Què és un adjectiu?
Els adjectius són paraules variables que acompanyen el nom i que expressen una manera de ser o una qualitat de l’ésser o de la cosa que designa aquest nom.
L’adjectiu pot aparèixer a l’esquerra o a la dreta del nom.
I què vol dir que són paraules variables? Doncs que poden tenir diferent gènere (masculí o femení) i diferent nombre (singular o plural). Que tinguin un gènere o un nombre concrets dependrà del nom que acompanyen, amb el qual han de coincidir.
⏯ Exemples d’adjectius
Recupero un exemple de l’inici perquè puguis veure ben clar això que t’acabo d’explicar:
La casa vermella –> La paraula vermella és l’adjectiu que acompanya el nom casa i està indicant una qualitat de la casa (“la casa és de color vermell”). Com que casa és un substantiu femení singular, l’adjectiu té el mateix gènere i nombre.
Ara, utilitzo el mateix adjectiu per a un altre exemple:
Els mitjons vermells –> mitjons és el nom, que és masculí plural; vermells és l’adjectiu que acompanya el nom, i ens indica que els mitjons són vermells. T’has fixat que ara l’adjectiu vermell és masculí i plural? Exacte, això és perquè el seu gènere i nombre coincideixen amb els del substantiu.
Fixa’t en els següents exemples d’adjectius i pensa en el gènere i el nombre de cada un:
- Unes taules trencades.
- Un mòbil gran.
- La terrassa il·luminada.
- El diccionari pesat.
- Els paraigües molls.
Adjectius invariables
T’he comentat que els adjectius són paraules variables en gènere i nombre, però has de saber que d’aquesta generalització cal excloure’n els adjectius invariables.
Aquests adjectius no distingeixen entre masculí i femení i, per tant, tenen una sola terminació de gènere. Pertanyen al grup d’invariabilitat de gènere, per exemple, els adjectius que:
- No presenten la marca flexiva femenina -a, i queden reduïts al radical.
- Acaben en una vocal e que es comporta com una vocal de suport.
- Acaben en la vocal a en tots dos gèneres.
Fixa’t en la taula següent, on trobaràs algunes terminacions d’aquests tipus d’adjectius:
| -al | actual, brutal, central, final, lleial… |
| -ar | auxiliar, nuclear, regular, similar… |
| -ent | coherent, diferent, excel·lent, impacient… |
| -ior | anterior, superior, millor… |
| -ble | amable, feble, increïble, notable… |
| -aire | manaire, rondinaire, xerraire… |
| -forme | conforme, deforme, uniforme… |
| Consonant + -re | alegre, golafre, il·lustre, sapastre… |
| Acabats en -a | agrícola, anarquista, indígena… |
També hi ha adjectius invariables respecte al nombre, com alguns dels que en singular acaben en -s (llapis, dilluns, globus…) o els que són manllevats, és a dir, els estrangerismes que s’han adaptat (o no) al català (beix, multimèdia, unisex, light…).
La posició de l’adjectiu respecte al nom
Generalment, els adjectius van posposats al nom. Alguns només admeten aquesta posició, però n’hi ha d’altres que poden aparèixer tant posposats com anteposats.
- Els posposats: quan estan en aquesta posició, el sintagma adjectival té una funció especificativa, és a dir, precisa alguna cosa del nom. Mira l’exemple següent:
Els pisos blancs són els nous. –> L’adjectiu especificatiu blancs precisa quins són els pisos nous.
- Els anteposats: en aquest cas, l’adjectiu té una funció explicativa i dona una informació addicional sobre el nom. A més, aquests adjectius explicatius també poden aparèixer entre comes. Fixa’t en els exemples següents:
Vaig veure com aquells amables voluntaris s’emocionaven. –> L’adjectiu amables dona una informació extra sobre els voluntaris.
La casa, nova i moblada, és als afores de la ciutat.
Classes d’adjectius
Els adjectius es poden classificar en adjectius qualificatius, adjectius de relació i adjectius adverbials. En aquest article ens centrarem principalment en els adjectius qualificatius, però no pateixis, que també parlarem una mica dels altres dos.
⏯ L’adjectiu qualificatiu
Els adjectius qualificatius, tal com indica el seu nom, són adjectius que expressen qualitats de les entitats i que fan referència al color (vermell, groc, blau), la forma (quadrat, rodó), l’edat (antic, actual, passat), el caràcter (amable, nerviós), la dimensió (ample, estret, alt), la posició (elevat, anterior), etc.
