Les vocals en català: quins sons vocàlics tenim?

Les vocals català

L’abecedari català conté cinc vocals: a, e, i, o, u. Ara bé, de sons vocàlics, en té vuit! Aquí hi entren en joc les vocals obertes, les tancades i la vocal neutra. A més, l’ús de cada so és diferent segons la varietat que parlis. Per exemple, en el català oriental, la vocal o de sortir es llegeix com a u. I en el català occidental, la vocal neutra no s’utilitza.

En aquest article l’explicació es divideix en vocals obertes i vocals tancades, tant quan apareixen en posició tònica com en posició àtona. Després trobaràs un apartat breu dedicat a la vocal neutra. I al final de tot t’explico l’accentuació de les vocals, que segurament en algun moment també t’ha generat dubtes. 

 

Els sons vocàlics en català

Abans de res, deixa que et presenti els sons vocàlics que hi ha en català. Són els que apareixen a la taula que tens a continuació.

 

So Exemples
a mà, sac
a neutra (ə) casa, nena, febre
e oberta (ɛ) exèrcit, verd, creu
e tancada serp, carrer
i illa, dormir, amanida
o oberta (ɔ) sort, glòria
o tancada camió, som, pols
u últim, cactus, llum

 

Compte! Com ja he explicat abans, la a neutra no es fa servir en totes les varietats del català. Es representa com si fos una e al revés: ə.

 

Pronúncia de les vocals

A la taula següent pots consultar el quadre dels sons vocàlics. Com podràs veure, els sons es col·loquen a la taula ordenats per anterior, central i posterior. Això fa referència a si apugem més o menys el dors de la llengua quan les pronunciem.

 

Anterior Central Posterior
i u
e o
ə
ɛ ɔ
a

 

Les vocals obertes

Primer de tot, vegem quines són les vocals obertes en català.

▶️ La a

En posició tònica, és a dir, quan la a es troba a la síl·laba tònica de la paraula, sempre es pronuncia com a oberta. Ho pots comprovar amb aquests exemples:

    • càmera, llapis, panxa

▶️ La e oberta

En posició tònica, el so de la e oberta és el de perd, francès o Mercè. En aquest cas, si ha de dur accent, en portarà un d’obert, com Mercè a l’exemple anterior o comitè.

▶️ La o oberta

En posició tònica, el so de la o oberta és el de coll o arròs. Com passa amb la e oberta, si ha de dur accent, en portarà un d’obert, com arròs a l’exemple anterior o vòmit.

 

Les vocals tancades

Vegem ara les vocals tancades en català.

▶️ La e tancada

En posició tònica, el so de la e tancada és el de finestra, cantaré o cançoner. Quan duu accent, en porta un de tancat, com després o guanyaré.

▶️ La i

La i no presenta cap particularitat en concret. La seva pronúncia no canvia si es troba en posició tònica o en posició àtona. En són exemples les paraules camí, il·luminar i vida.

▶️ La o tancada

En posició tònica, el so de la o tancada és el de balcó, gos o fórmula. Com bé pots veure, si la paraula porta accent, en duu un de tancat, com en els exemples anteriors.

▶️ La u

Igual que la i, la u tampoc no canvia, independentment de si es troba en posició tònica o en posició àtona. És el so de suro, buit i ull.

 

Sobre la posició àtona de les vocals

Fins ara hem estat parlant del so de les vocals quan es troben en posició tònica. Quan apareixen en posició àtona, però, la cosa és una mica diferent.

Mentre que en català occidental en posició àtona es fa la distinció entre la a i la e i, a més, es conserva el so de la o, en català oriental, la a, la e i la o en posició àtona es neutralitzen.

    • És a dir, si la a apareix en una síl·laba àtona, en català oriental es pronuncia com una a neutra. Per exemple, casa o porta.
    • El mateix passa amb la e, que si és àtona en català oriental també es pronuncia com una a neutra. Per exemple, a simple o febre.
    • D’altra banda, quan la o apareix en una síl·laba àtona, en català oriental es pronuncia com una u. En són un exemple les o de les paraules sortir, costat i cartolina. En català occidental, en canvi, conserven el so de la o.
    • Per acabar, com que el català occidental no neutralitza la a ni la e, no té el so vocàlic de la neutra.

 

La vocal neutra

Durant l’article s’ha anat mencionant la vocal neutra. En aquest apartat recullo la informació que ja t’he explicat, és a dir, una petita introducció al que és la vocal neutra. Tanmateix, si vols obtenir més 👉 informació sobre la vocal neutra 👈, consulta aquesta entrada del blog.

La vocal neutra és un so propi del català oriental. Apareix quan una a o una e es troben en posició àtona, és a dir, no formen part de la síl·laba tònica de la paraula. En aquests casos, el so resultant acaba sent una barreja entre la a i la e.

Com a exemples addicionals als que ja has vist, fixa’t en aquestes paraules:

blan-cor / ren-tar / moble / noia

Aquí tens les síl·labes separades per un guió, i amb negreta et marco la lletra que es pronuncia com a vocal neutra.

 

Els accents de les vocals: oberts o tancats?

Si vols una guia completa sobre les regles d’accentuació en català, et recomano que consultis aquest article. Ara, però em centraré en els oberts i els tancats.

En català, els accents no només ens marquen la síl·laba tònica, també ens indiquen com hem de pronunciar la vocal en qüestió.

Hi ha varietats en què els parlants escriuen com parlen. I això és un gran avantatge a l’hora d’aprendre l’ortografia del català. D’altres s’hi han d’esmerçar una mica més i parar atenció per evitar fer faltes d’ortografia.

Si formes part d’aquest últim grup, per ajudar-te a fer bé aquesta distinció, tot seguit et faig un resum de “les tres regles de Pompeu Fabra” explicades en un article de Jordi Badia i Pujol. Són aquestes:

    1. En les terminacions verbals, quan apareix una e o una o, l’accent sol ser tancat. És el cas del futur (faré, tindré), el perfet (rebérem, diguéreu) i l’imperfet (fóssim). Excepcions: aprèn, suspès, conclòs
    2. Les paraules agudes solen anar amb e oberta i o tancada. En són exemples les paraules cafè, anglès, tretzè, etc., o, amb la o, les paraules balcó, marronós, canó, etc. Excepcions: accés, prové, ressò
    3. Les paraules planes i esdrúixoles solen dur un accent obert. Per exemple: mètode, història, il·lògic o dièresi. Excepcions: cérvol, església, fórmula

Per veure aquesta informació de manera ampliada, pots donar un cop d’ull a l’article del qual prové, titulat “Català per a confinats (4): accent obert o tancat?”

 

Exercicis amb les vocals

I, ara, és hora de practicar! Posa’t a prova amb aquests exercicis per distingir les vocals a i e àtones, i aquests altres exercicis sobre les vocals o i u.

 

Avui has après quants sons vocàlics hi ha en català i has pogut comprovar quins fas servir en el teu dialecte. A més, has vist com es comporten les vocals segons si es troben en posició tònica o àtona i quines diferències de pronúncia hi ha entre el català occidental i el català oriental. I, ja per acabar, has pogut donar una ullada a les “tres regles de Pompeu Fabra” pel que fa a l’accentuació de les vocals. Si resulta que tens bona oïda i saps diferenciar fàcilment les vocals obertes de les tancades, potser no et caldrà consultar aquestes regles, però si el teu parlar sovint les confon, t’anirà de primera!

 

 

Núria Masdeu