L’accentuació en català és tot un món; tenim els accents oberts i tancats, la dièresi, els accents diacrítics… 👩 En un primer cop d’ull et pot semblar impossible d’aprendre, però si llegeixes aquestes normes bàsiques i pràctiques una mica, te’n sortiràs sense problemes.
En aquesta entrada trobaràs tot el que necessites per poder escriure en català amb confiança i sense dubtar cada cop que posis un accent. 👍 També parlarem de l’accent diacrític i de la dièresi, conceptes importantíssims en les regles d’accentuació en català. I tot això t’ho presento amb explicacions clares i exemples perquè et sigui molt fàcil assimilar-ho.
A més, aquí a sota et deixo la taula de continguts perquè puguis consultar directament el teu dubte concret.
Estàs preparat o preparada? Comencem!
Com s’accentuen les paraules en català?
Primer de tot, has de saber que els accents només es posen a les vocals; mai a les consonants.
Segons si la paraula és aguda, plana o esdrúixola, has de posar l’accent en un lloc o un altre (o simplement no n’has de posar).
A sota t’explico quan s’accentua una paraula en funció de quina és la síl·laba tònica. Per cert, quan parlem de síl·laba tònica ens referim a la síl·laba que es pronuncia més “fort”, on recau l’accent prosòdic (de parla); no l’accent gràfic (d’escriptura).
D’altra banda, hi ha les paraules monosíl·labes. Però aquestes les tractarem en un apartat específic, perquè presenten diverses particularitats.
Llavors, quan s’accentuen les paraules agudes, planes i esdrúixoles? Vegem-ho!
1️⃣ L’accent en les paraules agudes
Què són les paraules agudes? Són aquelles que tenen la síl·laba tònica en última posició, al final del mot.
Quan s’accentuen les paraules agudes? Quan acaben en vocal, en vocal + s, en -en i -in.
Exemples de paraules agudes amb accent
Agudes acabades en vocal: català, felicitació
Agudes acabades en vocal + s: cabàs, esbós
Agudes acabades en -en i -in: entén, popelín
2️⃣ L’accent en les paraules planes
Què són les paraules planes? Els mots plans són aquells que tenen la síl·laba tònica en penúltim lloc.
Quan s’accentuen les paraules planes? Al contrari de les agudes, les planes porten accent quan NO acaben en vocal, en vocal + s, en -en i -in. En la resta de casos, no porten accent.
Exemples de paraules planes amb accent
Planes NO acabades en vocal: benèvol, càstig
Planes NO acabades en vocal + s: exàmens
Planes NO acabades en -en i -in: plàtan
3️⃣ L’accent en les paraules esdrúixoles
Què són les paraules esdrúixoles? Si parlem de mots esdrúixols, la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
Quan s’accentuen les paraules esdrúixoles? Aquestes paraules sempre porten accent.
Exemples de paraules esdrúixoles amb accent
Aquí tens alguns exemples de mots esdrúixols: màscara, andròmina, càrrega, majúscula, indústria, cànnabis, última i Júlia.
Els monosíl·labs porten accent en català?
Els monosíl·labs són les paraules que només tenen una síl·laba. En general, aquests mots no porten accent. Per què? En el cas de les paraules monosíl·labes, la totalitat del mot esdevé la síl·laba tònica, ja que és l’única síl·laba present. Hi ha una excepció: els monosíl·labs que porten accent diacrític. En parlo a l’apartat següent. 👇
L’accent diacrític en català
Aquest tipus d’accent el posem per diferenciar dues paraules monosíl·labes que s’escriuen de la mateixa manera, però que tenen significats diferents. En aquest cas, no es té en compte quina és la síl·laba tònica ni si la paraula és aguda, plana o esdrúixola.
🤷♂️ Què és un accent diacrític?
Amb aquest tipus d’accent evites confusions que podrien ocasionar-se si el context on trobes la paraula és limitat o, directament, inexistent. L’ús de l’accent diacrític es va simplificar moltíssim el 2016, amb la reforma ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans. Abans de la reforma, 150 paraules portaven accent diacrític. Des del 2016, només en porten 15. A sota trobaràs el llistat actualitzat de paraules amb accent diacrític en català.
Exemple d’accent diacrític
Et mostro tres exemples de mots amb accent diacrític (més avall, en aquest apartat, torbaràs la llista completa dels 15 diacrítics amb frases d’exemple):
-
- és/es: és fa referència a la tercera persona del present d’indicatiu del verb ser; es, en canvi, és un pronom.
