El subjecte i el predicat són dos elements clau per començar a estudiar la gramàtica d’un idioma.
Segurament són dos conceptes que et sonen, però en aquesta entrada m’asseguraré d’explicar-te’ls des de zero.
Començaré per la base: què és un subjecte i un predicat. Després, m’endinsaré a explicar-te com pots identificar-los i els tipus que hi ha. Tot això de manera resumida, és clar!
Què és un subjecte?
El subjecte és la persona o la cosa a la qual s’assigna l’acció del verb, és a dir, ens explica qui o què duu a terme l’acció. Per exemple, a la frase “La Sofia menja”, el subjecte és “La Sofia”.
Què és un predicat?
El predicat, per contra, explica l’acció que fa el subjecte. Per tant, a l’exemple anterior, el predicat, l’acció que fa la Sofia, és “menja”. El predicat està format per un nucli (un verb) i pot anar acompanyat de complements. Per exemple, si la Sofia que ja coneixes “menja castanyes vora el foc”, tot aquest fragment compon el predicat.
Com pots identificar el subjecte i el predicat?
Per identificar aquestes dues parts de l’oració, l’únic que has de fer és trobar el verb principal i determinar qui és la persona o la cosa a la qual s’atribueix el predicat (l’acció del verb).
Sembla fàcil, però de vegades no ho és tant, perquè no totes les oracions t’ho posen tan fàcil com la de la Sofia. Però no et preocupis, perquè hi ha un truc que t’anirà molt bé. 👇
El subjecte sempre concorda amb el verb en persona (1a, 2a o 3a) i en nombre (singular o plural). “La Sofia menja castanyes”, però “La Sofia i en Jordi mengen castanyes”. Veus que quan he posat el subjecte en plural també ha canviat el verb?
Si dubtes de quin element de la frase és el subjecte, només cal que canviïs el nombre i no perdis el verb de vista.
Exemples de subjecte i predicat
Per exemple, a les oracions següents, mira on es troben el subjecte i el predicat i fixa’t en la concordança amb el verb.
Avui arriben els llibres que vaig demanar (Avui arriba el llibre que vaig demanar).
La germana de la Fina estudia a França (Les germanes de la Fina estudien a França).
El nucli del subjecte
De la mateixa manera que el nucli del predicat és el verb, el subjecte també en té. El nucli del subjecte és un substantiu o un pronom personal i es pot acompanyar de determinants o complements.
Per exemple, en el subjecte “la germana de la Fina”, el nucli és “germana”, mentre que “de la Fina” és un complement del nom.
Per cert, aprofito per comentar-te que el subjecte no porta preposició. L’única excepció és la preposició entre:
Entre el Nil i la Carla cuinaran un sopar espectacular.
Puntuació entre subjecte i predicat
Entre el subjecte i el predicat no hi pot anar cap coma. Només hi ha dues excepcions:
- Quan volem posar el subjecte al final de la frase i alterar-ne l’ordre natural:
La Sofia menja castanyes. → Menja castanyes, la Sofia.
- En oracions imperatives (ordres):
Sofia, menja!
Tipus de subjectes
Ara que ja saps de què tracta tot això, comentaré els diferents tipus de subjecte amb què et pots trobar.
Subjecte explícit
Fins ara has vist exemples de subjectes explícits, que són subjectes que es poden trobar a la mateixa frase. Per exemple, a la frase “La mare va estudiar dret”, el subjecte és ben visible.
Subjecte el·líptic i impersonal
Però també pot ser que et trobis una frase que no tingui subjecte o en la qual el subjecte ja es pressuposi (i, per tant, no calgui).
Per exemple, a la frase “Avui ha plogut a la Vall d’en Bas” no hi ha subjecte. És una frase impersonal perquè l’acció del verb no s’atribueix a algú en concret o a alguna cosa. Les oracions amb el verb haver-hi també són impersonals:
Hi ha molta gent a l’ermita.
D’altra banda, de vegades es pot elidir el subjecte perquè, en realitat, ja saps quin és. En català, això acostuma a passar amb els pronoms personals forts en funció de subjecte; no cal dir-los perquè el verb duu la marca de persona. Fixa’t en l’exemple següent.
