Oracions subordinades i les seves funcions sintàctiques | Informació essencial

les oracions subordinades

Saps què són les matrioixques? Aquelles nines russes de mides diferents que s’encaixen les unes dins de les altres.

Doncs, les oracions subordinades funcionen de manera molt semblant.

En aquesta entrada t’explico què són les subordinades i quins tipus hi ha, et dono consells per identificar-les i molts exemples perquè ho vegis clar de seguida!

A més, al final hi trobaràs un exercici (amb les solucions) per practicar.

Si estàs fent batxillerat o t’estàs preparant per a la selectivitat, aquest article és per a tu! 🙂

Què són les oracions subordinades?

Les oracions subordinades són un tipus d’oracions compostes. Estan formades per dos enunciats o proposicions (amb dos o més verbs) en relació de dependència, i estan unides, normalment, mitjançant un nexe.

  • L’oració o enunciat principal té més pes.
  • L’oració subordinada o enunciat secundari depèn de la frase principal i la condiciona o determina d’alguna manera.

Com puc identificar les oracions subordinades?

Per identificar-les, segueix els passos següents:

  1. Comença per identificar els verbs que apareixen a la frase i delimitar les oracions.

oracions subordinades

  1. Com el seu nom indica, les subordinades tenen una jerarquia inferior a l’oració principal. Tingues clar quina és quina.

El noi va arribar tard a treballar. [principal]

El tren se li havia escapat (al noi). [subordinada]

  1. A continuació, identifica el nexe.

exemples oracions subordinades

  1. Intenta substituir l’oració subordinada per una altra paraula o sintagma (nom, pronom, adjectiu, adverbi, sintagma preposicional…). Això et donarà pistes sobre quin tipus de subordinada és. En aquest cas, funciona amb un adjectiu. Ja ho tens: es tracta d’una subordinada adjectiva!

què son les oracions subordinades

  1. Ara, per saber quina funció fa aquesta oració subordinada respecte a l’oració principal, només t’has de fixar en la funció sintàctica de l’adjectiu que has fet servir. En “el noi despistat”, l’adjectiu despistat fa de complement del nom noi. Per tant, tenim una oració subordinada adjectiva amb funció de complement del nom (CN).

IMPORTANT: En aquest cas, com que és una oració subordinada adjectiva, també podem indicar quina funció fa el nexe dins de la subordinada. Per saber-ho, hem de substituir el pronom relatiu per l’antecedent.
oracions subordinades català

“Al noi” fa la funció de complement indirecte (CI); per tant, com que “a qui” equival a “al noi”, la funció del nexe és CI.

Així, tenim una oració subordinada adjectiva amb funció de CN, i el nexe fa la funció de CI.

També et pot interessar

Quins tipus de subordinades hi ha?

Hi ha tres tipus d’oracions subordinades, segons la funció que tenen: les oracions subordinades substantives, les oracions subordinades adjectives o de relatiu i les oracions subordinades adverbials.

Oracions subordinades substantives

Les subordinades substantives es poden substituir per un sintagma nominal (SN) o preposicional (S. prep.). Fem la prova?

            M’agrada que sempre arribi puntual.

            = M’agrada això / la puntualitat. (SN)

Té ganes que vinguis al sopar.

            = Té ganes d’això / de la teva assistència. (S. prep.)

Quins tipus de subordinades substantives hi ha?

Hi ha quatre tipus d’oracions subordinades substantives:

  • Completives: es poden substituir per un SN i el nexe que les introdueix és la conjunció que (sense accent). Aquest nexe no té funció sintàctica. P. ex.: “Vol que ballis amb ella
  • D’infinitiu: van introduïdes per un verb en infinitiu o preposició + el verb en infinitiu. P. ex.: “Està cansat de llegir el mateix conte”.
  • Interrogatives: es poden convertir en una pregunta. Van introduïdes per pronoms, determinants o adverbis interrogatius, o per la conjunció si. P. ex.: “Es pregunta si l’estimarà sempre” (L’estimarà sempre?) o “No ha dit quines persones hi assistiran” (Quines persones hi assistiran?). La conjunció si i els determinants interrogatius (quin) no tenen funció sintàctica. En canvi, els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, com, quan, quant) sí que en tenen.
  • De relatiu: també s’anomenen substantives adjectives, adjectives substantives o oracions de relatiu substantivades. Aquestes oracions es poden substituir per un SN, però van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit. P. ex.: “Qui no parli ara no tindrà més oportunitats”. En aquest article trobaràs més informació sobre les substantives de relatiu.

