Com ja saps, hi ha paraules que s’escriuen amb una sola erra i d’altres que s’escriuen amb dues erres.
En alguns casos és senzill saber si hi ha d’haver una sola r o bé dues, per la manera com pronunciem el mot. Fixa’t en aquestes paraules: cara i ara, però carro i arròs. Si les pronuncies notaràs com el so de la erra de les paraules carro i arròs és intens; és el que es coneix com a so vibrant. Mentre que el so de la erra de les paraules cara i ara és el so simple (o bategant).
En els exemples anteriors és relativament fàcil saber quan cal escriure r o rr, però hi ha ocasions en què la manera com les pronunciem no ajuda tant. Em refereixo a paraules com amor i forn, en què el so de la erra és vibrant, però en canvi s’escriuen amb una sola erra.
És per això que avui et porto una guia molt clara per ajudar-te a saber quan has d’escriure r o rr.
Quan s’escriu r
Començaré parlant-te de la grafia r, que és la que s’escriu en un nombre més elevat d’ocasions. Tot seguit t’indico en quines posicions es col·loca:
-
- Entre vocals: mare, era, mira, aire, etc.
- A començament de paraula: racó, ruc, rondinar, riure, etc.
- Tant davant com darrere de consonant: arc, forn, conreu, branca, etc.
- A final de paraula: tocar, néixer, clar, amor, futur, etc.
- En mots compostos cultes en què el prefix no acaba en -r: antirobatori, contrarellotge, extraradi, etc.
- En mots compostos catalans en què el primer element acaba en vocal. En aquests casos, els dos mots se separen amb un guionet: busca-raons, Coma-ruga, soca-rel, etc.
Quan s’escriu rr
A continuació t’ensenyo en quines ocasions s’escriu la erra vibrant:
-
- Entre vocals: carretera, parra, gerra, etc.
- Després dels prefixos acabats en –r, com cor-, inter-, hiper-, super-, ir- o ciber-: corresponsable, superràpid, hiperrealista, irracional, etc.
- Després del prefix a- (quan equival a “sense” i quan serveix per formar verbs): arrítmia, arreflèxia, arriscar, arraconar, etc.
- En el mot erradicar i els seus derivats.
- En alguns mots prefixats ja formats en llatí: birrem, corregir, prerrogativa,
- En compostos manllevats: aiguarràs, bancarrota,
- En compostos amb els formants d’origen grec raquio-(o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, rizo- (o riz-) i rodo-, i en compostos amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, otorrinolaringòleg, hemorràgia, diarrea, etc.
- En formes que deriven de locucions, com arreveure i anorrear.
Ara que ja has vist en quins casos es posa r i en quins rr, et faig una taula per tal que ho puguis interioritzar d’una manera molt més visual:
Com puc saber si una paraula acaba amb r?
Arribats en aquest punt, ja t’he explicat en quins casos cal escriure r i rr, però abans d’acabar vull alertar-te de les paraules tramposes.
No sé si t’hi hauràs fixat, però quan la erra s’escriu a final de paraula, en algunes ocasions es pronuncia (llar, mar…) i en d’altres, no (por, menjar…).
Tot i que no hi ha unes normes fixes que puguis memoritzar, les directrius de la taula següent et poden ajudar a saber quan cal pronunciar-la i quan no. 😉
Quan es pronuncia la r? La r muda
Aquí tens un resum que et pot ser útil per saber quan pronunciar-la i quan no.
I fins aquí tota la teoria. Què et sembla si ara fas uns exercicis de la r i la rr per posar en pràctica tot el que has après?
