La vocal neutra: les vocals a i e | ||||
Escrivim a | Exemples | Escrivim e | Exemples | |
A final de paraula
|
En la majoria de noms, adjectius i determinants femenins | (una) professora, (una) carpeta, (una) taula |
En la majoria de noms, adjectius i determinants masculins | (un) mestre, (un) retaule, (un) conte |
En la majoria d’adjectius i determinants de dues terminacions, quan són femenins | la cama esquerra una altra planta |
En la majoria d’adjectius i determinants de dues terminacions, quan són masculins | el turmell esquerre un altre pagès |
|
En les paraules masculines acabades en -a (amb les terminacions -ma, -ta, -arca, -ista i -cida) |
(un) diagrama (un) escolta (un) monarca (un) comentarista (un) pesticida |
En les paraules femenines acabades en -e |
(la) imatge (la) febre (la) mare |
|
En adjectius invariables acabats en -a | un home nòmada / una dona nòmada | En adjectius invariables acabats en -e | un home amable / una dona amable | |
En mots que acaben en -aire | (un/una) verdulaire (un/una) llenyataire |
|||
En els plurals (tant masculins com femenins) que acaben en -es. Cal fer-hi els canvis de consonant corresponents: -ca → -ques -ça → -ces -ga → -gues -gua → -gües -ja → -ges -qua → -qües |
carpeta → carpetes, professora → professores, metge → metges, (la) vaca → vaques, (la) taronja → taronges, (el) paraigua → paraigües |
|||
Quan la vocal neutra és l’últim so d’un verb. Amb els canvis de consonant corresponents (com en els plurals). Excepcions: 1) Els infinitius acabats en -re: veure, aprendre 2) Les formes corre, obre, omple, vine i derivades |
canviaria, gira, somreia, aniria | Quan la vocal neutra és el penúltim so d’un verb. Amb els canvis de consonant corresponents (com en els plurals). | canviàveu, miren, podies, caçaven | |
Enmig de paraula | Les paraules de la mateixa família o les formes del mateix verb que porten a a la síl·laba tònica Excepció: Els verbs jeure/jaure, néixer/nàixer, treure/traure i fer s’escriuen amb a en posició àtona |
mar → mariner, agafo → agafeu, avanço → avançaranjaieu, naixien, traurem, faran… |
Les paraules de la mateixa família o les formes del mateix verb que porten e a la síl·laba tònica Excepció: Els verbs jeure/jaure, néixer/nàixer, treure/traure i fer s’escriuen amb e en posició tònica |
teula → teulada, festa → festejar, estenc → estendranjeu, neixis, treus, fèiem… |
La vocal neutra és un so molt present en el dia a dia d’alguns parlants de català. Ara bé, el problema se’l troben a l’hora d’escriure-la, ja que el so no ajuda a distingir si cal posar una a o una e. Si t’has trobat alguna vegada amb aquest problema o vols saber més coses sobre la vocal neutra, aquest article t’anirà molt bé!
Què és la vocal neutra?
La vocal neutra és un so vocàlic que fan servir els parlants del català oriental. És un so que queda entre la a i la e i es representa amb el símbol ə.
Quan es fa servir la vocal neutra?
La vocal neutra es fa servir, com ja s’ha comentat, a les zones en què es parla català oriental. És el so amb què es pronuncien la a i la e quan ocupen la posició àtona d’una paraula.
Per exemple:
La a i la e en posició tònica | La a i la e en posició àtona (català oriental) | ||
Paraula | So | Paraula | So |
cafè pera bé carrer gata |
e oberta e oberta e tancada e tancada a |
vida mestre meló parlar taula |
Ə Ə Ə Ə Ə |
Mentre que en posició tònica els catalanoparlants fem servir fins a set sons vocàlics diferents, el nombre de sons que s’empren en posició àtona es redueix. Aquest fenomen es coneix com a reducció vocàlica.
Si vols saber més coses sobre la posició tònica i la posició àtona, pots donar un cop d’ull a l’article que parla de les vocals en general.
Fixa’t que en posició àtona —és a dir, quan la a o la e no formen part de la síl·laba tònica (subratllada)— es pronuncien com una a neutra.
Cal fer esment, però, que alguns parlars balears utilitzen la vocal neutra també en posició tònica.
Després d’aquesta petita introducció, amb la qual has après què són les vocals neutres i com les pots reconèixer, posaré el focus en l’ortografia.
Com sabem si hem d’escriure a o e?
A l’hora d’escriure i de conèixer l’ortografia de les paraules, els parlants orientals tenen més dificultats, ja que un sol so (Ə) pot correspondre a dues lletres diferents.
Hi ha un seguit de criteris que pots tenir presents quan escrius. Això et podria facilitar la tasca i evitar que t’hagis d’aprendre les paraules una per una.
