Segur que molts cops has sentit parlar de les marques de gènere i de nombre de les paraules, aquell fenomen gràcies al qual un mot com groc té la forma femenina groga i les formes plurals grocs i grogues (per al masculí i femení, respectivament).
Tampoc tinc cap dubte que t’has fixat que els verbs tenen diferents formes segons la persona, el temps verbal o el mode: jo cantava, vosaltres cantaríeu o cantant.
Ara bé, saps per què i com passa això? Des d’un punt de vista gramatical, com podem analitzar aquests canvis? Avui et vull parlar de la flexió dels mots, la causant de tot això.
Què és la flexió i quins tipus de mots es poden flexionar?
La flexió dels mots fa referència a les variacions de les paraules des de diversos punts de vista gramaticals: el gènere, el nombre, la persona, el temps, l’aspecte i el mode. Aquestes flexions es poden aplicar sobre els noms, els adjectius i els verbs.
▶️ Exemples de flexió
Abans de continuar, vull que miris la taula següent amb alguns exemples de flexió, perquè t’ajudaran a veure clarament aquests canvis en les propietats gramaticals:
| Propietats gramaticals | Exemples |
| Gènere | verd → verda, gris → grisa |
| Nombre | verd → verds, ballo → balleu |
| Persona | (jo) ballo, (ell) balla, (nosaltres) ballem |
| Temps | balla, ballava, ballaré |
| Aspecte | ballà o ballava |
| Mode | ballo, balli, ballaria |
T’has fixat que generalment la flexió apareix mitjançant marques flexives que s’afegeixen a la base lèxica? Mira: la base lèxica és verd, i per marcar el femení s’hi afegeix “-a” (verda) i per marcar el plural, “-s” (verds). O en el cas del verb ballar, per marcar el temps futur, s’hi afegeix “-é” (ballaré).
Ara bé, t’he d’advertir que no sempre hi haurà una marca flexiva afegida a la base lèxica, ja que en algunes ocasions aquesta serà absent, com és el cas de la flexió de la tercera persona del verb dormir, que és dorm.
A continuació t’explicaré en detall els mots que es poden flexionar per tal que aprenguis tot el que necessites saber sobre aquest tema.
💗 Millora el teu nivell de gramàtica i lèxic amb aquests exercicis 👉 de nivell C1 o de nivell C2!
Flexió de nom i flexió d’adjectiu
La majoria de noms i d’adjectius presenten les flexions de gènere i de nombre, les quals, al seu torn, tenen la flexió de gènere en masculí i femení i la flexió de nombre en singular i plural. Fixa’t en les diferents flexions del mot prim:
| GÈNERE | NOMBRE | |
| Singular | Plural | |
| Masculí | prim | prims |
| Femení | prima | primes |
T’has adonat que el masculí singular no té cap marca explícita de flexió? Això es deu al fet que formalment els mots masculins no tenen marca explícita de gènere, mentre que el femení té la marca “-a” per al singular. Pel que fa al plural, sí que hi ha marca tant per al masculí com per al femení: la “-s”. A més, el femení també incorpora la “-e”.
Però, com sol passar, hi ha casos en què no sempre es compleixen aquestes marques flexives que t’acabo de comentar. Tot seguit trobaràs tres taules, una corresponent als noms i dues als adjectius, que t’ajudaran a tenir una visió ben clara de les flexions de gènere i nombre en aquestes dues categories gramaticals.
⏺️ La flexió de noms
| LA FLEXIÓ DE NOMS | ||
| CASOS | GÈNERE | |
| Masculí | Femení | |
| Majoria de casos | ∅: alt, prim, client, tiet
-e de suport: alumne, psiquiatre |
-a: alta, prima, clienta, tieta, alumna, psiquiatra |
| Minoria de casos | -a: clima, dentista | ∅: serp, por, vall |
| Casos ocasionals | -o: casino, lloro, totxo
-u: europeu, hereu manlleus o cultismes: globus, brindis, temps |
-o: soprano, ràdio, moto
-e: llebre, frase, piràmide, síndrome |
⏺️ La flexió d’adjectius
Abans de passar a les taules, has de saber que els adjectius poden ser variables en gènere (per exemple: prim i prima), però també poden ser invariables en gènere, de manera que no presenten cap alternança que diferenciï el masculí i el femení (per exemple: un barri marginal o una escola marginal).
