Essa sorda i essa sonora

Et reto a pronunciar en veu alta aquest embarbussament sense equivocar-te. T’hi animes?

Com ha anat? Ho has fet bé a la primera? 😉

Ja et deus haver imaginat que avui toca parlar de la distinció fonètica i ortogràfica de la essa sorda i la essa sonora en català. Endavant, doncs!

Els sons de les esses en català

La essa té dos sons ben diferenciats en la llengua catalana: la essa sorda i la essa sonora.

En la pronunciació de la essa sonora, les nostres cordes vocals vibren, mentre que amb la essa sorda, no es produeix cap mena de vibració.

Un truc ben senzill per poder saber si es tracta d’una essa sorda o sonora és comprovar la vibració de les cordes posant-nos la mà al coll.

Pronuncia en veu alta la paraula sabata i veuràs que el so passa per la nostra gola sense produir cap soroll. Això vol dir que es tracta d’una essa sorda. Ara digues casa i notaràs clarament la vibració, si l’has pronunciada correctament. La essa de casa, per tant, és sonora.

Les grafies de la essa sorda: s, ss, c i ç

El so de la essa sorda, que es representa fonèticament amb una essa entre claudàtors: [s], pot tenir quatre grafies d’escriptura diferents: s, ss, c i ç.

🤓 TRUC: En paraules de la mateixa família, alternen s i ss: pas – passar, tros – trossejar, mos – mossegar… I també alternen c i ç: audaç – audàcia, voraç – voracitat…

Les grafies de la essa sonora: s i z

El so de la essa sonora [z] es pot escriure només amb dues grafies: s i z. Les normes d’ortografia dicten que la essa i la zeta s’utilitzin així:

Però feta la norma, feta l’excepció. 😅

⏩ Excepcions

T’explico tot seguit i de manera breu tres excepcions d’escriptura.

🟠 Mots derivats de –dins-, –fons- i trans-

Els derivats dels formants –fons-, -dins- i trans- s’han d’escriure amb essa, tot i que la pronúncia sigui sonora. És una excepció, ja que si seguíssim la norma d’ortografia que acabem de veure, caldria escriure’ls amb zeta per fer-los vibrar. Així doncs, no és correcte escriure:

• enfonzar, sinó enfonsar;
• endinzar, sinó endinsar,
• i no és trànzit, sinó trànsit.

🟠 La essa sonora dels prefixos trans- i sots-

La essa que hi ha al final dels prefixos trans- i sots- és sonora, malgrat que la norma indiqui que una essa precedida d’una consonant s’ha de pronunciar sorda.

Per tant, les esses dels mots transoceànic, transalpí, transacció, sotsinspecció i sotsarrendador són totes sonores (les nostres cordes vocals han de sonar quan les pronunciem).

🟠 Grafia z en mots cultes compostos i manllevats

Tercera i última excepció. Hi ha alguns mots en català en què la essa es troba en posició intervocàlica i vibra quan es pronuncia, però en comptes d’escriure’s amb una essa (com les paraules masia o casa) que és el que seria més lògic, conserven la grafia z que duia la paraula en la llengua original:

• Paraules d’origen grec: trapezi, amazona, ozó…
• Altres paraules: nazisme, trapezoide, espermatozoide…

📢 Si vols posar-te a prova fes clic aquí per accedir a un exercici interactiu sobre la essa sorda i sonora.

Errors típics de pronúncia

En aquest apartat he recopilat els errors més habituals a l’hora de pronunciar paraules que s’escriuen amb essa o doble essa.

Són mots que segueixen les regles d’ortografia, però que alguns parlants sovint pronuncien de manera incorrecta. Bàsicament, es poden classificar en dos grups:

⏩ 1.    Paraules que s’escriuen amb doble essa i s’han de pronunciar sordes [s]

Els mots que veuràs més avall se solen pronunciar amb essa sonora [z], però la grafia de les dues esses ens indica clarament que la pronúncia ha de ser sorda [s].

Els errors recauen sovint en paraules acabades amb -essa, -ssió i els seus derivats -ssor(a).

☝️ Però, ep, para el carro! Si la paraula acaba amb el sufix -esa (amb una sola essa), seguirem les normes de pronúncia per a la essa entre vocals, que és sonora [z]: princesa, infantesa, naturalesa, etc.

⏩ 2.    Paraules que s’escriuen amb una sola essa i, per tant, són sonores [z]

Aquí passaria al revés. Recorda que les paraules que recullo a continuació s’escriuen amb una sola essa. Per això, s’han de pronunciar fent la essa sonora [z] i no sorda [s].

SS o S: paraules dubtoses

En aquest últim apartat repassarem algunes paraules que plantegen certs dubtes a l’hora d’escriure-les i pronunciar-les. Podríem dir que són casos una mica especials. Els coneixes?

⏩ Paraules prefixades que comencem amb essa

Aquests dubtes solen presentar-se en mots que duen un prefix annexat a una paraula que comença amb essa, com la següent:

Amb l’annexió del prefix, la lletra essa passa a estar entre vocals: antisocial. Podríem creure que s’ha d’escriure amb essa doble, però no. La essa es pronunciarà sorda [s] i el mot s’escriurà amb una sola essa, com quan no portava el prefix. Aquí en tens alguns exemples:

Per tant, has de tenir en compte que hi ha moltes paraules compostes, com les que acabes de veure, que s’escriuen amb una sola essa sonora.

Malauradament, sempre hi ha excepcions.

L’ortografia de la llengua catalana indica que s’ha de duplicar la essa en els prefixos que recopilo tot seguit: 👇🏻

• Prefixos a- que no tenen el sentit de negació: assabentar, assaborir, ass..
• Prefixos re-: ressaltar, ressonar, ress..
• Prefixos des– i dis-: dessalar, dissecar, dess..

⏩ Altres paraules compostes amb essa sorda

Per acabar, voldria comentar-te que hi ha altres paraules compostes que també s’escriuen amb una sola essa intervocàlica, però s’han de pronunciar amb essa sorda [s].

Mira les quatre paraules que t’he preparat a sota. Les sabies pronunciar bé? 🧐

Fins aquí tot el que et volia explicar sobre la essa sorda i sonora en català. T’animo a tornar a l’inici de l’article i provar de pronunciar l’embarbussament en veu alta. Creus que ara ho podràs fer millor? 😉

👇         👇           👇            👇             👇            👇

Exercici