Ets dels qui necessiten revisar la gramàtica o recórrer a internet per assegurar-se que han escrit correctament un nombre? Estàs redactant o revisant un article i t’adones que has fet ballar els números, però no saps com solucionar-ho?
No pateixis, ens passa a tots. Però ja ho diu el refrany: “Mal de molts, conhort de tots”. 😜
La gramàtica catalana pot semblar una mica perepunyetes pel que fa als números en català, i l’entrada de l’ISO en el joc encara ho fa tot més enrevessat.
Aquesta entrada de blog vol ser una mena de compendi de l’escriptura dels números en català, per ajudar-te a dilucidar quan s’han d’escriure els números en xifres o lletres i sintetitzar els dubtes més freqüents relacionats amb els numerals.
Els numerals: traiem la pols als conceptes clau
Veuràs que al llarg de l’article faig servir diferents termes per parlar dels números. Els repassem?
Utilitzo la paraula xifra, que és el signe gràfic o conjunt de signes gràfics amb què representem el número. És a dir, el 5 o el V són dues xifres (la primera, aràbiga, i la segona, romana) que designen el número cinc o el nombre de dits del peu.
També faig servir els termes número i nombre de manera distintiva. Si no saps quina és la diferència i vols sortir ràpidament de dubtes, en aquest breu article t’ho explico.
Les tres classes de quantificadors
La nova gramàtica normativa de l’IEC classifica els numerals en tres grans blocs que s’engloben sota un mateix concepte: els quantificadors.
⏩ A. Els numerals
Es tracta d’una paraula o conjunt de paraules que representen una quantitat numèrica exacta. Els numerals es classifiquen alhora en cinc grups, tal com et mostro a continuació amb alguns exemples:
En aquesta entrada em centraré exclusivament en aquest primer grup, ja que considero que els numerals són els que comporten prou maldecaps a l’hora d’escriure.
⏩ B. Els quantitatius
Els nombres quantitatius, el segon grup de numerals, representen una quantificació imprecisa i es componen sempre amb lletres.
Exemples: gaire, molt, més, prou, massa, etc.
⏩ C. Els indefinits
Els anomenats indefinits són un tipus de quantificadors un pèl diferents dels altres dos grups.
Solen denotar simplement l’existència o inexistència d’alguna cosa en un conjunt, sense determinar-ne la quantitat. Per això reben aquest nom i també s’escriuen sempre amb lletres.
Exemples: cap, algun, tothom, qualsevol, etc.
Els quantificadors numerals: lletres o xifres?
Anem al gra i passem directament a l’escriptura dels numerals!
M’agradaria dir-te que la llengua catalana té una sola regla, clara i concisa, sobre quan s’han d’escriure els numerals en lletres i quan cal fer-ho en xifres. La realitat, però, no és tan clara.
Tot i això, aquesta norma existeix, en part, i és que, segons la regla general, els numerals s’escriuen amb lletres. Malauradament, la norma també engloba molts casos que són excepcions. Però anem pas a pas.
Tots els numerals es poden escriure amb lletres. D’aquests quantificadors, a més, n’hi ha tres que també es poden escriure amb xifres. Te’ls senyalo aquí a sota:
Ara bé, què és el que diu la Gramàtica essencial de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sobre quan s’han d’escriure amb lletres o quan s’han d’escriure amb xifres?
La regla de la composició dels numerals és bastant extensa, així que intentaré sintetitzar els usos més habituals de la manera més resumida possible.
❓ Quan s’escriuen els numerals amb lletres
El cas més obvi en l’escriptura dels nombres és l’ergonomia del llenguatge en un text. L’elecció de l’escriptura amb lletres o amb xifres dependrà moltes vegades de la llargada del numeral.
T’ho explico en aquest exemple, en què senyalo l’opció preferible en verd i il·lustro amb una fletxa la llargada del numeral:
Així doncs, si seguim la llei de l’ergonomia, en el primer exemple ens decantarem per l’escriptura amb lletres i en el segon exemple, amb xifres.
