Essa sorda i essa sonora

ESSA SORDA i la ESSA SONORA

embarbussament essa sorda i sonora

 

Et reto a pronunciar en veu alta aquest embarbussament sense equivocar-te. T’hi animes?

Com ha anat? Ho has fet bé a la primera? 😉

Ja et deus haver imaginat que avui toca parlar de la distinció fonètica i ortogràfica de la essa sorda i la essa sonora en català. Endavant, doncs!

Els sons de les esses en català

La essa té dos sons ben diferenciats en la llengua catalana: la essa sorda i la essa sonora.

En la pronunciació de la essa sonora, les nostres cordes vocals vibren, mentre que amb la essa sorda, no es produeix cap mena de vibració.

Essa sorda i sonora

Un truc ben senzill per poder saber si es tracta d’una essa sorda o sonora és comprovar la vibració de les cordes posant-nos la mà al coll.

Pronuncia en veu alta la paraula sabata i veuràs que el so passa per la nostra gola sense produir cap soroll. Això vol dir que es tracta d’una essa sorda. Ara digues casa i notaràs clarament la vibració, si l’has pronunciada correctament. La essa de casa, per tant, és sonora.

 

Les grafies de la essa sorda: s, ss, c i ç

El so de la essa sorda, que es representa fonèticament amb una essa entre claudàtors: [s], pot tenir quatre grafies d’escriptura diferents: s, ss, c i ç.

 

SO DE LA ESSA SORDA: [S]
S A principi de paraula

A final de paraula

Darrere de consonant*

soroll

pagès

conversa

SS Entre vocals mossegar
C Davant de e

Davant de i

ceràmica

cirera

Ç Davant de a

Davant de o

Davant de u

A final de paraula
(i els seus plurals)

caça

cançó

forçut

dolç

dolços

* En els sufixos -ança (venjança) i –ença (coneixença), la essa sorda es representa mitjançant la grafia ç.

 

Les grafies de la essa sonora: s i z

El so de la essa sonora [z] es pot escriure només amb dues grafies: s i z. Les normes d’ortografia dicten que la essa i la zeta s’utilitzin així:

SO DE LA ESSA SONORA: [Z]
S Entre vocals masia
Z A principi de paraula

Entre consonant i vocal

zero

pinzell

 

Però feta la norma, feta l’excepció. 😅

Excepcions

T’explico tot seguit i de manera breu tres excepcions d’escriptura.

🟠 Mots derivats de –dins-, fons- i trans-

Els derivats dels formants –fons-, -dins- i trans- s’han d’escriure amb essa, tot i que la pronúncia sigui sonora. És una excepció, ja que si seguíssim la norma d’ortografia que acabem de veure, caldria escriure’ls amb zeta per fer-los vibrar. Així doncs, no és correcte escriure:

  • enfonzar, sinó enfonsar;
  • endinzar, sinó endinsar,
  • i no és trànzit, sinó trànsit.

🟠 La essa sonora dels prefixos trans- i sots-

La essa que hi ha al final dels prefixos trans- i sots- és sonora, malgrat que la norma indiqui que una essa precedida d’una consonant s’ha de pronunciar sorda.

Per tant, les esses dels mots transoceànic, transalpí, transacció, sotsinspecció i sotsarrendador són totes sonores (les nostres cordes vocals han de sonar quan les pronunciem).

🟠 Grafia z en mots cultes compostos i manllevats

Tercera i última excepció. Hi ha alguns mots en català en què la essa es troba en posició intervocàlica i vibra quan es pronuncia, però en comptes d’escriure’s amb una essa (com les paraules masia o casa) que és el que seria més lògic, conserven la grafia z que duia la paraula en la llengua original:

  • Paraules d’origen grec: trapezi, amazona, ozó
  • Altres paraules: nazisme, trapezoide, espermatozoide

 

RECULL D’EXCEPCIONS DE LA ESSA SONORA
Excepcions Exemples Explicació
Mots derivats de:

·        –dins-,

·        –fons-,

·        trans-

 

endinsar

enfonsar

transeünt, transitar

 

 

 

La essa és sonora, encara que s’escrigui entre consonant i vocal.

