La vocal neutra en català

La vocal neutre

La vocal neutra és un so molt present en el dia a dia d’alguns parlants de català. Ara bé, el problema se’l troben a l’hora d’escriure-la, ja que el so no ajuda a distingir si cal posar una a o una e. Si t’has trobat alguna vegada amb aquest problema o vols saber més coses sobre la vocal neutra, aquest article t’anirà molt bé!

 

Què és la vocal neutra?

La vocal neutra és un so vocàlic que fan servir els parlants del català oriental. És un so que queda entre la a i la e i es representa amb el símbol ə.

 

Quan es fa servir la vocal neutra?

La vocal neutra es fa servir, com ja s’ha comentat, a les zones en què es parla català oriental. És el so amb què es pronuncien la a i la e quan ocupen la posició àtona d’una paraula

Per exemple:

 

La a i la e en posició tònica La a i la e en posició àtona (català oriental)
Paraula So Paraula So
cafè

pera

bé

carrer

gata

e oberta

e oberta

e tancada

e tancada

a

vida

mestre

me

parlar

taula

Ə

Ə

Ə

Ə

Ə

 

Mentre que en posició tònica els catalanoparlants fem servir fins a set sons vocàlics diferents, el nombre de sons que s’empren en posició àtona es redueix. Aquest fenomen es coneix com a reducció vocàlica.

Si vols saber més coses sobre la posició tònica i la posició àtona, pots donar un cop d’ull a l’article que parla de les vocals en general.

Fixa’t que en posició àtona —és a dir, quan la a o la e no formen part de la síl·laba tònica (subratllada)— es pronuncien com una a neutra.

Cal fer esment, però, que alguns parlars balears utilitzen la vocal neutra també en posició tònica.

Després d’aquesta petita introducció, amb la qual has après què són les vocals neutres i com les pots reconèixer, posaré el focus en l’ortografia.

 

Com sabem si hem d’escriure a o e?

A l’hora d’escriure i de conèixer l’ortografia de les paraules, els parlants orientals tenen més dificultats, ja que un sol so (Ə) pot correspondre a dues lletres diferents.

Hi ha un seguit de criteris que pots tenir presents quan escrius. Això et podria facilitar la tasca i evitar que t’hagis d’aprendre les paraules una per una.

👀 Quan escrivim una a?

 

Al final de paraules femenines En les paraules masculines amb les terminacions -ma, -ta, -arca, -ista i -cida
  • (una) professora
  • (una) carpeta
  • (una) taula
  • (un) diagrama
  • (un) escolta
  • (un) monarca
  • (un) comentarista
  • (un) pesticida

 

👀 Quan escrivim una e?

 

Al final de paraules masculines En plurals que acaben en –es En adjectius que acaben en -aire
  • (un) mestre
  • (un) retaule
  • (un) conte
  • (unes) carpetes 
  • (unes) professores
  • (uns) metges 
  • (unes) postres 
  • (uns) contes
  • (un/una) verdulaire
  • (un/una) llenyataire

 

Ves amb compte amb el plural! Tant les paraules que acaben amb –e com les que acaben amb -a formen el plural amb -es. En català, el plural no es forma mai amb -as. Fixa-t’hi en els exemples anteriors.

 

⭐ Les terminacions verbals

I què passa amb la vocal neutra en les terminacions verbals? Hi ha algunes normes que també et poden ajudar a escriure-les bé.

En els casos següents escrivim una a:

    1. Quan es tracta de verbs que acaben en -ar.
      Per exemple, el verb cantar es conjugarà amb la a quan es trobi en posició àtona: canta, cantaria, cantaeu, etc.
    2. En els verbs que presenten una doble grafia en infinitiu.
      En són exemples verbs com néixer, treure i jeure, que també es poden escriure com a nàixer, traure i jaure. Si et fixes en el verb treure/traure: traiem, traieu, etc.

I en aquests altres casos escrivim una e:

    1. Quan la terminació acaba en –en o -es.
      Per exemple: cantes, canten, treuen/trauen, neixes/naixes, etc.
    2. Al final dels infinitius de la segona conjugació.
      Com ara: córrer, conèixer, moure, etc.

 

⭐ Trucs i pistes per saber quan s’escriu a o e

Una manera de saber si una paraula en concret s’escriu amb una a o amb una e quan te la trobes en posició àtona és buscar el mot primitiu o un mot derivat en què la vocal en qüestió aparegui en posició tònica.

    • Exemple 1. Agafem com a exemple la paraula braçada. El mot primitiu de braçada és braç. Com pots veure, la a de braç es troba a la síl·laba tònica. Per tant, braçada també anirà amb a.
    • Exemple 2. Ara fixem-nos en la paraula ferrer. Aquí la primera e es pronuncia com una neutra, ja que forma part de la síl·laba àtona. Si acudim al mot primitiu, veurem que ferrer ve de ferro, que es pronuncia com a e oberta. Per tant, s’escriu amb e.

 

Excepcions de la vocal neutra

Hi ha un parell d’excepcions que també hauries de tenir en compte.

D’una banda, de vegades et pots trobar amb situacions en què no s’aplica la norma de la posició tònica i la posició àtona. Per exemple, quan la e i la a apareixen juntes, com a real o teatre.

D’altra banda, hi ha paraules d’origen culte o manlleus que també conserven el so de la e sense fer la neutra. En són un exemple les paraules ídem o karate.

 

Exercicis amb la vocal neutra

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, l’explicació de les vocals s’ha acabat. Ara l’únic que et falta és practicar! Fins i tot Pompeu Fabra va haver de començar per algun lloc. Posa’t a prova amb aquests exercicis sobre la vocal neutra en català.

 

 

Núria Masdeu