cafè fa de subjecte. Però com pots comprovar si és complement directe o no? Fes la prova de la passiva, per exemple:

*El cafè és agradat per mi.

Aquesta oració no té sentit. Això ja ens indica que no pot ser CD.

Tot seguit, mira la definició del verb agradar al diccionari. Al DIEC2 diu que agradar és un verb intransitiu (abreviatura en vermell a la captura de sota). Per tant, no pot portar CD (portaria CD si fos un verb transitiu).

 

Intrasitiu o transitiu en el complement directe

 

Ara que sabem que no pot ser CD, analitzem quina funció fa:

M’agrada el cafè. = El cafè agrada a mi.

Subj.      Verb   CI

Si això ha quedat clar, continuem amb els tipus de complement directe.

 

 

Quines formes de complement directe hi ha?

No tots els complements directes són tan evidents com en l’oració “El Carles ha contractat un cuiner”. En molts casos no hi ha un article i un nom, sinó que el CD es presenta en altres formes, com ara pronoms o oracions subordinades. Mira aquests exemples de complements directes.

📜 Exemples de complement directe

Sintagma determinat (article, demostratiu o possessiu) > cosa coneguda: He vist la casa. / He vist aquella casa. / He vist la seva casa.

Sintagma indeterminat (introduït per res, indefinit o quantificat) > cosa desconeguda: He vist cases. / He vist una casa. / He vist algunes cases. / He vist moltes cases.

Pronom: He vist això. / No he vist (a) ningú.

Pronom feble neutre: Ho he vist.

Pronom feble de primera persona: El Marc em va veure. [Passiva: Jo vaig ser vista pel Marc.]

Oració subordinada: He vist que venies corrents.

Pronom relatiu: L’home que he vist tenia els cabells llargs. [He vist l’home]

Per cert, et recomano que consultis aquest article sobre les oracions subordinades, amb exercicis per practicar les funcions sintàctiques. Si t’estàs preparant per a un examen de batxillerat o per a la selectivitat, segur que t’ajuda!

 

El complement directe porta preposició? La preposició a i el CD

Com et deia abans, en general, el complement directe s’escriu sense preposició. Un error molt comú és posar-hi la preposició a:

El Carles ha contractat a un cuiner.

El Carles ha contractat un cuiner.

Tanmateix, hi ha excepcions. El CD porta la preposició a, principalment, en els casos següents:

    • Davant d’un pronom personal tònic (jo, tu, ell, ella, nosaltres…):

Vaig a ajudar la mare.

Però: Vinc a ajudar-te a tu, no a ella.

    • Quan el CD està desplaçat a l’esquerra:

Sempre que ve visita els seus avis.

Però: Als seus avis, visita sempre que ve.

    • En cas d’ambigüitat. Et poso dos exemples molt clars:

Una treballadora social ajudarà la mare.

Però: Quan estiguem de vacances ajudarà a la mare una treballadora social.

[Si diem “ajudarà la mare una treballadora social”, sense a, no sabem qui ajuda qui, qui és el subjecte i qui és el CD. Això passa quan tenim el subjecte darrere del verb i del CD.]

Un altre exemple d’ambigüitat:

La mare ha vist el pintor.

Però: A qui ha vist la seva mare?

[Si diem “Qui ha vist la seva mare?”, pot semblar just el contrari: que qui fa de subjecte en comptes de CD, i que la seva mare és el CD.]

    • Opcional: davant d’un pronom amb quantificador referit a persones (algú, ningú, tots, tothom, cadascú, qualsevol):

Sempre que ve visita els seus avis.

Però: Sempre que ve visita (a) tothom. [correcte amb preposició i sense]

    • Quan el CD és un quantificador (molts, pocs,bastants, etc.) o indefinit plural (uns, uns quants, etc.) i apareix sol a l’oració (sense el nom a què fa referència o sense un pronom) amb el sentit d’un grup de persones indefinit, la preposició a és obligatòria (exemple 1). En canvi, si hi apareix el nom a què fa referència (exemple 2) o el pronom en que substitueix el dit nom (exemple 3), llavors no porta preposició.

Exemple 1: Al seu país, la pobresa afecta a uns pocs.

Exemple 2: Al seu país, la pobresa afecta moltes persones.

Exemple 3: Al seu país, la pobresa n’afecta moltes. [n’ substitueix persones]

Pots consultar informació ampliada sobre el complement directe introduït per la preposició a en aquesta fitxa de l’Optimot. Està d’allò més ben explicat i inclou molts exemples.

 

Diferència entre complement directe i indirecte

A diferència del complement directe, el complement indirecte indica qui és el destinatari d’una acció i va introduït per preposició (a o per a). Normalment, respon a la pregunta “a qui?” o “per a qui?”. Dona una ullada a aquesta taula per entendre les diferències i veure exemples.

 

Diferència entre complement directe i indirecte

 

Quins són els pronoms febles de complement directe?

A continuació et mostro una graella amb els pronoms febles de complement directe. Ara bé, tingues en compte que en molts casos apareixen combinats amb altres pronoms febles que fan altres funcions dins l’oració. Això pot fer que canviï la forma del pronom. Si vols aprendre com combinar-los correctament, et recomano que llegeixis aquest article sobre les combinacions de pronoms febles en català.

 

pronoms febles de complement directe

 

*Important: el pronom en només substitueix el nucli del sintagma. Per tant, encara que fem servir un pronom feble, cal repetir l’indefinit, el numeral o el quantitatiu. Fixa’t en els exemples del quadre anterior on es repeteixen un, dues i cap.

 

Combinacions de pronoms febles de complement directe i indirecte

Els pronoms de CD els acabem de veure al quadre de l’apartat anterior.

Els pronoms de complement indirecte (CI) són li i els per a singular i plural, respectivament.

Però què passa quan combinem un CD i un CI? Aquests pronoms poden canviar.

En general, escrivim primer el pronom de CI i després el de CD:

Portarà la llibreta als nois.

CD          CI

Els la portarà.

CI  CD

Sempre dono diners a mon germà.

CD          CI

Sempre lin dono.

CI  CD

Ara bé, en la combinació dels pronoms de CI amb el CD determinat (el, la, els, les) hi ha diferències segons els parlars. En parlars valencians es fa servir la forma li de CI combinada amb els pronoms de CD, mentre que en els parlars orientals i nord-occidentals aquest li es converteix en hi. A més, amb la forma hi canvia la posició dels pronoms: primer es posa el de CD i després el de CI, a diferència dels exemples anteriors. Ambdues formes són correctes, com pots veure en aquesta graella:

 

pronoms febles de complement directe i indirecte

 

 

Espero que aquest article t’hagi ajudat a resoldre tots els teus dubtes sobre el complement directe. Si vols consultar informació semblant sobre la resta de funcions sintàctiques, et convido a donar un cop d’ull a altres entrades del blog sobre el complement indirecte, l’atribut, els complements circumstancials, el complement de règim verbal, etc.

 

Núria Masdeu