Mai saps si escriure per o per a? Tranquil, no ets el primer ni l’últim a fer-se aquesta pregunta!
Sabies que durant la Renaixença, la confusió i la influència del castellà era tan gran, que els escriptors van optar per escriure per o pera? Sí, sí, com la fruita…
Més endavant, hem tingut molts lingüistes que hi han dit la seva. Però ni es posen d’acord ni en podem acabar de treure l’entrellat.
La dificultat de tot plegat es troba, principalment, en el parlar dels dialectes orientals. En la llengua oral d’aquest domini, no s’hi fa cap distinció i es fa servir per tant per expressar causa com finalitat.
De fet, el mateix Quim Monzó ha decidit no escriure mai per a (en cap cas), ja que la distinció és merament teòrica.
Evidentment, aquest argument tan radical no es podria pas aplicar als dialectes occidentals, en què sí que distingeixen les dues formes.
Sigui com sigui, el català estàndard (el normatiu) ha optat per mantenir la distinció per i per a. En aquesta entrada te n’explico el més important.
Quan es fa servir per?
La funció més generalitzada de la preposició per és la d’expressar causa o motiu. Però també l’hauràs de fer servir quan parlis d’agent, mitjà, temps, espai i substitució. A continuació et poso exemples de cadascun dels casos:
a) Causa o motiu
Eixamplaran les voreres per necessitats d’espai.
Ho ha fet per ambició.
b) Agent o autor (és la forma de les oracions en veu passiva)
El text ha estat redactat per Secretaria.
c) Mitjà o manera
Transmetran el partit per televisió.
d) Temps (quan l’acció del verb no està orientada cap al futur)
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Em vaig absentar per tres setmanes.
Pel gener fa més fred que pel desembre.
e) Espai
Sortirem pel portal nou.
Anirem a Santa Coloma passant per Sant Adrià.
Anàvem per la carretera.
- f) Substitució
T’he pres per la Maria.
Va agafar un bastó per espasa.
- g) “A favor de”
Catalunya per la pau.
Quan es fa servir per a?
L’ús de per a és molt més restringit. El sentit de les oracions que contenen aquesta forma va molt enfocat a la noció de finalitat, destinació o recepció d’alguna cosa. Tot seguit, et poso alguns exemples de cada cas:
a) Finalitat
Eixamplaran les voreres per a la seguretat dels vianants.
b) Destinatari
Aquest conte està pensat per a nens i nenes de fins a deu anys.
c) Destinació o direcció
Aquest vespre surt un tren per a Madrid.
Aquelles taules són per al menjador.
d) Terme temporal concret (amb orientació al futur)
Volem comprar un gall d’indi per a Nadal.
Deixem-ho per al dia 10 de gener.
e) Ús, efecte o abast
És bo per a tothom.
Amb el sentit de finalitat, també tenim per a què. Si vols saber quan es fa servir per què, perquè i per a què en català, no et perdis aquesta entrada del blog.
S’escriu per o per a davant d’infinitiu?
Quan hagis de decidir entre per i per a davant d’un verb en infinitiu, és normal que tinguis dubtes! De fet, els mateixos lingüistes no s’hi posen d’acord. Hi ha diverses teories, contradictòries entre si, que es consideren correctes:
- a) Fabra-Ruaix
La posició fabrista (és la de l’Institut d’Estudis Catalans) diu que sempre hauries de fer servir per a davant d’un infinitiu.
No tinc prou diners per a pagar el lloguer.
Amb una sola excepció: si el predicat de l’oració depèn d’un verb d’acció voluntària, hauràs de fer servir per.
He vingut per veure en Narcís.
- b) Coromines-Solà
En canvi, Coromines i Joan Solà proposen que sempre, en tots els casos, s’utilitzi només per davant d’infinitiu. Aquesta teoria s’adequa al sistema oral del català oriental, en què la distinció és pràcticament inexistent.
No tinc prou diners per pagar el lloguer.
He vingut per veure en Narcís.
- c) Bibiloni
D’altra banda, Gabriel Bibiloni focalitza la seva teoria envers els parlars del català occidental, en què la distinció és evident. Segons aquest lingüista, davant de l’infinitiu hauries de col·locar-hi per o per a seguint la mateixa distinció que en la resta de contextos (explicats en les seccions sobre per i per a del principi d’aquesta entrada).
Comparació amb altres llengües
La distinció entre per i per a en català no té una correlació idèntica amb les altres llengües romàniques. Així i tot, et pot ser útil comparar-ho amb el castellà:
Amics per a tota la vida. Amigos para toda la vida.
Els comentaris fets per l’autor. Los comentarios hechos por el autor.
Sabies que…?