Per això, tot seguit tindràs primer la taula dels adjectius variables i després la taula dels adjectius invariables.
| LA FLEXIÓ D’ADJECTIUS VARIABLES | |||
| CASOS | TIPUS D’ALTERNANÇA | MASCULÍ | FEMENÍ |
| Majoria | ∅ / -a | llarg, nul, baix | llarga, nul·la, baixa |
| Minoria | -e / -a | apte, pobre, digne | apta, pobra, digna |
| -o / -a | moreno, flonjo | morena, flonja | |
| -u / -a | europeu, hebreu | europea, hebrea | |
| LA FLEXIÓ D’ADJECTIUS INVARIABLES | |
| TERMINACIÓ | EXEMPLES |
| -al | actual, brutal, final, igual, principal |
| -ant | brillant, inquietant, distant, picant |
| -ar | auxiliar, familiar, nuclear, regular |
| -el | cruel, rebel |
| -ent | diferent, evident, intel·ligent, següent |
| -il | humil, àgil, hàbil, útil |
| -ior | anterior, superior, exterior, sènior |
| -ble | amable, feble, notable, possible |
| -aire | manaire, somicaire, xerraire |
| -ense | forense, circense |
| -oide | antropoide, androide |
| -ànime | unànime, pusil·lànime |
| -forme | conforme, uniforme |
| -angle | rectangle |
| -corde | concorde, discorde |
| -corne | unicorne, bicorne |
| -lingüe | multilingüe, bilingüe |
| consonant + -re | cèlebre, golafre, il·lustre |
Ja per acabar amb la flexió de noms i adjectius, has de saber que una de les diferències entre els noms i els adjectius és que el gènere en els noms és inherent, és a dir, el gènere del nom no el determina cap altra categoria lèxica de la frase on hi ha aquest nom. En canvi, en els adjectius el gènere no és inherent, sinó que tant gènere com el nombre venen determinats per la concordança de l’adjectiu amb el nom. És a dir, el nom mana i l’adjectiu hi ha de concordar. Mira l’exemple següent:
La taula rodona
El nom taula, que és inherentment femení, exigeix que l’adjectiu sigui femení (rodona).
El sofà allargat
El nom sofà, inherentment masculí, exigeix que l’adjectiu sigui masculí (allargat).
Flexió verbal
Els verbs estan formats per un radical al qual se li afegeixen unes marques flexives. Aquestes flexions estan relacionades amb el temps, l’aspecte i el mode verbals, d’una banda; i amb la persona i el nombre, de l’altra. I encara es pot afegir una última flexió, relacionada amb la conjugació del verb.
Tots aquests canvis que afecten el verb és el que es coneix com a flexió verbal. A continuació et poso una taula resum que recull totes aquestes flexions sobre el verb. T’anirà molt bé per tenir-ne una visió clara.
| LA FLEXIÓ VERBAL | ||
| FLEXIÓ | TIPUS | EXEMPLES |
| Persona | Primera | ballo, ballem |
| Segona | balles, balleu | |
| Tercera | balla, ballen | |
| Nombre | Singular | ballo, balles, balla |
| Plural | ballem, balleu, ballen | |
| Temps | Present | ballo |
| Passat | vaig ballar | |
| Futur | ballaré | |
| Aspecte | Imperfectiu | ballava |
| Perfectiu | he ballat | |
| Mode | Indicatiu | ballo |
| Subjuntiu | balli | |
| Imperatiu | balla (tu) | |
| Conjugació | Primera | cantar |
| Segona | veure, córrer | |
| Tercera | dormir | |
Exercici de flexió
Arribats en aquest punt, en què ja coneixes tot allò imprescindible per dominar la flexió dels mots, t’animo a practicar. Fes l’exercici interactiu de flexió de mots que trobaràs aquí per posar a prova el que has après. 😉