Quines funcions sintàctiques fan les subordinades substantives?

Les subordinades substantives fan les mateixes funcions sintàctiques que els sintagmes nominals o preposicionals pels quals les substituïm.

En els apartats següents et detallo les funcions sintàctiques principals d’aquestes subordinades.

Subordinades substantives amb funció de subjecte

El subjecte (S) en una oració és qui fa l’acció i, per tant, concorda amb el verb. Per exemple, en l’oració “El Miquel ha trencat un plat”, “el Miquel” és el S, qui fa l’acció.

Cal que vinguis. (= això)

            M’agrada que plogui a l’estiu. (= la pluja)

            És important que tothom sigui puntual. (= la puntualitat)

Atenció! Quan la subordinada que fa funció de subjecte comença amb un verb en infinitiu davant del verb principal, no hi has de posar l’article.

El ficar el nas en els assumptes aliens és molt lleig.

Ficar el nas en els assumptes aliens és molt lleig.                  

Subordinades substantives amb funció de complement directe

El complement directe (CD) expressa sobre què o qui recau directament l’acció del verb i és necessari per completar l’acció. Per exemple, en l’oració “El Miquel ha trencat un plat”, el CD és “un plat” (la cosa que ha trencat el Miquel).

T’he demanat que no facis tard. (= això / puntualitat)

            Ha escollit el que li ha convingut. (= això / una opció)

NOTA: aquestes subordinades també s’anomenen completives i quan es formen amb infinitiu admeten la preposició de entre els dos verbs (tret de certs verbs com ara fer, poder, saber, voler...).

Ens han suggerit que ho fem nosaltres.

Ens han suggerit de fer-ho nosaltres.

            No volem de fer-ho nosaltres.

Un error molt freqüent és oblidar-se el que en les oracions completives:

Us preguem respecteu les normes.

Us preguem que respecteu les normes.    

Subordinades substantives amb funció d’atribut

L’atribut (atr.) o predicat nominal expressa una qualitat del subjecte mitjançant els verbs ser, estar o semblar. Per exemple, en l’oració “El Miquel és un sapastre”, “un sapastre” és l’atribut.

La situació sembla que hagi de canviar aviat. (= canviant)*

            La meva idea és arribar el primer i seure a primera fila. (= aquesta)

* En la primera oració d’exemple, substituïm la subordinada per un adjectiu. Tanmateix, és substantiva i no adjectiva. Tingues en compte que una subordinada adjectiva no pot fer la funció d’atribut i, a més, té un relatiu com a nexe, no una conjunció.

Subordinades substantives amb funció de complement preposicional o de règim verbal

El complement preposicional (C. prep.) o complement de règim verbal (CRV) és un complement introduït per una preposició determinada pel verb. Per exemple, el verb obligar regeix la preposició a. A la frase “El Miquel obliga els seus germans a endreçar l’habitació”, el CRV és “a endreçar l’habitació”.

M’he d’acostumar a anar a dormir d’hora. (= a això) [acostumar-se a]

No et fiïs que vingui a temps. (= d’això) [fiar-se de]*

            El problema consisteix a identificar els veritables autors. (= en la identificació…) [consistir en/a]

* Tingues en compte que en el segon exemple no hi ha preposició perquè davant de la conjunció que s’eliminen les preposicions àtones (regla gramatical: caiguda de preposició).

Subordinades substantives amb funció de complement del nom

El complement del nom (CN) acompanya el nom i n’explica alguna qualitat. Per exemple, en l’oració “El Miquel trenca el plat de la mare”, “de la mare” és el CN del substantiu “plat”.

Tinc el somni d’arribar a ser un gran empresari.

            Té el repte d’assolir millors resultats que l’any passat.

