Hi ha un complement que sempre m’ha semblat un dels més fàcils d’identificar: és l’atribut. I si continues llegint aquest article, entendràs el perquè. De moment, mira aquests exemples d’atribut:
La Marta és alta.
La Marta està malalta.
La Marta sembla enfadada.
Com t’he dit, tot seguit coneixeràs l’atribut, però abans d’explicar-te detalladament què és un atribut en català i quines característiques té, et vull proposar que, fixant-te en les oracions anteriors, intentis deduir-ho tu. El subratllat i la negreta et poden servir de pista. 😉
Què és l’atribut en català? Significat
Has pogut fer-te una petita idea sobre què és l’atribut? Si t’he marcat els verbs ser, estar i semblar, és perquè són el seu gran tret identificatiu.
Aleshores, què és l’atribut?
L’atribut és el complement introduït pels verbs ser, estar i semblar, i concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
Fixa’t en aquesta oració: “La Marta és alta”. Si ara canviem “la Marta” per “els nois”, també canviarà l’atribut: “Els nois són alts” (ara el subjecte i l’atribut estan en masculí i en plural).
Aquests tres verbs fan de lligam entre el subjecte i el complement i són coneguts com a verbs copulatius o quasicopulatius. És per això que les construccions amb atribut s’anomenen oracions copulatives.
❓ Què són els verbs copulatius?
Els verbs copulatius (ser, estar, semblar i parèixer) són un nexe entre el subjecte i el complement. El verb ser és copulatiu i gairebé no aporta cap contingut semàntic; és a dir, ser per si mateix no té significat (gairebé). En canvi, els verbs estar i semblar/parèixer són verbs quasicopulatius. El primer aporta un significat aspectual i el segon parell, modal. Tot i aquesta distinció de nom, tots són tractats com a copulatius. En aquest enllaç pots consultar els verbs copulatius i quasicopulatius a la Gramàtica catalana.
Exemples d’atribut en català
A banda d’entendre el significat d’atribut, també és important que sàpigues quins tipus d’estructures poden fer d’atribut. Te’n mostro algunes amb exemples perquè ho puguis veure més clar. 😉
- Sintagma nominal → La Dolors és una doctora jubilada.
- Sintagma adjectival → El Ricard és vidu.
- Sintagma adverbial → La Maria està bé.
- Sintagma preposicional → Aquesta nina sembla de cera.
- Pronom → La presidenta és ella.
- Oració subordinada → El compromís sembla que no és segur.
Com es pot identificar un atribut?
Ara que ja coneixes totes les característiques de l’atribut, sabries dir-me com pots identificar un atribut?
Efectivament, l’atribut el podràs detectar gràcies a la presència dels verbs ser, estar i semblar/parèixer. A més, l’atribut concorda amb el subjecte en gènere i nombre.
Tipus d’oracions copulatives
Com et deia, les oracions que tenen un atribut s’anomenen oracions copulatives. Tot seguit et presento les quatre classes d’oracions copulatives que existeixen.
📝 Oracions copulatives d’identificació
En aquestes construccions s’estableix una relació d’identitat entre dos sintagmes nominals o elements equivalents. És a dir, s’indica que el referent del subjecte i de l’atribut és el mateix. A més, són oracions amb el verb ser.
Qualsevol dels dos sintagmes pot aparèixer davant o darrere del verb ser, depenent de l’element que es vulgui identificar. Mira aquests exemples que segur que t’ajudaran:
El meu pare és el comptable. / El comptable és el meu pare. → “el meu pare” i “el comptable” són els dos sintagmes nominals que poden aparèixer indistintament davant o darrere del verb i que s’identifiquen l’un amb l’altre.
Una opció és que vinguis més tard. / Que vinguis més tard és una opció.
En les copulatives d’identificació, com has vist als exemples, l’atribut pot ser un SN definit o una oració subordinada substantiva.
❗ Concordança en les oracions copulatives
També has de tenir en compte un parell d’aspectes en relació amb la concordança:
- Si un dels dos sintagmes és plural i l’altre és singular, el verb ser concorda amb el plural: “La meva afició són els castells” (i no: “La meva afició és els castells”).
- Si els dos sintagmes són singulars, però un està format per un nom col·lectiu, el verb pot concordar tant en singular com en plural: “L’equip juvenil és el meu ídol” o “L’equip juvenil són els meus ídols”.
📝 Oracions copulatives de caracterització
En aquest tipus de copulatives s’assigna al subjecte un estat o una propietat. Es poden construir amb el verb ser, estar o semblar/parèixer. Et mostro un parell d’exemples:
El plat és petit. → Aquí atribueixo al plat la propietat de ser petit.
La mare està contenta. → Aquí indico l’estat (transitori) en el qual es troba la mare.
L’atribut pot ser un S. adj., un S. adv., un S. prep. o un SN no definit.