Tingues en compte, però, que l’ús excessiu de per a (per calc del castellà para) no és recomanable en català. Ho pots resoldre amb la preposició de. Fixa’t en aquests exemples:
No tindrem temps per a fer tantes coses. > No tindrem temps de fer tantes coses.
Això no serveix per a res. > Això no serveix de res.
Per saber-ne una mica més…
Per acabar, m’agradaria donar-te alguns trucs addicionals que et poden ajudar a saber quan es fa servir per o per a.
Verbs que regeixen per
Hi ha verbs (i noms que en deriven) que regeixen la preposició per. Per tant, mai utilitzis per a amb aquests verbs:
caracteritzar-se, singularitzar-se, preocupar-se (i preocupació), interessar-se (i interès), optar (i opció), decidir-se (i decisió), votar (i vot), apostar (i aposta), lluitar (i lluita), esforçar-se (i esforç), delir-se, maldar, vetllar, demanar, estar (de “parar atenció”), preguntar (i pregunta), frisar (i frisança), tenir pressa, acabar, començar, etc.
Opinió o punt de vista: per o per a?
Podràs fer servir per o per a indistintament quan vulguis expressar l’opinió o el punt de vista.
Per a ell, tot val
Per ell, qualsevol cosa és un problema.
Per sempre o per a sempre?
També pots fer servir les dues formes davant de la paraula sempre.
Amics per sempre.
Amics per a sempre.
Exercici sobre l’ús de per i per a
Omple els buits següents amb per o per a. Tingues en compte que hi ha casos en què són possibles tant una opció com l’altra. Al final d’aquesta entrada hi trobaràs la solució.
- Aquest llibre és ___ l’Anna.
- Hem comprat un llibre ___ l’Anna.
- Aquesta dieta és bona ___ tothom.
- Ens han citat ___ explicar-nos les causes d’aquesta decisió.
- Prepararem una festa sorpresa ___l seu aniversari.
- Hi ha molts detinguts ___ls incidents de la Rambla.
- Els accidents han estat provocats ___ la boira.
- ___ mi, aquest noi és molt groller.
- Ha vingut un professor ___ un altre.
- ___ Nadal sempre van a esquiar.
- ___ què ho fas, això?
- Crearé una plantilla ___ l’ús correcte del programari.
- Tots els partits han de lluitar ___ la justícia.
- No tenim temps ___ viatjar com quan érem joves.
En aquesta entrada t’he volgut explicar de manera sintètica com utilitzar correctament per i per a. Com veus, no ets l’únic que en té dubtes. Espero haver-te ajudat a resoldre’n alguns. La distinció que en fas oralment depèn del teu dialecte. Per escrit, et recomano que respectis la normativa del català estàndard, però ja veus que hi ha teories per a tots els gustos!
Si estàs estudiant català o t’estàs preparant per a un examen oficial, t’animo a consultar altres articles del blog on explico qüestions de gramàtica, ortografia i redacció en català. D’altra banda, si prefereixes el contingut en vídeo, no et pots perdre el canal de YouTube “Parlem d’escriure en català”.
Solució de l’exercici sobre el per i el per a
Aquí tens la resposta i el perquè:
- Aquest llibre és per [dedicat a] / per a [destinatari] l’Anna.
- Hem comprat un llibre per a [destinatari] l’Arnau.
- Aquesta dieta és bona per a [ús, efecte o abast]
- Ens han citat per [causa o motiu] explicar-nos les causes d’aquesta decisió.
- Prepararem una festa sorpresa per al [temps, acció orientada a futur] seu aniversari.
- Hi ha molts detinguts pels [causa o motiu] incidents de la Rambla.
- Els accidents han estat provocats per [causa o motiu] la boira.
- Ha vingut un professor per [substitució] un altre.
- Per / Per a [opinió] mi, aquest noi és molt groller.
- Per [temps, acció no orientada a futur] Nadal sempre van a esquiar.
- Per [causa o motiu] / Per a [finalitat] què ho fas, això?
- Crearé una plantilla per a [finalitat] l’ús correcte del programari.
- Tots els partits han de lluitar per [a favor de] la justícia.
- No tenim temps per / per a [davant d’infinitiu, depèn de la teoria en què et basis] viatjar com quan érem joves.
Fonts de consulta sobre el per i el per a
BIBILONI, Gabriel. “Amb bones paraules”, a L’Espira, suplement cultural del Diari de Balears, 9 i 6 de gener 2010.
COROMINES, Joan. Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor, 1971, pàg. 105-179.
FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. 18a ed. Barcelona: Editorial Teide, 2007.
GINEBRA, Jordi. “Les preposicions per i per a. Comentaris a la proposta Coromines-Solà”. Revista de Catalunya 111, pàg. 20-32, 1996.
SOLÀ, Joan. Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987, pàg. 117-216.
SOLÀ, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994, pàg. 83-89 i 274-278.