- món/mon: món és un substantiu que fa referència a la Terra; mon és un possessiu (mon tiet).
- té/te: té és una forma del verb tenir, mentre que te és una beguda o el nom de la lletra te.
❓ Quines paraules porten accent diacrític?
Després del canvi ortogràfic de 2016 que et comentava, són només 15 els mots que porten accent diacrític. Tot i que cal dir que en aquell moment aquest canvi va generar bastanta polèmica, es tracta d’una qüestió de simplificar l’escriptura que segurament agrairàs quan escriguis en català.
📃 Llistat d’accents diacrítics en català amb la nova ortografia
Els 15 mots que porten accent diacrític són els següents:
-
-
- bé/be
- déu/deu
- és/es
- mà/ma
- més/mes
- món/mon
- pèl/pel
- què/que
- sé/se
- sí/si
- sòl/sol
- són/son
- té/te
- ús/us
- vós/vos
-
He creat un article del blog dedicat als accents diacrítics on t’explico quan porta accent i quan no cadascuna d’aquestes 15 paraules, amb exemples, l’explicació gramatical i imatges que t’ajudaran a recordar-ho.
El plural dels accents diacrítics
Per cert, les paraules de la llista anterior també porten accent diacrític en plural si coincideixen gràficament amb el plural de les paraules sense accent. Per exemple: bé/béns i pèl/pèls, però mà/mans.
Com s’accentuen les paraules compostes?
En aquest punt has de tenir en compte diversos aspectes.
-
-
- Si es tracta d’una paraula composta sense guionet, l’has de tractar com si fos una única paraula i has de posar l’accent en alguna de les tres últimes síl·labes. Bàsicament, has de seguir les regles d’accentuació que t’he explicat més a munt per a paraules agudes, planes i esdrúixoles. Per exemple: videoconferència.
- D’altra banda, si es tracta d’una paraula amb guionet, es considera que està composta per dues paraules independents. Per tant, has de seguir les regles d’accentuació per a cadascun dels dos elements. Per exemple: sud-americà, pèl-roig. A més, hi ha alguns mots compostos que porten dos accents, un en cada element (són unes poques excepcions). Te’n deixo dos de molt comuns: ciència-ficció i el més-enllà.
-
L’accent diacrític en les paraules compostes
Respecte a l’accent diacrític en mots compostos, només l’has d’utilitzar quan es tracta de paraules compostes amb guionet. S’entén, llavors, que com que són dos mots separats, el monosíl·lab continua portant accent diacrític si també en porta quan s’escriu sol. Per exemple, pèl porta accent diacrític i, per tant, pèl-rasa també en porta.
Com s’accentuen les paraules amb prefix?
Amb les paraules amb prefix passa el mateix que amb les paraules compostes. Com he explicat una mica més amunt en aquest apartat, has de seguir les regles d’accentuació generals.
Si el mot prefixat no porta guionet, tracta’l com si fos una única paraula i accentua una de les tres últimes síl·labes, segons correspongui. En canvi, si està unit amb un guionet, tracta els dos elements del compost de manera individual per considerar si els has d’accentuar o no.
Accentuació dels adverbis acabats en -ment
Els adverbis que acaben en -ment porten l’accent que portaria la paraula sense la terminació -ment. Te’n poso alguns exemples: diàriament (de diària), càlidament (de càlida) o crònicament (de crònica).
Accent obert o tancat? Com s’accentuen les vocals
A banda de l’accent diacrític, que és un cas especial, en català tenim dos tipus d’accents: l’obert i el tancat (també es coneixen com a greu i agut respectivament). L’obert està inclinat cap a l’esquerra, mentre que el tancat està inclinat cap a la dreta.
Tot seguit aprendràs quines vocals porten cada tipus accent. Para atenció, perquè hi ha vocals que poden portar dos tipus d’accent: la e i la o.
▶ Quines vocals porten sempre accent obert?
L’única vocal que sempre porta accent obert és la a. Per tant, et serà molt més fàcil accentuar-la correctament.
Com s’accentua la a?
La vocal a porta accent obert (inclinat cap a l’esquerra) en tots els casos. En són exemples els mots ràpid, fàrmac, pàl·lid o fantàstic. Per saber si has d’accentuar les paraules que tinguin aquesta vocal, segueix les normes generals d’accentuació.