 

 

 

Prefixos:

·        trans-

·        sots-

 

transatlàntic, transaminació…

sotsintendent, sotsoficial…

 

Mots cultes compostos
i manllevats

 

ozonosfera, topazi, esquizofrènia

nazisme, rizòfag, espermatozou…

 

S’escriuen amb zeta,
per més que la essa
sigui intervocàlica.

 

 

📢 Si vols posar-te a prova fes clic aquí per accedir a un exercici interactiu sobre la essa sorda i sonora.

 

Errors típics de pronúncia

En aquest apartat he recopilat els errors més habituals a l’hora de pronunciar paraules que s’escriuen amb essa o doble essa.

Són mots que segueixen les regles d’ortografia, però que alguns parlants sovint pronuncien de manera incorrecta. Bàsicament, es poden classificar en dos grups:

⏩ 1.    Paraules que s’escriuen amb doble essa i s’han de pronunciar sordes [s]

Els mots que veuràs més avall se solen pronunciar amb essa sonora [z], però la grafia de les dues esses ens indica clarament que la pronúncia ha de ser sorda [s].

Els errors recauen sovint en paraules acabades amb -essa, -ssió i els seus derivats -ssor(a).

alcaldessa impressió/impressor(a)
comtessa emissió/emissor(a)
metgessa agressió/agressor(a)
duquessa transmissió/transmissor(a)

essa sorda

☝️ Però, ep, para el carro! Si la paraula acaba amb el sufix -esa (amb una sola essa), seguirem les normes de pronúncia per a la essa entre vocals, que és sonora [z]: princesa, infantesa, naturalesa, etc.

⏩ 2.    Paraules que s’escriuen amb una sola essa i, per tant, són sonores [z]

Aquí passaria al revés. Recorda que les paraules que recullo a continuació s’escriuen amb una sola essa. Per això, s’han de pronunciar fent la essa sonora [z] i no sorda [s].

frase medusa
dosi episodi
anàlisi anestèsia

Essa sorda i sonora

 

SS o S: paraules dubtoses

En aquest últim apartat repassarem algunes paraules que plantegen certs dubtes a l’hora d’escriure-les i pronunciar-les. Podríem dir que són casos una mica especials. Els coneixes?

⏩ Paraules prefixades que comencem amb essa

Aquests dubtes solen presentar-se en mots que duen un prefix annexat a una paraula que comença amb essa, com la següent:

 

prefixos esses sonores i sordes

 

Amb l’annexió del prefix, la lletra essa passa a estar entre vocals: antisocial. Podríem creure que s’ha de pronunciar fent-la vibrar, però no. La essa es pronunciarà sorda [s] i el mot s’escriurà amb una sola essa, com quan no portava el prefix. Aquí en tens alguns exemples:

 

Essa sorda i sonora

 

Per tant, has de tenir en compte que hi ha moltes paraules compostes, com les que acabes de veure, que s’escriuen amb una sola essa sonora.

Malauradament, sempre hi ha excepcions.

L’ortografia de la llengua catalana indica que s’ha de duplicar la essa en els prefixos que recopilo tot seguit: 👇🏻

  • Prefixos a- que no tenen el sentit de negació: assabentar, assaborir, ass..
  • Prefixos re-: ressaltar, ressonar, ress..
  • Prefixos des– i dis-: dessalar, dissecar, dess..

⏩ Altres paraules compostes amb essa sorda

Per acabar, voldria comentar-te que hi ha altres paraules compostes que també s’escriuen amb una sola essa intervocàlica, però s’han de pronunciar amb essa sorda [s].

Mira les quatre paraules que t’he preparat a sota. Les sabies pronunciar bé? 🧐

 

Essa sorda i sonora

 

Fins aquí tot el que et volia explicar sobre la essa sorda i sonora en català. T’animo a tornar a l’inici de l’article i provar de pronunciar l’embarbussament en veu alta. Creus que ara ho podràs fer millor? 😉

👇         👇           👇            👇             👇            👇

Exercici

Posa't a prova amb aquest exercici.

Exercici ràpid essa sorda i sonora

Completa cada paraula amb la grafia adequada: s, ss, c, ç o z.
1. La jutgea el va escridaar per haver moegat el na al forut.
2. L’escuró negre era una èrie de televiió protagonitada per Rowan Atkinson.
Les solucions en verd són les que has encertat. Les solucions en blau són les que has fallat, però corregides.

 

 

Laura Guasch