En aquesta entrada de blog t’ajudaré a reconèixer amb facilitat les principals perífrasis verbals en català. A més, hi trobaràs alguns exemples representatius de perífrasis segons el significat de cadascun dels verbs.
Al final del tot, t’he preparat un apartat amb els errors més habituals perquè no els cometis d’ara endavant. 🤩
Què és una perífrasi verbal?
Una perífrasi verbal és la unió de dos verbs per formar un únic nucli verbal i funcionar com un de sol. Aquests dos verbs poden anar units mitjançant una partícula d’enllaç al mig.
El primer verb s’anomena auxiliar i pot adoptar qualsevol forma de conjugació. El segon verb és el que anomenem verb principal i apareix sempre en una forma no personal: infinitiu, gerundi o participi.
Per exemple, a la frase “Deu ser de nit”, la perífrasi verbal és deu ser. Deu és el verb auxiliar conjugat (del verb deure) i ser està en infinitiu. Podríem canviar el temps verbal, però només canviar l’auxiliar: “Devia ser de nit”.
Tipus de perífrasis en català amb exemples
Podem classificar les perífrasis verbals bé per la càrrega de significat del verb auxiliar (modal o aspectual), bé segons quina forma no personal adopta el verb principal (infinitiu, gerundi o participi).
Aquí tens un esquema de les perífrasis, perquè te’n facis una idea general:
- A la columna de la dreta pots veure, d’una banda, les perífrasis d’infinitiu, gerundi i participi, que queden ben retratades pel seu propi nom.
- D’altra banda, tindríem les perífrasis modals, que són les que estan formades per un verb modal. Aquest ocupa el lloc de l’auxiliar i impregna el verb d’informació rellevant sobre l’actitud del parlant o la intenció, com per exemple si es tracta d’una obligació, una probabilitat, una capacitat, etc. El verb principal sempre serà un infinitiu.
- Finalment, trobem les perífrasis aspectuals, que estan constituïdes per un verb aspectual com a auxiliar. El verb aspectual ens informa sobre el temps o la fase del desenvolupament de l’acció (a punt d’iniciar-se, a l’inici, en desenvolupament o acabada) o l’estat de realització (repetició, interrupció, etc.). Pot anar seguit d’un infinitiu, un gerundi o un participi.
Exemples de perífrasis modals
En el requadre que et presento aquí a sota hi trobaràs exemples de les perífrasis modals principals i el valor que aporten a l’oració:
Exemples de perífrasis aspectuals
En aquest altre requadre t’explico els diferents tipus de perífrasis aspectuals (agrupades segons el verb principal que les acompanya) amb exemples variats.
És correcta la perífrasi “anar a + infinitiu”?
Fem una parada per parlar d’aquesta perífrasi que sol presentar molts dubtes. Anem per parts!
La perífrasi “anar a + infinitiu” és correcta quan indica immediatesa. Es fa servir principalment en situacions passades, per explicar que allò que estava a punt d’esdevenir, al final no passa.
“Anava a sortir,
però es va posar a ploure
i em vaig quedar a casa.”
En català, no és tan comú conjugar aquesta perífrasi en present. Amb tot, habitualment es fa servir quan el verb anar indica un desplaçament físic del subjecte a un lloc per tal d’executar l’acció. “Vaig a fer la compra” implica que has de sortir de casa per anar a comprar; per tant, la construcció és correcta.
També ho és si existeix una intenció imminent de fer una cosa, encara que aquesta cosa s’esdevingui en el mateix moment en què es fa explícita.
“Vaig a veure què m’ha escrit,
i així sortim de dubtes.”
Llavors, aquesta construcció sembla sempre correcta, no? La resposta és que no, no sempre ho és. La Gramàtica de la llengua catalana contempla dos casos en què no és possible fer-la servir:
- Si el significat de la perífrasi no és d’imminència, sinó clarament de futur.
A l’agost vaig a visitar les Illes Columbretes.
A l’agost visitaré les Illes Columbretes.
- Quan el subjecte és inanimat o no es tracta estrictament d’una acció voluntària.
La pel·lícula va a començar.
La pel·lícula està a punt de començar.
Si busques una alternativa per poder expressar de manera apropiada aquestes idees, pots fer servir directament:
- Un verb en futur.
- Un verb en present acompanyat d’una expressió temporal com aviat, ara,a continuació, d’aquí a no res, de seguida, tot seguit.
- Una altra perífrasi que indiqui una imminència en un futur: “estar a punt de + infinitiu”.
Calcs del castellà: perífrasis incorrectes
Hi ha certes expressions que no són acceptables, perquè es consideren calcs del castellà. Tot i que estan molt esteses entre els parlants, se n’ha d’evitar l’ús. En aquest blog, te n’explico tres de ben importants.
L’obligació i “tenir que” o “haver-hi que”
En català, l’obligació s’expressa amb la perífrasi “haver de + infinitiu”, així que cap de les dues formes alternatives que veuràs tot seguit són correctes.
La probabilitat i “deure de”
Tampoc no és acceptable la perífrasi “deure de + infinitiu” amb una preposició intercalada quan parlem d’una probabilitat o d’alguna cosa de la qual no estem segurs. S’ha d’emprar la perífrasi “deure + infinitiu” sense la preposició “de”.
👉 Recorda que en català tampoc no és correcte expressar la probabilitat mitjançant un verb condicional o futur, sinó amb la perífrasi “deure + infinitiu”.
La perífrasi “venir + gerundi”
Aquí tenim un altre calc del castellà que es considera incorrecte si la perífrasi té sentit temporal.
Espero que aquest article t’hagi ajudat a entendre què és una perífrasi i que d’ara endavant et permeti evitar aquests errors tan habituals.
