—El complement de règim verbal quin és?
—Diria que és un que porta preposicions, pot ser?
—Però el de les preposicions no és el complement circumstancial?
—Ai, no ho sé, podria ser.
Has tingut algun cop aquesta conversa amb algú altre o fins i tot amb tu mateix? Si la teva resposta és que sí, fantàstic, aquest és l’article que estaves cercant! I si és que no, et proposo que et quedis i continuïs llegint, perquè segur que et pot ajudar a resoldre algun dubte.
Tot seguit, t’endinsaré en el món del complement del règim verbal (també conegut com a complement preposicional) per ajudar-te a saber com és, com el pots identificar o com el pots diferenciar d’algun altre complement. Al final de tot, podràs fer uns exercicis per posar en pràctica tot el que hauràs après.
Veuràs que, tot i que el seu nom soni a complexitat (no t’ho sembla? A mi sí 😉), és ben fàcil d’entendre.
Què és un complement de règim verbal
El complement de règim verbal (CRV), també anomenat complement preposicional, és un complement del verb que va introduït per una preposició determinada pel verb.
I per què? Doncs perquè alguns verbs necessiten la presència d’una preposició dins el complement per tal de completar el seu significat.
Et pots trobar dos tipus de preposicions segons el verb que hi hagi. Les més habituals són les preposicions àtones: a, de, en, amb, per (i per a). Però també existeixen les tòniques, com contra, sobre i altres preposicions locatives (pots ampliar informació sobre les preposicions locatives a la Gramàtica essencial de la llengua catalana).
Verbs de complement de règim verbal
A continuació et poso una taula amb tot de verbs que demanen preposició i les preposicions amb les quals normalment s’ajunten. Per tant, són verbs que exigeixen un complement de règim verbal. No hi són tots, però sí que n’hi ha uns quants perquè entenguis què vol dir això de “verbs que exigeixen preposició”.
Com detectar un complement de règim verbal
Així doncs, em sabries dir com es pot detectar un complement de règim verbal?
Exacte, la presència de les preposicions els delata.
Tot i això, et dono un altre truc que et pot ajudar a identificar el CRV: elimina’l de la frase. Si el verb queda incomplet, és un CRV.
Mira els exemples que et poso a continuació, perquè segur que t’ajudaran a veure clarament com són els complements de règim verbal. 👇
📜 Exemples de complement de règim verbal
Fixa’t en aquests exemples. El complement de règim verbal és la part subratllada.
La teva germana pot comptar amb mi.
La Maria no s’ha assabentat de la notícia.
La Júlia s’assembla a la seva àvia.
Tots ells han anat contra el guarda.
Recordes que t’he dit que són verbs que necessiten una preposició per als seus complements? Doncs si ara elimines totes les preposicions que estan subratllades i en negreta, veuràs com les frases queden estranyes i perden el significat.
La teva germana pot comptar amb mi. → La teva germana pot comptar mi.
La Maria no s’ha assabentat de la notícia. → La Maria no s’ha assabentat la notícia.
La Júlia s’assembla a la seva àvia. → La Júlia s’assembla la seva àvia.
Tots ells han anat contra el guarda. → Tots ells han anat el guarda.
I ara observa que si elimines tot el CRV, l’oració es torna agramatical:
La teva germana pot comptar.
La Maria no s’ha assabentat.
La Júlia s’assembla.
Tots ells han anat.
Substitució pronominal: els pronoms febles de CRV
Per sort, la substitució pronominal del CRV té una norma molt fàcil de recordar!
El complement de règim verbal el pots substituir per dos pronoms: en o hi.
- El pronom en s’utilitza per substituir els complements introduïts per la preposició de.
El Lluís parla de futbol. → El Lluís en parla.
- El pronom hi es fa servir per als complements introduïts per la resta de preposicions.
La Júlia no creu en la política. → La Júlia no hi creu.
En aquesta entrada del blog trobaràs més informació sobre els pronoms febles de CRV i d’altres funcions sintàctiques.
