Com passa amb la a i la e, o la o i la u, la g i la j també són dues lletres que poden dificultar-te l’escriptura, ja que sonen igual en alguns casos. Ben mirat, tot depèn de la vocal que ve a darrere. Això ho veuràs a mesura que vagis llegint l’article.
Aquí no només ens centrarem en les grafies g i j, sinó que també tenim apartats dedicats als dígrafs tg i tj, tx i ig.
Nota: Un dígraf és un grup de dues lletres que representa un sol so.
Com que no volem començar la casa per la teulada, primer et presento la g i la j. Espero que no et portin gaires maldecaps.
La g i la j
La g pot representar dos sons diferents. Per una banda, el de gorra, guant i puguem i, per l’altra, el de gel i girar. En el primer cas, es tracta d’una consonant oclusiva velar sonora, que es representa amb el símbol [g]. Observa la taula següent:
Et deus haver fixat que en el cas de gue i gui la u és muda. Ara bé, hi ha vegades en què sí que es pronuncia la u entre la g i la e o la i. En aquests casos, la diferència es marca amb la dièresi:
⏩ Regles ortogràfiques de la g i la j
En aquest article, però, ens centrarem més en el so que té la g quan està en contacte amb la e o la i (sense una u entremig). Quan passa això, adopta el mateix so que la j. En la majoria de parlars orientals aquest so es pronuncia com una fricativa palatoalveolar sonora, representada amb el símbol [ʒ]. En els parlars occidentals i en tarragoní es pronuncia com una africada palatoalveolar sonora, representada amb el símbol [d͡ʒ].
En tot cas, les normes ortogràfiques no canvien, així que et pots basar en els criteris d’aquesta taula:
⏩ Excepcions en l’ús de la g i la j
Aquesta regla és fàcil d’aprendre, però hi ha algunes excepcions que és important que tinguis en compte.
En els casos que veuràs a continuació, les paraules s’escriuen amb j encara que estiguin en contacte amb una e.
Els dígrafs tg i tj
Pel que fa a tg i tj, que representen el so [d͡ʒ], s’apliquen les mateixes normes que a l’apartat anterior.
⏩ Regles ortogràfiques de la tg i la tj
⏩ Excepcions en l’escriptura de tg i tj
Només cal que tinguis en compte que hi ha casos en què aquest so s’escriu amb dj. Es tracta d’alguns mots cultes començats per adj- (com ara adjectiu, adjuntar, adjudicar…), així com noms geogràfics adaptats i els seus derivats (com ara Djibouti, Azerbaidjan, cambodjà…).
Els dígrafs tx i ig
Aquest so, representat com a [t͡ʃ], el trobem, per exemple, a faig i despatx. Ara bé, com es pot saber quan cal escriure tx i quan cal escriure ig?
⏩ Regles ortogràfiques de la tx i la ig
⏩ Excepcions en l’escriptura de ig
Quan la seqüència ig apareix al final d’una paraula i no va precedida d’una vocal, la i es pronuncia, és a dir, no forma dígraf. Per exemple: desig o mig.
Embarbussament amb la g i la j
I fins aquí el nostre article! Tingues en compte que l’ortografia i la pronúncia de la g i la j no són fàcils. En català fins i tot tenim un embarbussament que juga amb aquests sons. Saps quin és?
“Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat.”
Quan ja tinguis aquesta part controlada, et pots aventurar a intentar-ho amb la segona part.
“L’han penjat, l’han despenjat, i tots setze se l’han menjat.”
Deixant els embarbussaments del català de banda, en aquest article has pogut donar una ullada a les normes ortogràfiques de la g i la j i has vist les excepcions que cal tenir en compte. En aquest cas, les normes són prou fàcils de recordar, ja que segueixen un patró bastant marcat. Ara bé, les excepcions sempre hi són, i caldrà que hi paris atenció per no equivocar-te.
En aquest altre article també hi tens un apartat que parla de la g i la j amb un breu exercici, així com altres dubtes ortogràfics típics del català. Posa’t a prova! Espero que t’ajudi a acabar d’entendre l’explicació.