Subordinades substantives amb funció de complement de l’adjectiu

El complement de l’adjectiu (C. adj.) acompanya l’adjectiu i n’explica alguna qualitat. Per exemple, en l’oració “El Miquel està satisfet de la feina”, “de la feina” és el C. adj. “satisfet”.

Està satisfeta que ha lliurat el projecte a temps.

            Estic cansat d’explicar-te el mateix cada dia.

Oracions subordinades adjectives o de relatiu

Les oracions subordinades adjectives o de relatiu són aquelles que es poden substituir per un adjectiu o sintagma adjectival. Aquestes oracions van introduïdes per un pronom relatiu i sempre fan la funció de complement del nom (CN).

N’hi ha de dos tipus: les explicatives i les especificatives (o restrictives).

Les subordinades adjectives explicatives

Donen una informació addicional (no imprescindible) de l’antecedent al qual es refereixen i s’escriuen entre comes. Fixa’t en aquest exemple:

Els treballadors, que han convocat la vaga, demanen unes condicions laborals millors.

En aquesta oració, tots els treballadors demanen unes condicions laborals millors i, a més, s’explica (entre comes) que han convocat una vaga.

Les oracions subordinades adjectives especificatives

Concreten un subconjunt més restrictiu. En altres paraules: restringeixen o especifiquen el significat de l’antecedent. En aquest cas, no van entre comes. Mira el mateix exemple d’abans, però sense comes:

Els treballadors que han convocat la vaga demanen unes condicions laborals millors.

De tots els treballadors, només els que han convocat la vaga demanen unes condicions laborals millors. Fixa’t bé en la puntuació de les frases, perquè és on hi ha tota la diferència!

Funcions sintàctiques de les oracions subordinades adjectives

Com et deia, les oracions subordinades adjectives fan la funció de CN. Tanmateix, has de tenir un punt important: el nexe (pronom relatiu) també fa una funció sintàctica dins de l’oració subordinada. Per saber la funció del nexe, segueix aquests passos:

  1. Substitueix el nexe per l’antecedent:

Els treballadors que han convocat la vaga demanen unes condicions laborals millors.

que = els treballadors

  1. Elimina l’oració principal i queda’t només amb la subordinada (amb el pronom relatiu substituït per l’antecedent):

Els treballadors han convocat la vaga.

  1. Mira quina funció fa “els treballadors” i sabràs quina és la funció del pronom relatiu que.

Els treballadors han convocat la vaga.

els treballadors = subjecte

En aquest article trobaràs informació detallada sobre les subordinades adjectives i els tipus de pronoms relatius.

Oracions subordinades adverbials

Les oracions subordinades adverbials són aquelles clàusules que, dins de l’oració principal, es poden substituir per adverbis o sintagmes adverbials (en les subordinades adverbials locatives, temporals i modals). Tanmateix, aquesta substitució per un sintagma adverbial no és possible en les subordinades causals, finals, concessives, consecutives, condicionals i comparatives.

Com veuràs tot seguit, hi ha diversos tipus de subordinades adverbials, depenent del significat que tinguin. Cada tipus fa servir uns nexes determinats per introduir-les a l’oració principal. En els apartats següents te’ls detallo i te’n poso exemples perquè ho vegis clar.

Comencem pels tres tipus de subordinades que sí que es poden substituir per sintagmes adverbials.

Subordinades adverbials locatives

Condicionen el lloc i fan servir nexes d’aquest tipus: on, allà on, allí on… Equivalen a un sintagma adverbial. Fan la funció de CC de lloc.      

Les vaig guardar on em vas manar. (= aquí)

            En trobarem on el camí es bifurca. (= allà)

Subordinades adverbials temporals

Determinen el moment i s’introdueixen amb aquests nexes: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com… Es poden substituir per un sintagma adverbial. Fan la funció de CC de temps.

Et trucarà quan surti de la reunió. (= després)

Et contestaré tan aviat com pugui. (= demà)

Subordinades adverbials modals

Són les que condicionen la manera o el mode i s’introdueixen amb nexes com els següents: segons, com, així com… Equivalen a un sintagma adverbial i fan la funció de CC de mode.