📝 Oracions copulatives locatives i copulatives temporals
Les copulatives locatives expressen una localització i les temporals, una situació temporal. Totes dues es formen amb els verbs ser i estar, tot i que les copulatives temporals és menys freqüent trobar-les amb el verb estar. Et poso tres exemples d’aquestes construccions:
La Jana és a la feina. (copulativa locativa)
El dinar és demà. (copulativa temporal)
Estaran cinc dies a casa nostra. (copulativa temporal)
En el cas de les locatives, l’atribut pot ser un S. prep. o un S. adv. En el de les temporals, pot ser un S. prep., un S. adv o també un SN.
Pronominalització de l’atribut: quins pronoms febles pots fer servir?
Segons com va introduït, l’atribut es pot substituir pels pronoms que et mostro a la taula següent: ho, en, hi o el/la/els/les. Dona-hi un cop d’ull i més avall te l’explico.
🔹 Pronoms el, la, l’, els i les
Quan l’atribut va introduït per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquesta, aquell, aquella…), se substitueix per el, la, l’, els o les, segons correspongui. Per exemple:
La noia és la directora. → La noia l’és.
La gramàtica actual també admet la substitució pel pronom ho. Tanmateix, pot ser que en alguns exàmens no s’admeti aquesta opció.
Ella és la directora? Sí que l’és. / Sí que ho és.
🔸 Pronom ho
Quan l’atribut va introduït per un article indeterminat (un, una, uns, unes), un numeral, un indefinit, un quantitatiu o quan no va introduït per res, se substitueix per ho. Passa el mateix quan l’atribut és un sintagma preposicional, adjectival o adverbial sense determinant. Mira aquests exemples:
El Víctor és un bon noi. → El Víctor ho és.
La Xènia serà metgessa. → La Xènia ho serà.
El seu pare sembla content. → El seu pare ho sembla.
Les persianes són de plàstic. → Les persianes ho són.
🔹 Pronom en: l’atribut emfàtic
Es pot donar el cas que es vulgui emfasitzar l’atribut. Aleshores, el substituïm per en. A més, en aquests casos cal repetir l’atribut introduint-lo amb la preposició de i separar-lo amb una coma de la resta de la frase. Llegeix aquests exemples:
Era molt repel·lent → De repel·lent, n’era molt.
Sembla molt simpàtica → En sembla molt, de simpàtica.
Quan a l’oració atributiva hi ha un adjectiu quantitatiu i és exclamativa, el pronom també és en:
Que n’està, d’enamorat!
Compte, perquè aquest és un dels casos en que s’escriu que sense accent.
🔸 Pronom hi: excepció
Si l’atribut del verb ser o estar és un sintagma preposicional o un sintagma adverbial locatiu, aleshores es representa pel pronom hi:
Les claus són allà, però abans no hi eren.
La Gemma és a casa? Sí, hi és.
Diferència entre atribut i complement predicatiu
En aquesta taula et mostro la diferència entre el complement predicatiu i l’atribut. Dona-hi un cop i, si vols consultar informació ampliada, llegeix aquest article sobre el complement predicatiu.
Exercicis de l’atribut
Ara que ja has entès què és l’atribut, com s’identifica i per quins pronoms se substitueix, et proposo que facis aquests dos exercicis.
EXERCICI 1. Localitza els complements atributius de les oracions que en tinguin.
- La Laia està molt contenta.
- La casa té dos garatges i un jardí.
- Aquesta gossa sembla esbojarrada.
- Els teus pares són molt simpàtics.
- Tots els pantalons eren de cotó.
- La Maria ha quedat amb la Júlia.
- No compris el sofà.
- Casa teva sembla una mansió.
EXERCICI 2. A les oracions següents substitueix l’atribut subratllat per un pronom feble.
- El Gerard i el Pau semblen enfadats, però no estan enfadats.
- El teu fill és jugador de futbol? / Sí que és jugador de futbol.
- La teva dona és la presidenta? / Sí que és la presidenta.
- El sofà està tacat i el terra també està tacat.
- La taula era de fusta, però no semblava de fusta.
- Cada dia estava trista, però ara mai no està trista.
- Semblava molt atrevida. / A mi no em semblava atrevida. [emfàtic]
- Mira’ls, semblen els guanyadors. / Sí, semblen els guanyadors.
Ara ja pots consultar el solucionar al final!
Espero que aquest article t’hagi ajudat a dominar al 100 % l’atribut. A l’inici t’he dit que a mi em sembla un dels complements més senzills. Què n’opines tu? No em negaràs que és ben fàcil de localitzar, oi? 😜 T’animo a continuar aprenent i per això et suggereixo que consultis l’article d’oracions subordinades.
✍ Solucionari
Exercici 1.
- Les oracions 2, 6 i 7 no tenen complement atributiu.
- Oracions que sí que tenen complement atributiu. L’atribut és el següent:
- molt contenta.
- esbojarrada.
- molt simpàtics.
- de cotó.
- una mansió.
Exercici 2.
- però no ho
- Sí que ho és.
- Sí que l’és. [També s’admet Sí que ho és]
- també ho està.
- però no ho
- però ara mai no ho està.
- A mi no me’n semblava, d’atrevida.
- Sí, els [També s’admet Sí, ho semblen]
