Què o que? QUÈ amb accent o sense en català

Què o que?

QUÈ amb accent

QUE sense accent

📌 Pronom interrogatiu (preguntes directes i indirectes)

Què t’ha demanat?

No m’has dit què vols.

 

📌 Conjunció (oracions subordinades, interrogatives i exclamatives)

No vull que em tornis a acompanyar.

Que et passa res?

Que et vagi bé!

 

📌 Pronom exclamatiu

Què dius ara!

 

📌 el que = la cosa que

Fes el que et digui el cor. [= la cosa que]

 

📌 Pronom relatiu tònic

El pis a què et refereixes ja no està a la venda. [= al qual]

El motiu per què l’ha deixat no sé sap. [= pel qual]

 

📌 Pronom relatiu àton

El veí que ens va saludar és un assassí en sèrie.

La maleta que has fet servir és meva.

 

📌 Substantiu

Volen que els diguem el què.

Això ja és un gran què.

 

📌 Adverbi quantitatiu ponderatiu

Que gran s’ha fet!

Que bonica és aquesta planta!

 

📌 Adjectiu quantitatiu en oracions exclamatives

Que n’has vist, de món! [= quant món]

Que gent que hi ha en aquest acte! [= quanta gent]

 

 

Quan s’escriu què amb accent i que sense accent?

És un dels accents diacrítics que més ens fan dubtar, cosa que no em sorprèn! Pot ser un pronom relatiu tònic o àton, una conjunció, un pronom interrogatiu, etc.

Sembla complicat entendre tots aquests noms i les explicacions gramaticals, però en aquesta entrada de blog t’ho simplifico. Hi trobaràs gramàtica, consells i trucs per saber com detectar quan porta accent i quan no. A més, et poso un munt d’exemples amb aclariments!

Si et presentes a un examen de català, ja sigui a la selectivitat, al C1 o al C2, t’animo a continuar llegint. El què/que sempre hi surt!

Quan s’escriu què amb accent?

Què porta accent en quatre casos: quan és un pronom interrogatiu, un pronom exclamatiu, un pronom relatiu tònic o un substantiu. Si dit així et sona a xinès, tot seguit t’ho explico amb exemples.

Què: pronom interrogatiu

El què interrogatiu es fa servir en preguntes directes i indirectes. Es pot substituir per “quina cosa” o “quin fet”, entre d’altres.

Per saber si és un què interrogatiu, fixa’t en aquests aspectes:

  • Equival a “quina cosa”.
  • Mai es refereix a persones.
  • Mai va precedit d’article (pot anar precedit de preposició).
  • Pot aparèixer en interrogatives parcials, directes i indirectes.

Exemples de què com a pronom interrogatiu

Què t’ha demanat?

No sé de què es queixa.

No m’has dit què vols.

Tingues en compte que no totes les interrogatives tenen un signe d’interrogació:

Què vols fer avui? = Quina cosa vols fer avui? [Interrogativa directa, amb signe d’interrogació]

En aquella situació, no vaig saber què fer.  = En aquella situació, no vaig saber quina cosa fer.   [Interrogativa indirecta, sense signe d’interrogació]

I compte! Perquè hi ha interrogatives on que no fa de pronom interrogatiu, sinó d’expletiu; és a dir, que omple l’oració, però no és necessari per al sentit. En aquest cas, no porta accent:

Que ets de quin poble?

Que què has fet? [El primer és expletiu i el segon, interrogatiu]

TRUC: el pronom interrogatiu què es pot substituir per “quina cosa”, “quin fet”, i forma part d’una pregunta directa o indirecta.

Per què o perquè?

Aquest és un dubte molt comú en català. Si vols aprendre quan s’escriu junt o separat, et recomano que consultis aquest article sobre la diferència entre per què i perquè (amb vídeo inclòs).

 

Què: pronom exclamatiu

El què exclamatiu és tònic i es fa servir en oracions exclamatives.

Exemples de què com a pronom exclamatiu

Què dius ara!

Tingues en compte que no totes les oracions exclamatives porten què amb accent. Més avall, a l’apartat del que sense accent, en veurem alguns exemples.

 

Què: pronom relatiu tònic

Com puc saber si el què és un pronom relatiu?

Molt fàcil: perquè el pots substituir per el qual, la qual, els quals o les quals. Però compte, perquè pot ser relatiu àton (que) o relatiu tònic (què).

La noia que (la qual) ens ha parlat és una actriu molt famosa.

No vendran mai les cases velles que (les quals) han comprat.

El llibre de què (del qual) parlàvem està exhaurit.

Fixa’t en l’últim exemple: el pronom relatiu què porta accent, mentre que en els dos primers exemples no en porta. Per què? Perquè el pronom relatiu només s’accentua quan és tònic i va precedit de preposició (amb què, de què, a què, per què, en què…).

Per saber si has d’accentuar el pronom relatiu què, tingues en compte aquests aspectes:

  • Es pot substituir sempre pel relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals.
  • Mai es refereix a persones.
  • Sempre va precedit de preposició.
  • Mai va precedit d’article.

Exemples de què com a pronom relatiu tònic

El pis a què et refereixes ja no està a la venda. [= al qual]

El pis al què et refereixes ja no està a la venda.

El motiu per què l’ha deixat no sé sap. [= pel qual]

El motiu pel què l’ha deixat no sé sap.

El poble en què viuen és d’allò més modern. [= en el qual, on]

El poble en el què viuen és d’allò més modern.

TRUC: Es pot substituir per el qual, la qual, els quals, les quals. Si va precedit de preposició, sempre porta accent.

 

Què: substantiu

Què també s’escriu amb accent quan és un substantiu: el què. Significa allò que constitueix el punt essencial d’una cosa. En aquest cas, sempre va precedit d’article.