He fet els deures com em vas dir. (= així)

Hem preparat els encàrrecs segons les indicacions dels clients. (= així)

Ara veurem els tipus d’oracions adverbials impròpies (que no es poden substituir per un adverbi).

Subordinades adverbials causals

Expressen causa o motiu i fan servir nexes com aquests: perquè, que, ja que, com que, atès que, per tal com, per… Fan la funció de CC de causa.

Ho ha fet perquè li ha donat la gana. (= per aquest motiu, per aquesta causa)

Com que no podré venir al sopar, et dono el regal abans d’hora. (= per aquesta raó)

Atenció! Per / per a + infinitiu o sintagma nominal és una construcció que genera moltes confusions. Per regla general, davant de substantiu per introdueix oracions causals i per a, oracions finals. Si en vols saber més, llegeix aquest article sobre quan s’escriu per i per a.

Subordinades adverbials finals

Indiquen una finalitat i s’introdueixen amb nexes com aquests: que, a fi que, perquè, per tal que, per a… Fan la funció de CC de finalitat.

Estalvia per tal de comprar-se una casa. (= amb la finalitat de comprar-se una casa)

Diu mentides perquè ningú descobreixi el seu passat. (= amb la finalitat que ningú descobreixi el seu passat)

Atenció! Com veus, perquè pot tenir valor causal i valor final. Et dono un consell per identificar-los sense equivocar-te:

perquè és causal quan el verb de la subordinada va en indicatiu i si podem substituir el perquè per ja que.

Ho he fet perquè m’ho han demanat. (= Ho he fet ja que m’ho han demanat.)

perquè és final quan el verb de la subordinada va en subjuntiu i si podem substituir el perquè per a fi que.

Ho he fet perquè et sentis millor. (= Ho he fet a fi que et sentis millor.)

Subordinades adverbials consecutives

Expressen una conseqüència i fan servir nexes com aquests: tan… que, tant… que, que, així que, de manera que… Fan la funció de CC de conseqüència i es poden substituir per per tant, en conseqüència

No vull suspendre l’examen, així que estudiaré tota la nit. (= per tant, estudiaré tota la nit)

La meva filla està malalta, de manera que em quedaré a casa. (= per tant, em quedaré a casa)

Vivia tan lluny que havia d’anar en cotxe. (= en conseqüència, havia d’anar en cotxe)

Subordinades adverbials concessives

Indiquen un obstacle respecte de l’oració principal. S’introdueixen amb nexes com encara que, malgrat que, a pesar que, per més que… Fan la funció de complement circumstancial de concessió.

Per més que s’hi esforça, no aconsegueix el seu objectiu.

Encara que vulguis, no el faràs canviar d’opinió.

Subordinades adverbials condicionals

Expressen una condició i solen anar introduïdes per nexes com els següents: si, mentre que, només que, posat que, en cas que, llevat que, tret que… Fan la funció de complement circumstancial de condició.

Si vols saber la veritat, tothom ho sabia menys tu.

Només que hagués sortit un minut més tard, res de tot això hauria passat.

Subordinades adverbials comparatives

Expressen una comparació i s’introdueixen amb nexes com aquests: com més, com menys, més que, menys que, tant… com, més… que, etc. Fan la funció de CC de comparació.

És més intel·ligent que la seva germana gran.

Més que socis, es consideren família.

Com més vulguis aquesta feina, més possibilitats tindràs.

Exercicis d’oracions subordinades

Amb això, ja saps el més important sobre les oracions subordinades. Et recomano que ho repassis una vegada més i que practiquis amb l’exercici de subordinades (amb les solucions) que trobaràs en aquest article.

Més informació sobre les oracions subordinades

BONET, Sebastià: “Les subordinades substantives”, dins SOLÀ, Joan [et al]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008. Volum III, pàg. 2321-2387.

SOLÀ, JOAN: “Les subordinades de relatiu”, dins SOLÀ, Joan [et al]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008. Volum III, pàg. 2455-2565.

VILLALBA, Xavier: “La subordinació”, dins SOLÀ, Joan [et al]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008. Volum III, pàg. 2247-2319.

Gramàtica Essencial de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans. https://geiec.iec.cat/

Núria Masdeu