Escrivim b | Escrivim v |
🔵 Davant de l agradable, blau, bloqueig, poble, oblidar |
🟠 Imperfet d’indicatiu (primera conjugació) (jo) ballava (nosaltres) ballàvem (tu) ballaves (vosaltres) ballàveu (ell) ballava (ells) ballaven
|
🔵 Davant de r arbre, braç, cabra, celebrar, bressol, marbre |
🟠 Davant de vocal en alternança de u i v hereu –> hereva escriu –> escrivia |
🔵 Davant de vocal en alternança de p i b cap –> cabut rep –> rebre |
🟠 Darrere de n enviar, invàlid, convent, envernissar, envestir |
🔵 Darrere de m embotit, ambivalent, símbol, tomba Excepcions: circumval·lació, tramvia |
És innegable que és difícil saber quan hem d’escriure b o v en català. Això es deu al fet que la majoria dels parlars catalans no distingeixen entre el so d’una i de l’altra.
Ja veuràs, et proposo que provis de pronunciar primer la paraula biblioteca i després la paraula viva. Oi que pronuncies igual la b de biblioteca que la v de viva?
Llavors, com pots saber quan s’ha d’escriure una lletra o l’altra? Amb aquest article sortiràs de dubtes!
Quan escrivim b
Quan parlem d’aquesta lletra, hem de distingir entre quan escrivim b davant d’unes lletres o quan l’escrivim darrere d’unes altres. Fixa-t’hi.
S’escriu b davant de:
- Les grafies l i r. Per exemple: blanc, bleda, broma o marbre.
- Vocal en mots en què la b alterna amb p en paraules de la mateixa família o verb. Per exemple: sap –> sabeu, llop –> lloba.
S’escriu b darrere de:
- La grafia m. Per exemple: ambient, embenar o ambició. Ara bé, s’escriu v en alguns mots formats a partir de prefixos acabats en m: tramvia o circumval·lació.
En aquest article trobaràs més informació sobre els usos i les excepcions de la m i la n en català.
Quan escrivim v
Ara que ja saps quan s’utilitza la b, és moment de saber quan escrivim v. Aquestes són les orientacions que has de tenir presents:
S’escriu v:
- En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (com cantar). Aquestes terminacions són: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven.
- Davant de vocal quan la v alterna amb u en paraules que són de la mateixa família o verb. Fixa’t: blau –> blava, deure –> devem.
- Darrere de la grafia n. Per exemple: canvi, invent o minvar.
A continuació he creat una taula per tal que puguis veure de manera més visual tot això que t’acabo d’explicar.
Mots homòfons i pseudoderivats: b o v?
Has de saber que en algunes ocasions hi ha alternança entre b i v. Són els casos dels homòfons i dels pseudoderivats.
Els homòfons són paraules que sonen igual, però que s’escriuen diferent i que tenen significats diferents. Fixa’t en aquests exemples:
baca(portaequipatges) / vaca (animal)
bena(teixit de roba per embenar) / vena (vas sanguini)
bell (bonic) / vell (antic)
buit (contrari de ple) / vuit (número)
beure (empassar-se un líquid) / veure (mirar)
bol (recipient) / vol (verb voler)
bot (salt) / vot (manifestació de la voluntat d’aprovació o rebuig)
bull (verb bullir) / vull (verb voler)
Pel que fa als pseudoderivats, són mots cultes que deriven directament del llatí. Quan les paraules es formen a partir de la llengua d’origen (el llatí), s’aparten de l’evolució normal de les paraules de la seva mateixa família i això pot provocar que no s’escriguin amb la mateixa consonant.
Et poso uns exemples perquè puguis veure-ho més clar:
calb, calba –> però: calvície
núvol, ennuvolat –> però: nebulós
prova, aprovat –> però: probable, probabilitat
Ara que ja coneixes la teoria, què et sembla si passes a la pràctica? A més, t’ho poso fàcil, perquè tot seguit ja tens un exercici pràctic de la b i la v amb solucions. Vinga!