Has sentit a parlar dels verbs transitius i dels verbs intransitius, però no tens gaire clar què són? De vegades no saps si un verb és transitiu o intransitiu? No pateixis, t’entenc, a tots ens han fet ballar una mica el cap.
Però vols una bona notícia? Continua llegint aquest article, perquè t’explicaré tot el que necessites saber sobre els verbs transitius i intransitius: què són i com es diferencien, veuràs exemples acompanyats d’explicacions, i fins i tot et deixo una llista amb alguns dels verbs transitius i intransitius. 😄
Què són els verbs transitius
La definició és ben senzilla: els verbs transitius són els que necessiten un complement directe (CD). Aquest CD és el que expressa sobre què o qui recau l’acció del verb.
La principal característica dels verbs transitius és que en general no porten la preposició a. Saps per què? Doncs perquè, com he comentat, aquests verbs exigeixen un complement directe, el qual normalment no porta preposició (amplia informació sobre els CD i la preposició a).
Tot seguit et poso uns exemples de verbs transitius perquè puguis veure el que t’he comentat.
📜 Exemples de verbs transitius
- La Maria ha visitat la seva tieta. (la seva tieta és el CD del verb transitiu.)
- L’Arnau menja festucs. (festucs és el CD del verb transitiu.)
- Sempre escull les mateixes persones. (les mateixes persones és el CD del verb transitiu.)
- No critiquis la teva amiga. (la teva amiga és el CD del verb transitiu.)
Com veus, en totes aquestes oracions, el CD expressa sobre què o qui recau l’acció del verb.
Més avall trobaràs un apartat on podràs consultar un llistat d’alguns verbs transitius.
Què són els verbs intransitius
Si els verbs transitius són els que necessiten un complement directe, t’atreveixes a deduir quins són els intransitius? Si has pensat que són els que no porten complement directe et felicito, perquè l’has encertat!
Per tant, definim que els verbs intransitius com tots aquells que no porten complement directe. És per aquest motiu que els seus complements sí que poden anar acompanyats de preposicions.
Mira els exemples de verbs intransitius que et poso a continuació.
📜 Exemples de verbs intransitius
- El Joan ha telefonat a la Maria. (El verb intransitiu telefonar va acompanyat del complement indirecte a la Maria, és per aquest motiu que està introduït per la preposició )
- Al restaurant s’hi pot accedir amb cadira de rodes. (El verb intransitiu accedir va acompanyat del complement de règim amb cadira de rodes. Els complements de règim sempre van introduïts per preposicions.)
- Els advocats s’han instal·lat al segon pis. (El verb intransitiu instal·lar-se va acompanyat del complement locatiu al segon pis, motiu pel qual va introduït per la preposició )
A l’apartat que trobaràs més avall també hi podràs consultar un llistat d’alguns verbs intransitius.
Diferència entre verbs transitius i intransitius
Ara que ja coneixes la definició dels verbs transitius i la dels verbs intransitius i que has vist uns exemples, segurament t’hauràs adonat que la diferència entre uns i altres és que els primers no solen portar preposició, mentre que els segons sí. Fàcil, oi?
És necessari saber diferenciar-los perquè això t’ajudarà a triar quin és el pronom que substitueix el complement que acompanya el verb.
Respecte a la substitució, has de vigilar no confondre els pronoms febles el, la (l’), els i les del complement directe, pels pronoms li i els del complement indirecte. (Et recomano que consultis l’entrada al blog per ampliar informació sobre els pronoms febles.)
Posa’t a prova! Vols comprovar si has entès la diferència entre els verbs transitius i intransitius? Fes aquests 6 exercicis amb solucions.
🔷 Substitució pronominal amb verbs transitius i intransitius
Recuperem alguns dels exemples anteriors perquè puguis veure com substitueixo els complements per pronoms:
-
- La Maria ha visitat la seva tieta. ➡ La Maria l’ha visitat.
El CD d’aquesta frase és la seva tieta (introduït per article determinat) i el substitueixo pel pronom feble l’ (=la).
-
- L’Arnau menja festucs. ➡ L’Arnau en menja.
El CD és festucs (introduït per res) i el substitueixo pel pronom feble en.
-
- El Joan ha telefonat a la Maria. ➡ El Joan li ha telefonat.
El verb telefonar va acompanyat del complement indirecte a la Maria (CI singular, introduït per la preposició a), el qual el substitueixo per li. En verbs com telefonar és molt habitual confondre aquest CI per un CD i fer la substitució següent: “El Joan l’ha telefonat”. Recorda que telefonar és un verb intransitiu i, per tant, no té complement directe.
-
- Els advocats s’han instal·lat al segon pis. ➡ Els advocats s’hi han instal·lat.
El verb instal·lar va acompanyat per un complement circumstancial de lloc. En aquest cas, substitueixo el complement pel pronom hi.
Llista de verbs transitius i intransitius
Tot seguit veuràs una taula on he fet una petita selecció d’alguns verbs, però com ja et deus imaginar, n’hi ha moltíssims més!
❓ Com puc saber si un verb és transitiu o intransitiu?
A banda d’això, has de saber que hi ha alguns verbs que poden ser tant transitius com intransitius.
Però no has de patir ni cal que els memoritzis, perquè al diccionari hi ha la informació que necessites. Davant de la definició de cada verb hi trobaràs l’abreviatura v. tr. (verbs transitius) o v. intr. (verbs intransitius).
Tot i això, a continuació et deixo una llista d’alguns verbs que són transitius i intransitius (fes clic en cadascun i accediràs a la definició):
Espero que aquest article t’hagi ajudat a resoldre tots els teus dubtes sobre els verbs transitius i intransitius. Si vols aprendre a identificar el complement directe, et recomano que llegeixis aquest article sobre què és el complement directe i com s’identifica.