Quines vocals porten sempre amb accent tancat?
Sempre hauràs de posar accent tancat a la vocal i i a la u. En aquest cas, també ho tens fàcil.
Com s’accentua la i?
La i sempre porta accent tancat (í).
En el cas de l’accentuació de la i, cal tenir en compte que quan aquesta vocal és feble i es troba ubicada entre dues vocals, passa a ser semivocal. Llavors forma part de la mateixa síl·laba que la darrera vocal. És a dir, la trobarem a la darrera síl·laba de la paraula i no portarà accent. Són exemples les paraules satisfeien, noia, xemeneia o reien.
Si trobes aquesta vocal entre consonant i vocal, normalment no hi ha diftong creixent i la paraula és esdrúixola. Per exemple: sèrie o memòria, i tampoc portarà accent.
Has d’accentuar la i d’acord amb les normes bàsiques d’accentuació i tenint en compte que sempre porta accent tancat:
-
- En les paraules agudes acabades amb les terminacions –a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in (per exemple, avís o ballarí).
- En les paraules planes que NO acabin amb les terminacions anteriors (per exemple, dormíssiu).
- Totes les paraules esdrúixoles (p. ex.: fotodíode).
Com s’accentua la u?
La u sempre porta accent tancat (ú).
Com passava amb la i, accentuaràs la u quan calgui segons les normes generals d’accentuació esmentades anteriorment. Recorda que l’accent a la u sempre és tancat.
-
- En les paraules agudes: autobús, Neptú.
- En les paraules planes: últim, únic.
- Totes les paraules esdrúixoles: antepenúltima, blancúria.
A més, com passa amb la i, quan la u és una vocal feble i es troba ubicada entre dues vocals, passa a ser semivocal. Llavors forma part de la mateixa síl·laba que la darrera vocal. És a dir, la trobarem a la darrera síl·laba de la paraula i no portarà accent. Són exemples les paraules diuen, creuar.
Si trobes aquesta vocal entre consonant i vocal, normalment no hi ha diftong creixent. Ara bé, si la u feble està situada entre una g o una q i una vocal, sí que forma diftong amb aquesta i es converteix en una paraula plana. Per exemple: llengües. Si davant de la u hi ha una c, la paraula és esdrúixola: promíscua, innòcua.
▶ Les vocals que poden portar accent obert o tancat
Si en els apartats anteriors t’explicava que la a sempre porta accent obert i les vocals i i u el porten tancat, en el cas de la e i la o la cosa es complica un nivell més, perquè poden portar els dos tipus d’accent: obert i tancat. L’accent depèn de si aquestes vocals són agudes o greus.
TRUC per saber quines paraules porten accent obert o tancat:
Accent obert: pot ser-te d’ajuda saber que els mots plans i esdrúixols que s’accentuen sovint porten accent obert (ciència, òrgan). En el cas concret de la e, si el mot és agut, segurament també hauràs de posar accent obert.
Accent tancat: en el cas de la o en paraules agudes, l’accent sol ser tancat.
Important: això et pot servir com a guia general, però tot seguit veurem cada cas amb detall.
Accentuació de la e: explicació i exemples
Tot seguit veuràs quan la lletra e porta accent obert i quan el porta tancat, amb exemples de cada cas.
Quan porta accent obert (è) la lletra e?
Paraules agudes amb accent obert a la è:
-
- La majoria de les paraules agudes que no siguin verbs porten accent obert a la e: cafè, pagès.
- Els gentilicis: xilè, anglès.
- Els numerals ordinals: sisè, divuitè.
- Els participis de la segona conjugació: entès, ofès.
- El participi del verb imprimir i derivats: imprès, sobreimprès.
- Les formes del present d’indicatiu i d’imperatiu de verbs que acaben en les terminacions -fendre, -prendre, -pendre i -vendre (reprèn, desprèn).
- La majoria de les paraules agudes que no siguin verbs porten accent obert a la e: cafè, pagès.
Paraules planes amb accent obert a la è:
-
- La majoria de mots plans (sègol, rèptil, sèned).
- Els infinitius que acaben en -èncer, -ènyer, i alguns que acaben en -èixer. (revèncer, constrènyer, desmerèixer).
- Els verbs de la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu quan l’accent es posa en el radical (vèiem, rèiem, dèieu).