A part, a la Gramàtica també s’especifiquen altres preceptes sobre l’escriptura dels nombres amb lletres, que resumeixo en el quadre següent. En verd marco l’opció preferible segons la normativa, per més que l’opció en groc no sigui incorrecta:
❓ Quan s’escriuen els numerals amb xifres
Els quantificadors numerals també es poden representar amb la juxtaposició de xifres aràbigues.
Aquestes xifres són majúscules i han d’aparèixer amb la mateixa lletra tipogràfica que la resta del text, per facilitar-ne la lectura:
La Gramàtica especifica els usos de l’escriptura dels nombres amb xifres:
* Tot i que aquest ús es contradiu amb la norma general que acabo d’explicar, hi ha certs manuals d’estil que el contemplen, i per això l’hem afegit en aquest apartat.
♎ Els numerals amb xifres romanes
Finalment, els quantificadors numerals es poden representar amb xifres romanes.
És un sistema de numeració que consta de set lletres majúscules, que no es poden repetir més de tres vegades i a les quals s’assigna un valor únic.
Aquestes lletres també es poden escriure amb versaletes. És més habitual (i preferible) usar-les en textos generals per representar els segles, capítols, etc., ja que així s’evita la desproporció que hi ha entre la paraula i la xifra romana (segle xx). Ara bé, no es recomana escriure-les amb minúscules.
Des de sempre, les xifres romanes han representat els numerals cardinals i també els ordinals. Per aquest motiu, no necessiten cap marca que els distingeixi, els podem escriure sense afegir-hi res més.
Exemple: En el IX Congrés de Nutrició vaig parlar sobre el capítol V del meu llibre sobre la fisiopatia de l’aparell digestiu.
Els usos més freqüents i exclusius de les xifres romanes són aquests:
- L’expressió dels segles: segle XXI.
- Noms propis de persona que indiquen successió: Alfons XIII.
Altres usos dels números romans, que són complementaris als dels números aràbics o les lletres:
- Ordinals de repetició: II Guerra Mundial (o Segona Guerra Mundial).
- Els mesos en les dates abreujades: VII.1988 (o 21.7.1988).
⛅ Grafies mixtes
Algunes expressions numèriques es poden representar alhora amb xifres i lletres, sempre que siguin quantitats exactes (i no decimals). És un recurs habitual quan es vol facilitar la lectura del número, però no se n’ha d’abusar.
Exemple: Els dinosaures van aparèixer fa aproximadament 233 milions d’anys.
Dubtes freqüents sobre l’escriptura dels numerals
Tot seguit, et parlaré d’alguns dubtes freqüents en l’escriptura dels numerals, com ara l’ús del guionet, la separació de les xifres o l’ús de la coma i el punt.
⏩ El guionet: quan s’escriuen els números en guionet?
El català, a diferència d’altres llengües romàniques com el castellà, té una manera especial d’enllaçar els numerals compostos i és mitjançant un guionet.
Per tal de recordar fàcilment on es col·loca aquest guionet, et presento la regla mnemotècnica del DUC, que representa les inicials de desena, unitat i centena.
Farem servir el guionet, quan passem de la desena a la unitat i de la unitat a la centena:
Però no el farem servir en altres combinacions:
🟢 Les xifres se separen amb punt o amb espai fi?
Els nombres enters s’escriuen amb una separació d’espai en blanc en cada grup de tres xifres (començant per la dreta), tal com recomana l’Organització Internacional d’Estandardització, més coneguda per l’acrònim d’ISO.
Amb tot, el criteri general segueix la tradició romànica, que dicta que es pot utilitzar també el punt, llevat de l’expressió dels anys de calendari, que anirà sense punt.
Val a dir que aquest criteri general (l’ús del punt) és també el que s’utilitza habitualment en la redacció de textos generals i de divulgació en l’àmbit europeu.
Tu tries! Això sí, sigues coherent i fes servir la mateixa norma al llarg de tot el text.
L’excepció d’aquesta regla són els anys de calendari, que s’han d’escriure sense punt i sense espai de separació per expressar els milers.