Diferència entre el complement de règim verbal i el complement circumstancial
El complement de règim verbal i el complement circumstancial es poden confondre, perquè tots dos s’introdueixen per una preposició (el CRV sempre i el CC de vegades), però has de saber que són complements ben diferents.
Per conèixer la diferència entre l’un i l’altre és molt important que tinguis present el següent:
El complement circumstancial és un adjunt al verb i, com a adjunt, se’n pot prescindir. En canvi, el complement de règim verbal és un complement necessari per al verb i, per tant, no se’n pot prescindir.
📜 Exemple de la diferència entre CRV i CC
Els avis dinen al restaurant.
Quan dic “Els avis dinen al restaurant”, puc eliminar el complement “al restaurant” i l’oració continua sent gramatical: “Els avis dinen”. Això és deu al fet que “al restaurant” és un adjunt al verb i, per tant, un complement circumstancial. Podem dir on dinen o no dir-ho, i l’oració continua sent completa. El verb dinar no exigeix preposició.
Els avis col·laboren amb el restaurant.
En canvi, si dic “Els avis col·laboren amb el restaurant”, no puc eliminar el complement i dir “Els avis col·laboren”, perquè aquest és necessari per al verb col·laborar (col·laborar amb algú). Se’n dedueix, doncs, que és un complement de règim verbal. El verb col·laborar exigeix preposició (amb).
Diferència entre el complement de règim verbal i el complement del nom o de l’adjectiu
Ves amb compte i no confonguis el CRV amb el complement del nom (CN) o el complement de l’adjectiu (C. adj.). La diferència principal és que en un CRV, la preposició la demana el verb, mentre que en un CN la preposició la demana un nom i en un C. adj. la demana un adjectiu. Fixa’t en els exemples de la taula següent.
Canvi i caiguda de preposició
I ja per acabar, és important que t’expliqui un parell de matisos pel que fa a les preposicions davant de certs elements:
- Preposició en/amb + infinitiu: en els registres formals, quan el complement de règim és introduït per en o amb seguit d’un infinitiu, cal substituir la preposició per a o de:
a) La feina consisteix en això.
La feina consisteix en fer estudis de mercat. → La feina consisteix a fer estudis de mercat. [canvi de preposició davant d’infinitiu]
b) Es conforma amb això.
Es conforma amb jugar mitja hora. → Es conforma de jugar mitja hora. [canvi de preposició davant d’infinitiu]
- Preposició + que: en els registres formals, se suprimeix la preposició quan el complement de règim va introduït per la conjunció que:
Confies en això?
Confies en que vindrà demà? → Confies que vindrà demà? [caiguda de preposició davant de la conjunció que]
Si el fet d’eliminar la preposició fa que l’estructura de l’oració quedi forçada, hi podem introduir un element d’enllaç com ara el fet que, la idea que… Et mostro un exemple:
El concurs es basa en l’habilitat culinària dels participants.
El concurs es basa que els participants cuinin. [caiguda de preposició davant de la conjunció que; construcció forçada]
El concurs es basa en la idea que els participants cuinin. [addició d’un element d’enllaç: en la idea que]
Si vols veure una explicació més extensa sobre el canvi i la caiguda de preposició en català, consulta aquesta entrada del blog.
Exercicis de complement de règim verbal
Ara et proposo que et posis a prova i resolguis els exercicis de complement de règim verbal que et deixo en aquest enllaç. Podràs fer-los en línia o descarregar-los en PDF per imprimir-los. El que tu prefereixis! Inclouen un solucionari per comprovar com ho has fet. Però, ep!, no facis trampa i no el miris fins que acabis! 😜
Ara que ja has arribat al final, només em queda dir-te que espero que després d’aquesta lectura i de fer els exercicis puguis detectar amb rapidesa el complement de règim verbal. Si tens ganes de continuar aprenent, et recomano que consultis altres articles sobre les funcions sintàctiques, com aquests sobre el complement directe i el complement indirecte.