Fixa’t que el plural manté l’accent a la e: els quès.

Exemples de què com a substantiu

Volen que els diguem el què.

S’ha ofert a ajudar i això ja és un gran què.

I també:

Cal entendre els perquès.

 

Quan s’escriu que sense accent?

Ara que ja saps quan porta accent què, només t’has de recordar que en la resta de casos no en porta. Tanmateix, et faré l’explicació gramatical amb exemples.

Que no porta accent quant és un pronom relatiu àton, una conjunció, un adverbi quantitatiu ponderatiu o un adjectiu quantitatiu, i quan equival a “la cosa que”. Dit amb aquests termes sembla complicat, però amb els exemples següents ho entendràs millor.

Que: pronom relatiu àton

Com puc saber si el que és un pronom relatiu àton?

Com t’explicava abans, si el pots substituir per el qual, la qual, els quals o les quals, enllaça dues oracions (una depèn de l’altra) i substitueix un element que ja s’ha esmentat a l’oració principal, és un pronom relatiu. Ara bé, si va precedit de preposició, és tònic (amb accent); si no, és àton (sense accent). Aprofitem els exemples d’abans:

La noia que (la qual) ens ha parlat és una actriu molt famosa. [àton, sense preposició]

No vendran mai les cases velles que (les quals) han comprat. [àton, sense preposició]

El llibre de què (del qual) parlàvem està exhaurit. [tònic, amb preposició]

Per saber si el pronom relatiu que és àton i s’escriu sense accent, tingues en compte aquests aspectes:

  • Es pot substituir sempre pel relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals.
  • Es pot referir a persones.
  • Mai va precedit de preposició.
  • Mai va precedit d’article.

IMPORTANT: Substituïm que per article + qual amb la finalitat d’entendre que es tracta d’un pronom relatiu. És, simplement, un truc molt útil. Tanmateix, recorda’t que en oracions relatives especificatives (sense comes), el relatiu correcte és que. Només podem escriure el relatiu compost el qual, la qual, els quals o les quals en oracions explicatives (entre comes).

Exemples de que com a pronom relatiu àton

El veí que ens va saludar és un assassí en sèrie. [= el qual]

El dia que es va graduar feia un sol esplèndid. [= el qual]

La maleta que has fet servir és meva. [= la qual]

TRUC: Es pot substituir per el qual, la qual, els quals, les quals. Si NO va precedit de preposició, s’escriu sense accent.

 

Que: “la cosa que”

Que no s’accentua quan equival a “la cosa que” en oracions de relatiu substantives (també anomenades oracions subordinades adjectives substantives), sense antecedent. En aquest cas sempre va amb article (determinants): el que. A més, pot anar precedit de preposició.

Fes el que et digui el cor. [= la cosa que]

El que li has de dir és que no pots més. [= la cosa que]

No està mai atent al que li manen. [= a la cosa que]

 

Que: conjunció

Que s’escriu sense accent quan és una conjunció. Per exemple, en oracions subordinades, en oracions comparatives i en determinades oracions interrogatives i exclamatives. Vegem-ne exemples.

La conjunció que en oracions subordinades

Que sense accent també pot ser una conjunció subordinant. Això vol dir que enllaça sintàcticament dues oracions per formar-ne una de composta. La conjunció que no té funció sintàctica i no es pot suprimir de l’oració.

No vull que em tornis a acompanyar.

V                       CD

En l’exemple que t’acabo de mostrar, la conjunció que enllaça l’oració subordinada (que em tornis a acompanyar) amb el verb voler de l’oració principal, respecte al qual fa la funció de complement directe. En aquest cas, es tracta d’una oració subordinada substantiva, perquè equival a un sintagma nominal:

No vull que em tornis a acompanyar. = No vull això.

V                       CD                         V        CD

Tanmateix, pot introduir oracions subordinades d’altres tipus:

Estic contenta que m’hagis trucat. [Substantiva, funció de complement de l’adjectiu]

Pot ser que no et torni a parlar. [Substantiva, funció de subjecte]

Vam arribar que encara era de dia. [Adverbial, funció de CC de temps]

El que conjunció no porta ni determinant ni preposició.

La conjunció que en oracions interrogatives i exclamatives

Que tampoc porta accent quan és una conjunció que introdueix interrogatives totals (que afecten tota l’oració i es responen amb “sí” o “no”) i exclamatives (o oracions sense signe d’admiració) que expressen desig o concessió:

Que vindràs, a la festa? [interrogativa total, de “sí” o “no”]

Que et passa res? [interrogativa total, de “sí” o “no”]

Que et vagi bé!

Que m’acompanyi i li ho demostraré.

Que em responguis!

Que s’aguanti!

 

Que: adverbi quantitatiu ponderatiu

El que en oracions exclamatives com les d’aquests exemples mai du accent en català, per més èmfasi que hi posis. Compte, perquè és un error molt comú. Aquest que és un adverbi quantitatiu ponderatiu.

Que gran s’ha fet!

Que bonica és aquesta planta!

 

Que: adjectiu quantitatiu

El que en oracions exclamatives també pot ser un adjectiu quantitatiu. En aquests casos, equival a quant, quanta, quants, quantes. Segur que has sentit o llegit oracions com aquestes:

Que n’has vist, de món! [= quant món]

Que gent que hi ha en aquest acte! [= quanta gent]

 

Espero que aquesta entrada del blog t’hagi ajudat a entendre quan s’accentua què i quan no. Si t’ha agradat, al canal de YouTube “Parlem d’escriure en català” trobaràs més explicacions com aquesta en format vídeo.

Núria Masdeu