Paraules esdrúixoles amb accent obert a la è:
-
- La majoria de mots esdrúixols: diferència, biogènia o enciclopèdia. Amb algunes excepcions, com ara església, séquia o sénia.
Quan porta accent tancat (é) la lletra e?
Paraules agudes amb accent tancat a la é:
-
- Quan una paraula acaba en -es i fa el plural en -essos (obsés, succés, procés).
- Els mots derivats i compostos de les paraules bé i més (també, demés, només, gairebé) i les paraules amén, adés i després.
- Paraules d’origen francès el plural de les quals no acaba en -ens (puré, suflé).
- En alguns noms propis (Cadaqués, Llarvén).
- Les terminacions verbals agudes següents:
- Primera persona del singular del futur simple (esbrinaré, contractaré).
- Tercera persona del singular del passat simple (caigué, plogué).
- Primer i tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu (pogués, tingués).
- Tercera persona del singular del present d’indicatiu i segona persona del singular de l’imperatiu dels derivats dels verbs tenir i venir (menysté, entreté).
- Tercera persona del singular del present d’indicatiu encendre i altres verbs acabats en -tendre (distén, contén, sobreentén).
Paraules planes amb accent tancat a la é:
-
- Alguns mots, com préstec o llépol.
- Els infinitius créixer, néixer, ésser, témer i derivats.
- Les desinències del passat simple i l’imperfet de subjuntiu: coneguérem, diguéreu; parléssim, diguéssem.
- Les formes érem i éreu del verb ser.
Paraules esdrúixoles amb accent tancat a la é:
-
- Mots que són excepcions (església, sénia), ja que la gran majoria de paraules esdrúixoles porten accent obert.
Accentuació de la o: explicació i exemples
Tot seguit veurem com accentuarem la vocal o, que, recorda, pot portar accent obert o tancat.
Quan porta accent obert (ò) la lletra o?
Porten accent obert la gran majoria de paraules planes, com veiem a còmic, magnetòfon o omòplat. Amb l’excepció de córrer i les formes derivades (discórrer, decórrer, socórrer) i algunes formes del verb ser (fórem, fóreu, fóssim, fóssem, fóssiu i fósseu). Altres paraules que també entrarien dintre d’aquesta excepcionalitat són estómac o córner.
Quant a les paraules agudes, cal que posis accent obert a la o a les paraules allò, això, açò, però i madò. I també a termes compostos i derivats de so, bo, tro i to (infrasò, rebò, retrò, hipertò) o de cros, cos, os i gros (bicicròs, subcòs, sobreòs, bocagròs) i altres paraules acabades en -os, com ara enclòs, balanoglòs o Alòs.
La majoria dels mots esdrúixols presenten accent obert: Etiòpia, pneumònia, diòptria o tònica.
Quan porta accent tancat (ó) la lletra o?
Cal escriure l’accent tancat a la o en quasi totes les paraules agudes (dragó, crucifixió, difusió, borrós, arenós).
Fixem-nos especialment en els substantius acabats en -ió (expressió, funció), els adjectius acabats en -ós (misteriós, gloriós) i els participis de verbs acabats en -fondre (infós, refós).
També tenim paraules esdrúixoles que excepcionalment porten accent tancat i no obert. En són alguns exemples les paraules fórmula i pólvora.
La dièresi
La dièresi és un signe que només podem trobar damunt de les vocals i o u. En cap circumstància posaràs dièresi a la resta de vocals. Es tracta d’un signe diacrític que té diversos objectius:
-
- Identificar quan s’ha de pronunciar la u en els grups gu o qu davant d’una e o una i, ja que en general la u no es pronuncia en aquests grups (ungüents, piragües, eqüestre, freqüent).
- Indicar que una i o una u no forma diftong, sinó hiat, amb la vocal que la precedeix (veïna, aüc, Lluïsa, estudiï, creïn). Normalment, entre vocal i consonant o a final de paraula.
- Mostrar que la vocal i, quan es troba entre dues vocals, no forma diftong amb cap d’aquestes vocals. És a dir, que la i sola forma una síl·laba (recloïa, substituïa, lluïa).