🟠 L’agrupació dels nombres cardinals
Els cardinals llargs es poden agrupar tres en tres a partir del signe decimal, sense posar cap altre signe entremig.
🔵 L’agrupació dels nombres ordinals
Els ordinals de més de tres xifres no porten mai punt. Si es desitja, es pot deixar un espai fi cada tres xifres, però no un punt.
🟣Els decimals: coma o punt?
Les normes ISO recomanen l’ús de la coma, tot i que internacionalment també és ben habitual emprar un punt per representar el signe decimal.
No farem servir, tanmateix, ni l’apòstrof ni l’espai.
✍ L’escriptura dels ordinals amb xifres
Per representar els ordinals amb xifres cal afegir a la xifra en qüestió l’última lletra del nom de l’ordinal, que s’escriurà sempre amb minúscula. Si és en singular, només agafarem l’última lletra, i si és en plural, agafarem les dues últimes lletres.
Cal destacar que també és possible l’ús de la lletra volada per representar l’abreviatura del nombre ordinal. En aquests casos, entre la xifra i la lletra volada hi escriurem un punt.
Exemples: 3r capítol de la 2a temporada o 3.r capítol de la 2.a temporada
✍ Com s’escriuen les hores
Les hores només es poden indicar mitjançant el punt i, sempre que sigui possible, farem servir el sistema horari de 24 hores.
Emprar els dos punts o el sistema angloamericà de notació horària de les 12 hores no és propi del català. Així doncs, s’haurà d’evitar, encara que no sigui incorrecte.
Si vols repassar les hores en català, dona a una ullada a aquesta entrada del blog.
🔵 Períodes d’anys i correlacions de números
Els períodes d’anys i les correlacions entre números s’han de compondre amb tots els números, sobretot si s’esdevé un canvi de dígits important, com el pas d’un segle a un altre.
🔵 L’apòstrof en els anys
En català, no és correcte utilitzar l’apòstrof per abreujar l’any, com se sol veure en molts mitjans de comunicació.
🔵 Dos o dues?
El numeral dos té flexió de gènere en català, és a dir, existeix la forma masculina dos i la femenina dues, encara que en alguns parlars es fa servir dos com a invariable.
En registres formals, tal com s’ha fet tradicionalment, s’ha d’emprar la forma flexionada. Per tant, hauríem d’escriure “dues vegades” i no “dos vegades”.
L’Institut d’Estudis Catalans, tanmateix, considera admissible l’ús del numeral cardinal invariable. Això sí, només en els registres informals de la llengua oral.
Conclusions sobre l’escriptura dels nombres
Entenc que l’escriptura dels nombres no és precisament fàcil; la casuística de composició dels nombres és molt llarga i, a vegades, la norma pot semblar contradictòria.
Com a consell personal, et diré que et fixis sempre en el context en què es troba el numeral. Sabem que la regla general prioritza l’escriptura dels numerals amb lletres, sí, però la tipologia del text és clau.
Si es tracta, per exemple, d’una obra literària en què apareixen puntualment alguns nombres, el més evident és que et decantis per expressar la quantitat amb lletres. En canvi, si estàs redactant un document científic, econòmic o especialitzat, replet de números i estadístiques, l’opció més adient serà que facis servir les xifres, que són al mateix temps més habituals en el sistema internacional de representació de nombres.
Tingues en compte, a més, que qualsevol nombre que estigui rodejat d’altres quantitats i que, per tant, sigui més fàcil de llegir i de comprendre si s’escriu amb xifres, el millor és que l’escriguis amb xifres.
Per acabar, cal que siguis coherent amb l’elecció que prenguis i que segueixis el mateix criteri al llarg de tot el text. No volem que la redacció acabi sent una espècie de joc de ping-pong entre xifres i lletres. 🏓
En aquest article he intentat resumir els punts amb què et pots trobar més sovint, però tingues present que hi ha molts més casos dels recollits aquí.
Davant de qualsevol dubte, el més indicat és que revisis la Gramàtica essencial de la llengua catalana, que pots consultar en línia a través del portal de l’Institut d’Estudis Catalans.
