FUNCIONS SINTÀCTIQUES

En aquesta pàgina trobaràs tot el que necessites per entendre les funcions sintàctiques i dominar l’anàlisi sintàctica en català. Des dels tipus d’oracions que hi ha fins a tots els tipus de complements (complement directe, indirecte, de règim verbal, atribut…).

📢 Més avall trobaràs enllaços per consultar els temes concrets que t’interessin. En cadascun d’aquests enllaços hi ha l’explicació per escrit i en vídeo, així com exercicis.

Ara, però, et mostro una taula resum de les funcions sintàctiques.

Descarrega la taula en PDF

Funcions sintàctiques
Nom	Què és i com s’identifica	Exemples (complement subratllat)
Subjecte	Persona o cosa a la qual s’assigna l’acció del verb. És a dir, ens explica qui o què duu a terme l’acció. Sempre concorda amb el verb en persona (1a, 2a o 3a) i en nombre (singular o plural).	La Sofia menja castanyes. La Sofia i en Jordi mengen castanyes.
Complement directe (CD)	Expressa sobre què o qui recau directament l’acció del verb. Respon a la pregunta “(a) qui?” o “(a) què?”. En general, no porta preposició. L’oració no és completa sense el CD. Fes la prova de la passiva per identificar-lo.	Ha acompanyat la teva mare al mercat. He comprat un regal al meu fillol.
Complement indirecte (CI)	Indica qui és el destinatari d’una acció. Va introduït per la preposició a o per a. Respon a la pregunta “a qui?” o “per a qui?”.	Ha escrit un relat per a la meva àvia. No reparteixis més caramels als nens.
Complement de règim verbal (CRV)	Complement del verb que va introduït per una preposició demanada o exigida pel verb. Si s’elimina el CRV de la frase, el verb queda incomplet.	La Maria s’ha assabentat de la notícia. No s’atreveix a parlar-li.
Complement circumstancial (CC)	Aporta informació sobre alguna circumstància en què es produeix l’acció del verb (lloc, temps, instrument, manera...), però no sol ser indispensable per a la bona construcció de l’oració. Els CC són més o menys mòbils dins de l’oració. Tipus: CC de lloc (respon a la pregunta “on?”) CC de temps (respon a la pregunta “quan?”) CC de manera (respon a la pregunta “com?”) CC de quantitat (respon a la pregunta “quant?”) CC de companyia (respon a la pregunta “amb qui?”) CC d'instrument (respon a la pregunta “amb què?”) CC de causa (respon a la pregunta “per què?”, “per quin motiu?”) CC de finalitat (respon a la pregunta “per a què?”, “amb quina finalitat?”)	Els dijous dino a la universitat. [lloc] Avui he anat a la universitat. [temps] Ha refusat l’oferta alegrement. [manera] Hi ha molt menjar. [quantitat] Anirem de viatge amb les nostres germanes. [companyia] Pinta amb retoladors, si us plau. [instrument] He vingut perquè m’has trucat. [causa] He vingut perquè m’ajudis. [finalitat]
Complement predicatiu (C. pred.)	Complement del verb que té la funció de complementar alhora dos elements: el verb i el subjecte d’una oració o bé el verb i el complement directe d’aquesta. Acompanya verbs no copulatius.	La meva filla viu estressada a la capital. Han nomenat el Nil president de l’entitat.
Atribut	Complement introduït pels verbs ser, estar i semblar/parèixer i que concorda en gènere i nombre amb el subjecte.	La Dolors és una doctora jubilada. El compromís sembla que no és segur.
Complement del nom (CN)	Complement que acompanya un nom i n’expressa alguna qualitat. Forma part d’altres funcions més grans.	S’ha comprat un cotxe antic. Tinc les proves del crim.
Complement de l’adjectiu (C. adj.)	Complement que acompanya un adjectiu i n’amplia la informació. Forma part d’altres funcions més grans.	Estic contenta de sopar amb tu. Se sentia orgullós del seu treball.
Complement de l’adverbi (C. adv.)	Complement que acompanya un adverbi i en completa el significat. Forma part d’altres funcions més grans.	Treballa a prop del restaurant. T’ajudaré després de la feina.