Quan escrivim B o V en català

És innegable que és difícil saber quan hem d’escriure b o v en català. Això es deu al fet que la majoria dels parlars catalans no distingeixen entre el so d’una i de l’altra.

Ja veuràs, et proposo que provis de pronunciar primer la paraula biblioteca i després la paraula viva. Oi que pronuncies igual la b de biblioteca que la v de viva?

Llavors, com pots saber quan s’ha d’escriure una lletra o l’altra? Amb aquest article sortiràs de dubtes!

Quan escrivim b

Quan parlem d’aquesta lletra, hem de distingir entre quan escrivim b davant d’unes lletres o quan l’escrivim darrere d’unes altres. Fixa-t’hi.

S’escriu b davant de:

• Les grafies l i r. Per exemple: blanc, bleda, broma o marbre.
• Vocal en mots en què la b alterna amb p en paraules de la mateixa família o verb. Per exemple: sap –> sabeu, llop –> lloba.

S’escriu b darrere de:

• La grafia m. Per exemple: ambient, embenar o ambició. Ara bé, s’escriu v en alguns mots formats a partir de prefixos acabats en m: tramvia o circumval·lació.

En aquest article trobaràs més informació sobre els usos i les excepcions de la m i la n en català.

Quan escrivim v

Ara que ja saps quan s’utilitza la b, és moment de saber quan escrivim v. Aquestes són les orientacions que has de tenir presents:

S’escriu v:

• En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (com cantar). Aquestes terminacions són: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven.
• Davant de vocal quan la v alterna amb u en paraules que són de la mateixa família o verb. Fixa’t: blau –> blava, deure –> devem.
• Darrere de la grafia n. Per exemple: canvi, invent o minvar.

A continuació he creat una taula per tal que puguis veure de manera més visual tot això que t’acabo d’explicar.

Mots homòfons i pseudoderivats: b o v?

Has de saber que en algunes ocasions hi ha alternança entre b i v. Són els casos dels homòfons i dels pseudoderivats.

Els homòfons són paraules que sonen igual, però que s’escriuen diferent i que tenen significats diferents. Fixa’t en aquests exemples:

baca(portaequipatges) / vaca (animal)

bena(teixit de roba per embenar) / vena (vas sanguini)

bell (bonic) / vell (antic)

buit (contrari de ple) / vuit (número)

beure (empassar-se un líquid) / veure (mirar)

bol (recipient) / vol (verb voler)

bot (salt) / vot (manifestació de la voluntat d’aprovació o rebuig)

bull (verb bullir) / vull (verb voler)

Pel que fa als pseudoderivats, són mots cultes que deriven directament del llatí. Quan les paraules es formen a partir de la llengua d’origen (el llatí), s’aparten de l’evolució normal de les paraules de la seva mateixa família i això pot provocar que no s’escriguin amb la mateixa consonant.

Et poso uns exemples perquè puguis veure-ho més clar:

calb, calba –> però: calvície

núvol, ennuvolat –> però: nebulós

prova, aprovat –> però: probable, probabilitat

Ara que ja coneixes la teoria, què et sembla si passes a la pràctica? A més, t’ho poso fàcil, perquè tot seguit ja tens un exercici pràctic de la b i la v amb solucions. Vinga!