(Nosaltres) Hem anat al cinema.
Aquí què és el que faria canviar el verb? Si, en lloc de nosaltres, al cinema hi anés només jo: (Jo) He anat al cinema.
Subjecte de la passiva
Les passives també tenen un subjecte. Tanmateix, s’anomena subjecte pacient.
A les frases passives, el subjecte de l’oració activa passa a ser complement agent, i el complement directe de l’oració activa passa a ser el subjecte pacient.
Pot semblar enrevessat, però ho entendràs millor amb aquest exemple:
El dissenyador ha cosit aquest vestit. [veu activa]
Aquest vestit ha estat cosit pel dissenyador. [veu passiva]
Els pronoms febles i el subjecte
Hi ha molt poques ocasions en què podràs substituir el subjecte per un pronom feble, i només podràs fer-ho pel pronom en.
Aleshores, quan es pot substituir el subjecte pel pronom en? Quan el subjecte és indeterminat i està posposat al verb. A més, tingues en compte que el pronom només substitueix el nucli del subjecte. Te’n mostro un exemple:
Ha arribat un paquet per a tu.
N’ha arribat un [de paquet] per a tu.
Per obtenir més informació sobre els pronoms febles de subjecte i d’altres complements, consulta aquesta entrada del blog.
Altres formes de subjecte
Hem vist subjectes formats per un pronom personal fort (Nosaltres hem anat al cinema) o per un determinant i un nom (El dissenyador ha cosit aquest vestit). També hem vist que hi ha subjectes que simplement no apareix a l’oració. Ara bé, això no és tot. Et pots trobar altres formes de subjecte que sovint fan dubtar. Per exemple, en forma d’oració subordinada:
Em preocupa que tinguis un accident. [= Em preocupa això / Això em preocupa]
Ballar claqué és difícil. [= El claqué és difícil]
Així mateix, el subjecte pot ser coordinat; és a dir, inclou més d’un element. No deixis que això et confongui!
El quadern nou i el bolígraf fluorescent són regals dels Reis.
Tipus de predicats
Ara que ja coneixes d’allò més bé el subjecte, toca centrar-te en el predicat.
També n’hi ha de diferents tipus. Hi ha el predicat nominal i el verbal. Per saber de quin tipus es tracta, t’has de fixar en el nucli, en el verb.
El predicat nominal
El nucli del predicat nominal són els verbs copulatius. Recorda que els verbs copulatius són ser, estar i semblar/parèixer. Aquests verbs van acompanyats per atributs.
La Paula està contenta.
“Està contenta” és el predicat; “contenta”, l’atribut. Si necessites repassar què és l’atribut i els verbs copulatius, llegeix aquest article.
El predicat verbal
Els predicats que no es formen amb un verb copulatiu són predicats verbals. En aquests casos, el verb (el nucli) descriu una acció.
El nucli pot anar acompanyat per diferents tipus de complements (però no és obligatori!). Per exemple, per complements directes, indirectes, etc.
La Georgina condueix un cotxe. [CD]
He trucat a l’àvia Tura. [CI]
Aquí, els nuclis són “condueix” i “trucat”. “Un cotxe” és el complement directe i “a l’àvia Tura”, l’indirecte.
Per descomptat, s’hi podrien afegir més complements. Per veure’n alguns exemples, dona un cop d’ull a les oracions següents:
|
Explicació:
-
- Frase activa amb un predicat verbal (verb no copulatiu).
- Frase passiva amb un subjecte pacient.
- Subjecte el·líptic.
- Frase impersonal (sense subjecte).
- Frase activa amb un predicat nominal (verb copulatiu).
I aquí acaba l’explicació del subjecte i el predicat! Ara ja t’ho saps tot i només et faltarà practicar. Has vist què són el subjecte i el predicat, has après a identificar-los i fins i tot coneixes els tipus de subjecte i predicat que hi ha. Si vols fer alguns exercicis sobre aquest tema, visita aquest enllaç.
