Imprimit, siguéssim, donguis, fagis, sapigués…
Et sonen aquestes formes? Les has sentit, llegit o dit mai?
Són alguns dels errors més habituals amb els verbs irregulars en català.
En aquesta entrada del blog veurem el top 7. No te’ls perdis!
Però primer… 👇
Què són els verbs irregulars?
Els verbs irregulars són aquells que no segueixen exactament les formacions o terminacions dels verbs anomenats model. Els exemples típics de verbs model són cantar, per a la primera conjugació; batre i témer, per a la segona, i dormir i servir, per a la tercera.
El fet que un verb sigui irregular no vol dir que totes les seves formes siguin diferents del verb model d’aquella conjugació. Hi pot haver diferències en una sola forma o en més d’una.
Alguns exemples de verbs irregulars són el verb ser, estar, donar, fer… Tot seguit en veuràs més!
Errors comuns amb els verbs irregulars
Aquí tens el TOP 7 d’errors més habituals amb els verbs irregulars en català!
Verb ser: són correctes les formes son, sigués i siguent?
La resposta és “no”. Aquestes són algunes de les formes del verb ser en què més ens solem equivocar.
Comencem pel present d’indicatiu. Al present tenim soc (jo soc), que s’escriu sense accent. Recorda’t que és un dels accents diacrítics que es van eliminar. Després tenim són (ells són), que sí que ha mantingut l’accent diacrític. També porta accent diacrític la forma és (ell és). Per tant, soc sense accent i són i és amb accent diacrític.
Un altre temps verbal que sovint veig escrit malament és l’imperfet de subjuntiu. Tingues en compte que les formes sigués, siguessis, siguéssim, siguéssiu, etc. no són correctes. Cal substituir-les per fos, fossis, fóssim, fóssiu, etc. o bé fora, fores, fórem i altres variants.
Si siguessis més simpàtic, tindries més amics.
Si fossis més simpàtic, tindries més amics.
Verb imprimir: es pot dir imprimit?
Qui no ha dit alguna vegada “He imprimit els apunts”? Posaria la mà al foc que tothom en algun moment ha fet servir un imprimit. Tanmateix, no és correcte. El participi d’imprimir és imprès:
He imprimit els apunts.
He imprès els apunts.
Verb saber: són vàlides les formes sapigués i sapigut?
El verb saber (no sapiguer!) és un altre dels verbs irregulars problemàtics en català.
Al present d’indicatiu tenim la primera persona del singular, que és “jo sé”, amb accent diacrític. No te’l deixis!
Un altre error comú és amb l’imperfet de subjuntiu. No escriurem “si ell sapigués”, “si tu sapiguessis”… La forma correcta és sabés, no sapigués, i sabessis, no sapiguessis.
I, finalment, el participi, que és sabut, no sapigut.
Si ho hagués sapigut abans, no l’hauria ajudat.
Si ho hagués sabut abans, no l’hauria ajudat.
I, per acabar amb el verb saber, hi ha persones que també tenen problemes amb el gerundi. La forma sapiguent no és vàlida. Hem d’escriure sabent.
Verb interrompre: el participi és interrumpit o interromput?
Seguríssim que et sonen el dos! El cert és que el correcte és el segon: interromput. Compte! Perquè aquest verb acostuma a sortir als exàmens de nivell de català.
M’ha interrumpit tres vegades mentre parlava per telèfon.
M’ha interromput tres vegades mentre parlava per telèfon.
Per cert, al present d’indicatiu tenim les formes interrompo, interromps, interromp… No són vàlides les formes amb x: interrompeixo, interrompeixes, interrompeix…
Verb caber o cabre: és correcte jo quepo?
Quepo és correcte en castellà, però en català no. La primera persona del singular del present d’indicatiu és jo cabo o jo cap. Per tant, direm:
És molt estret i no hi quepo.
És molt estret i no hi cabo.
Amb el present de subjuntiu hi ha un altre error bastant habitual. No escriurem “És impossible que cabis en aquest forat”, sinó “És impossible que càpigues en aquest forat”. Per tant, les formes correctes són càpiga, càpigues, capiguem, capigueu, etc.
D’altra banda, com passava amb el verb saber, l’imperfet de subjuntiu és cabés, no capigués, i cabessis, no capiguessis.
Ah! Que me’l deixava… El participi és cabut, no capigut. El gerundi, cabent (no capiguent).
Portava tant d’equipatge que no ha capigut al cotxe.
Portava tant d’equipatge que no ha cabut al cotxe.
Verb fer: està ben dit fagis?
Al present de subjuntiu, les formes amb g no són adequades: fagi, fagis, fagin… Les has de substituir per faci, facis, facin…
No fagis això, que ja saps que no m’agrada.
No facis això, que ja saps que no m’agrada.
Verb donar: es pot dir donguis?
Una vegada més, el present de subjuntiu ens porta problemes. En el cas del verb donar, sovint sentim formes amb g, com ara donguis. Aquestes, però, no són correctes. Substitueix-les per la forma adequada: doni, donis, donem, doneu, donin…
No li donguis caramels al nen.
No li donis caramels al nen.
Passa el mateix amb l’imperfet de subjuntiu, que s’escriu sense g: donéssiu i no donguéssiu: “No li donéssiu més caramels que li farà mal la panxa”.
Si vols veure més verbs irregulars com aquests o duets verbals (diferència entre senyalar i assenyalar, nomenar i anomenar, composar i compondre, etc.), no et perdis la llista de reproducció de verbs catalans del canal “Parlem d’escriure en català”!