👀 Quan escrivim una a?
Fixa’t en aquesta taula per saber quan cal escriure la vocal a en posició àtona. Depèn de si la vocal es troba a final de mot o enmig de mot.
La vocal neutra | ||
Escrivim a | Exemples | |
A final de paraula
|
En la majoria de noms, adjectius i determinants femenins | (una) professora, (una) carpeta, (una) taula |
En la majoria d’adjectius i determinants de dues terminacions, quan són femenins | la cama esquerra, una altra planta | |
En les paraules masculines acabades en -a (amb les terminacions -ma, -ta, -arca, -ista i -cida) | (un) diagrama, (un) escolta, (un) monarca, (un) comentarista, (un) pesticida | |
En adjectius invariables acabats en -a | un home nòmada / una dona nòmada | |
Quan la vocal neutra és l’últim so d’un verb. Amb els canvis de consonant corresponents (com en els plurals). Excepcions: 1) Els infinitius acabats en -re: veure, aprendre 2) Les formes corre, obre, omple, vine i derivades |
canviaria, gira, somreia, aniria | |
Enmig de paraula | Les paraules de la mateixa família o les formes del mateix verb que porten a a la síl·laba tònica Excepció: Els verbs jeure/jaure, néixer/nàixer, treure/traure i fer s’escriuen amb a en posició àtona |
mar → mariner, agafo → agafeu, avanço → avançaran jaieu, naixien, traurem, faran… |
👀 Quan escrivim una e?
En aquesta taula t’explico quan cal escriure la vocal e en posició àtona. Depèn de si la vocal es troba a final de paraula o enmig de paraula.
La vocal neutra | ||
Escrivim e | Exemples | |
A final de paraula
|
En la majoria de noms, adjectius i determinants masculins | (un) mestre, (un) retaule, (un) conte |
En la majoria d’adjectius i determinants de dues terminacions, quan són masculins | el turmell esquerre un altre pagès |
|
En les paraules femenines acabades en -e |
(la) imatge (la) febre (la) mare |
|
En adjectius invariables acabats en -e | un home amable / una dona amable | |
En mots que acaben en -aire | (un/una) verdulaire (un/una) llenyataire |
|
En els plurals (tant masculins com femenins) que acaben en –es. Cal fer-hi els canvis de consonant corresponents: -ca → -ques -ça → –ces -ga → –gues -gua → –gües -ja → -ges -qua → -qües |
carpeta → carpetes, professora → professores, metge → metges, (la) vaca → vaques, (la) taronja → taronges, (el) paraigua → paraigües |
|
Quan la vocal neutra és el penúltim so d’un verb. Amb els canvis de consonant corresponents (com en els plurals). | canviàveu, miren, podies, caçaven | |
Enmig de paraula | Les paraules de la mateixa família o les formes del mateix verb que porten e a la síl·laba tònica Excepció: Els verbs jeure/jaure, néixer/nàixer, treure/traure i fer s’escriuen amb e en posició tònica |
teula → teulada, festa → festejar, estenc → estendran jeu, neixis, treus, fèiem… |
Sobretot, ves amb compte amb el plural! Tant les paraules que acaben amb –e com les que acaben amb -a formen el plural amb -es. En català, el plural no es forma mai amb -as. Fixa-t’hi en els exemples anteriors.
⭐ Trucs i pistes per saber quan s’escriu a o e
Una manera de saber si una paraula en concret s’escriu amb una a o amb una e quan te la trobes en posició àtona és buscar el mot primitiu o un mot derivat en què la vocal en qüestió aparegui en posició tònica.
-
- Exemple 1. Agafem com a exemple la paraula braçada. El mot primitiu de braçada és braç. Com pots veure, la a de braç es troba a la síl·laba tònica. Per tant, braçada també anirà amb a.
- Exemple 2. Ara fixem-nos en la paraula ferrer. Aquí la primera e es pronuncia com una neutra, ja que forma part de la síl·laba àtona. Si acudim al mot primitiu, veurem que ferrer ve de ferro, que es pronuncia com a e oberta. Per tant, s’escriu amb e.
Excepcions de la vocal neutra
Hi ha un parell d’excepcions que també hauries de tenir en compte.
D’una banda, de vegades et pots trobar amb situacions en què no s’aplica la norma de la posició tònica i la posició àtona. Per exemple, quan la e i la a apareixen juntes, com a real o teatre.
D’altra banda, hi ha paraules d’origen culte o manlleus que també conserven el so de la e sense fer la neutra. En són un exemple les paraules ídem o karate.
Exercicis amb la vocal neutra
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, l’explicació de les vocals s’ha acabat. Ara l’únic que et falta és practicar! Fins i tot Pompeu Fabra va haver de començar per algun lloc. Posa’t a prova amb aquests exercicis sobre la vocal neutra en català.