Una de les consonants més conflictives en català és la lletra h, i la causa no és que requereixi complir moltes normes, el problema és que és una lletra que no sona però que s’escriu en moltes paraules. Així doncs, com podem saber quines paraules contenen la lletra h? Com es pronuncia la lletra h?
Queda’t llegint aquesta entrada perquè t’explicaré tot el que has de saber sobre la h en català. Quan arribis al final, seràs capaç de distingir quan l’has d’escriure i quan no.
Quines paraules contenen la lletra hac en català
El primer que has de saber és que no existeixen unes normes que ens indiquin quan cal escriure h i quan no. Això ens dificulta una mica la tasca, però no pateixis, que ens en sortirem!
La majoria de paraules que en català s’escriuen amb h és perquè coincideixen amb mots d’altres llengües de les quals provenen, principalment el llatí i el grec.
Malgrat que no hi ha unes normes, sí que podem tenir presents alguns casos concrets que s’escriuen amb h i memoritzar unes paraules determinades. Per fer-ho, distingiré entre paraules amb hac inicial i paraules amb hac intercalada o final.
⏩ Hac inicial
S’escriuen amb hac inicial:
-
- Totes les formes del verb haver: he, has, havia, hauríeu…
- Els pronoms febles hi i ho.
- Les paraules formades amb els prefixos hemi-, hendeca-, hepta-, hexa-, hetero-, hipo-, hidro-, hiper- i homo-: hemicicle, hexàgon, hipotèrmia, hidrologia…
- I tota una sèrie de mots provinents d’altres llengües com el llatí i el grec: herència, història, hel·lènic, higiene, horòscop…
⏩ Hac intercalada o final
S’escriuen amb hac intercalada:
-
- Els mots amb el prefix ex-: exhalar, exhaurir, exhaust, exhibir, exhortar i exhumar, i els derivats d’aquests.
-
- Alguns mots cultes com: adherir, ahir, cohesió, prohibir, tothom, subhasta, vehemència…
S’escriuen amb hac final:
-
- Algunes interjeccions, com ah, eh i oh.
Fixa’t en la taula següent, on resumeixo aquests conceptes perquè te’n puguis fer una idea d’una manera més visual.
| HAC INICIAL | HAC INTERCALADA O FINAL |
|---|---|
| Verb haver: he cantat, has cantat, ha cantat... | Mots amb el prefix ex- i els seus derivats: exhalar, exhaurir, exhibició... |
Pronoms febles hi i ho:
|
Mots cultes: anihilar, adherir, cohesió, inherent... |
| Prefixos: hemi-, hendeca-, hepta-, hexa-, hetero-, hipo-, hidro-, hiper- i homo- Hexasíl·lab, Heptasíl·lab, Heterosfera, Homogeni... | Interjeccions: ah, eh, oh...
|
| Mots provinents d’altres llengües: hàbil, honor, hospital, hedonisme, hamaca, harem... |
Es pot caure en l’error d’escriure o no escriure h en algunes paraules per influència del castellà, ja que a vegades el castellà en porta i el català no, i a l’inrevés. Per això, et recomano que tinguis en ment la taula de mots següent:
| avui / hoy | ahir / ayer | cacauet / cacahuete | hissar / izar |
| coet / cohete | harmonia /armonía | hivern / invierno | os / hueso |
| ou / huevo | orfe / huérfano | orxata / horchata | subhasta / subasta |
Com es pronuncia la lletra h
A l’inici de l’entrada he comentat que la lletra h és muda i, per tant, no sona. Fixa’t que quan dius una paraula com: hora, herba o anhel la h no la pronuncies.
Doncs bé, com en totes les coses, sempre hi ha excepcions i, malgrat que la h sol ser muda en català, hi ha algunes ocasions en què es pronuncia de manera aspirada:
-
- Verb halar, que vol dir “menjar”.
- Interjeccions: ahà, ehem, ha… i onomatopeies de riure: ha, ha, ha!; he, he, he!; hi, hi, hi!
- Estrangerismes que no s’han adaptat al català: hippy, hobby, hip-hop… En el cas d’aquestes paraules que són manlleus i que comencen amb h, cal tenir present que l’article definit i la preposició de no s’apostrofen. Així, escriurem el hippy i de hip-hop.
- Topònims i noms propis: Hollywood, Houston, Hannah, Helen… Igual que els estrangerismes comentats en el punt anterior, aquests tampoc apostrofen l’article ni la preposició: la Hanna, de Hollywood.
Ara que ja coneixes els casos clars en què sí que cal posar h i algunes de les paraules que has de tenir presents perquè contenen (o no) la h, et proposo que facis aquests exercicis amb la lletra hac per posar en pràctica el que has après.