Important: deixa que et parli d’un els errors més comuns amb la dièresi. En els mots manllevats al llatí i al grec, una vocal forta + i feble forma un diftong decreixent (es pronuncien en la mateixa síl·laba). És el cas d’estoic o fluid. Ara bé, quan la primera vocal perd l’accent, aquest diftong es desfà i es converteix en un hiat. Per això estoïcisme o fluïdesa porten dièresi.
estoic > estoïcisme
fluid > fluïdesa
heroic > heroïcitat
La dièresi i els sufixos -itat, -isme, -itzar i -al
Per tant, porten dièresi els derivats cultes amb els sufixos –itat (deïtat), –isme (hipotiroïdisme) o –itzar (laïcitzar), encara que en els mots d’origen hi hagi un diftong.
En canvi, no porten dièresi els derivats amb el sufix –al si el mot d’origen tampoc en porta. Per exemple, helicoidal (d’helicoide) o trapezoidal (de trapezoide). Però sí que diem proïsmal, perquè proïsme (el mot d’origen) ja porta dièresi.
Un error molt comú en català és escriure els sufixos -isme i -ista amb dièresi. Aquests sufixos no n’han de portar: egoisme, egoista. Les paraules acabades amb el sufix -isme només porten dièresi per trencar el diftong a l’arrel del mot, no al sufix (per exemple, hipotiroïdisme).
Els diftongs i la dièresi
Després d’aquesta explicació sobre l’ús de la dièresi, a continuació aprendràs què són els diftongs i en veuràs exemples per saber quan es produeixen.
Què són els diftongs?
Tenim un diftong quan hi ha dues vocals juntes en una síl·laba i una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o una u. Hi ha dos tipus de diftongs:
-
- Diftongs decreixents (vocal + i/u): quan trobes una vocal seguida d’una i o una u (feina, piular, lluu).
- Diftongs creixents (i/u + vocal): quan trobes una i o una u més una vocal. Pot passar per la combinació dels grups qu i gu (qualitat, esgüells, lingüístic), quan una paraula comença amb i seguida de vocal (ionqui, hieraci) i també quan la i o la u es troba entre vocals (creuen, Anoia).
Exemples de diftongs que porten dièresi
Alguns exemples de diftongs amb dièresi són: paraigüer, qüestió, llengües o aqüífer.
Els hiats i la dièresi
Després d’aprendre què són els diftongs i quan porten dièresi, és hora de conèixer què són els hiats i en quins casos es fa servir la dièresi.
Què són els hiats?
Quan dues vocals estan en contacte, però es troben en síl·labes diferents, tenim un hiat.
-
- No cal que hi hagi una i o una u. Les vocals a, e i o juntes solen formar hiat: aeroport, poema o graella.
- També tenim hiat en les combinacions de consonant + i + a/e/o: dies, Núria.
- I en combinacions de consonant + u + a/e/o: suat, dues.
Exemples de hiats que porten dièresi
Alguns exemples de hiats amb dièresi són: veïna, Raül, heroïcitat, països o estudiïs.
Quines paraules no porten dièresi en català? Excepcions
Existeixen una sèrie de casos en els quals no has de posar dièresi. Són els 5 que veuràs a continuació:
-
- Quan les dues vocals que poden portar dièresi, la i i la u, porten accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació generals. Si passa això, l’ús de la dièresi no és necessari, ja que amb l’accent és suficient (biscaí, reduíeu).
- En els sufixos -ista i -isme (egoista, casuista, taoisme, egoisme). Excepcions: proïsme i lluïsme.
- En els verbs de la tercera conjugació, no es posa dièresi quan les terminacions corresponents a les formes d’infinitiu (maleir), gerundi (traduint), futur (trairàs) i condicional (succeiria) van precedides d’una vocal.
- Quan trobem dues vocal juntes a causa d’un prefix o element d’una paraula composta (autoimmune, tallaungles).
- En les terminacions llatines -us i -um (Arminius, òmnium).
I fins aquí aquesta guia completa sobre l’accentuació en català. Accents oberts, tancats, diacrítics, paraules compostes, amb prefix… Són molts conceptes, ho sé. I com deia a l’inici de l’entrada, en un primer moment pot semblar molt complicat, però espero que després de llegir aquestes pautes ho tinguis tot més clar. Si t’he ajudat a recordar les regles d’accentuació que ja sabies o a entendre les que estàs aprenent, missió complerta!
T’animo a desar aquesta guia als favorits per poder-la consultar sempre que et sorgeixi un dubte. I si tens cap pregunta, et llegeixo als comentaris. 😊