En la majoria dels casos, les propietats que expressen aquests tipus d’adjectius són graduables en una escala que va del mínim al màxim. Les diferències de grau poden expressar-se mitjançant un adverbi de grau (massa, poc) o mitjançant certs sufixos quantitatius (altíssim, agradabilíssima).
Fixa’t en els següents exemples d’adjectius qualificatius:
Una taula massa llarga –> L’adjectiu llarga fa referència a la dimensió de la taula i, a més, va acompanyat de l’adverbi massa, que indica un grau.
Un noi altíssim –> en aquest cas, la marca de grau és un sufix (-íssim), que es troba integrat dins del mateix adjectiu.
Pel que fa als graus de l’adjectiu, cal tenir en compte unes especificitats que et comento tot seguit:
- No tots els tipus d’adjectius qualificatius admeten la gradació: els adjectius de forma i de color no l’admeten. Quan aquests adjectius van acompanyats d’un adverbi de grau és perquè, en el cas dels primers, s’assenyala l’aproximació major o menor a una determinada forma (Aquesta bossa és més rodona que l’altra), i en el cas dels segons, per expressar diferències d’intensitat (La paret és massa blanca). En cap dels dos casos les marques de grau estan relacionades pròpiament amb el color o la forma.
- Els adjectius superlatius expressen el grau elevat o màxim d’una propietat i presenten certes restriccions de gradació. Aquests adjectius són els que incorporen el sufix -íssim o els mots amb el significat de grau màxim com fantàstic, òptim, pèssim o terrible. Tenint en compte aquestes característiques, si combines aquests adjectius amb un adverbi de grau, com per exemple molt, veuràs que es crea una repetició innecessària: molt fantàstic. Ara bé, sí que és possible intensificar el grau superlatiu mitjançant comparatius o determinats adverbis acabats en -ment (més que òptim, summament fantàstic).
T’animo a ampliar la informació sobre l’adjectiu qualificatiu consultant aquesta entrada del blog sobre l’ordre natural de l’adjectiu qualificatiu en català.
⏯ L’adjectiu de relació
Els adjectius de relació provenen de noms o hi estan associats semànticament. Aquest tipus d’adjectius relacionen entitats mitjançant el nom que modifiquen i el nom del qual provenen. Per exemple: perill mortal és un perill que pot provocar la mort.
Una de les característiques principals dels adjectius de relació és que no tenen únicament un significat, sinó que el significat que agafen depèn del nom principal.
Et poso un exemple perquè puguis veure-ho ben clar: cirurgia dental fa referència a una operació que afecta les dents, mentre que sons dentals fa referència als sons en què la llengua entra en contacte amb l’interior de les dents incisives superiors. Com has pogut veure, en els dos casos s’utilitza l’adjectiu dental, però en cada un agafa un significat diferent.
D’altra banda, aquest tipus d’adjectius es diferencien dels adjectius qualificatius perquè sempre apareixen posposats al nom i no admeten gradació.
⏯ L’adjectiu adverbial
Els adjectius adverbials no expressen qualitats ni estableixen relacions, sinó que expressen un valor modal, d’espai, de temps, aspectual, etc. A continuació t’explico breument les diferents classes d’adjectius adverbials:
- Adjectius amb valor modal que fan referència a la possibilitat, la necessitat o el grau de certitud d’allò a què es refereix el nom. Per exemple: una incorporació probable és una incorporació que probablement es farà. Formen part d’aquest grup adjectius com: necessari, impossible o
- Adjectius que tenen un significat aspectual i assenyalen una freqüència, com per exemple: ocasional, diari, reiterat o constant.
- Adjectius que situen temporalment o espacialment els noms que modifiquen. En són exemples adjectius com: següent (el mes següent o la casa següent), llunyà o pròxim.
- Adjectius ordinals que indiquen una localització, però referida a l’ordre de col·locació: primer, segon, últim o darrer.
- Adjectius que indiquen la manera com passa una cosa: una conversa duríssima o una aleta castellera ràpida.
- Adjectius amb un valor pròxim als adverbis focals (únicament, concretament), als adverbis de completesa (completament, totalment) o als quantificadors nominals. Pertanyen a aquest grup adjectius com: simple, únic, propi, rar, mateix o idèntic.
Espero que hagis après coses noves sobre els adjectius en català. Ara, si vols practicar, fes aquests exercicis d’adjectius. Que l’aprenentatge no s’aturi! 😉
