Per què no s’apostrofa la història? Com s’escriu endur-se’ls? I com s’apostrofen les sigles?
Vols saber com escriure l’apòstrof correctament en català?
A continuació, t’explico les regles generals que el regeixen, les excepcions d’aquestes normes i els errors més habituals a l’hora d’escriure.
Què és l’apòstrof?
L’apòstrof (’) és el símbol gràfic que reflecteix l’elisió (eliminació) d’una vocal quan escrivim. Aquest fenomen tan natural en la llengua oral es produeix sobretot quan dos sons vocàlics entren en contacte.
L’apòstrof en els articles determinats i la preposició de
Els articles el i la (també en i na) i la preposició de s’apostrofen quan la paraula que els segueix comença per vocal o h muda.
L’apòstrof davant de i i u àtones
Però compte! Perquè hi ha excepcions i solen ser l’origen d’un dels errors ortogràfics més comuns en català. Cal mantenir la forma plena de l’article la en dos casos:
- Si aquesta paraula és femenina i comença amb i o u àtones.
- Davant de les paraules una (referent a l’hora), ira i host.
Et deixo alguns exemples amb paraules que comencen per vocal o hac i que s’apostrofen o no s’apostrofen segons aquestes normes que t’acabo d’explicar:
L’aventura de l’avi d’Avinyó
La universitat obrirà les portes a la una.
La ira de l’enemic
La Irene i l’Úrsula canvien d’escola l’any que ve.
Tingues en compte que la i i la u poden ser semivocàliques (quan actuen o “sonen” com una consonant) i en aquests casos no hauràs d’apostrofar.
La hiena
El iode
de ioga
de Huelva
Tampoc s’apostrofen en usos metalingüístics (quan es fa servir la llengua per descriure la llengua mateixa) ni davant de noms de lletres:
la a, la e, la i, la o i la u són les cinc vocals
l’antònim de alt és baix.
Com s’apostrofen els pronoms febles en català?
Els pronoms febles o clítics són uns mots molt útils de la llengua, ja que et permeten fer referència a noms o sintagmes nominals sense haver de fer-hi esment explícitament: el seu significat ve derivat del context lingüístic.
Agafo el cotxe i el [el cotxe] porto al taller.
Els clients me’n [a mi] demanaran [explicacions].
Hauràs d’escriure les formes me, te, el, la, se, ne en la seva forma elidida (m’, t’, l’, s’, n’) davant d’un verb o pronom que comenci per vocal o h muda. En canvi, mantenen les seves formes plenes els pronoms us, vos, hi, ho, li, les.
M’agafa Us entenc
T’emprenyes Hi anem
S’afanya N’aprenc
Com en el cas de l’article determinat femení, no hauràs d’apostrofar el pronom la davant de i i u àtones:
la utilitza
la uneix
Les combinacions de pronoms la hi i se us tampoc s’apostrofen.
De la mateixa manera que els pronoms davant d’un verb o pronom prenen la seva forma elidida, també hi ha casos en què els hauràs d’apostrofar darrera d’aquests, en la seva forma reduïda (’m, ’t, ’l, ’s, ’ns, ’ls) quan el verb o pronom acaba en so vocàlic.
Atrapa’m
Busca’l
Compra’t
Les combinacions de pronoms són famoses per la seva complexitat. Per això, a l’hora d’apostrofar et recomano que recordis una regla molt útil i senzilla: en la mesura que es pugui, situa l’apòstrof el més a la dreta possible.
Se t’acosta
Emporta-te’ls
Endur-s’ho
Un cop vistes aquestes regles generals de l’apòstrof en català, t’explico alguns casos especials que acostumen a presentar dificultats.
L’apòstrof i els símbols
No s’apostrofa davant dels símbols en general,
El €
El H2O
però sí quan aquests representen un compost químic unit per un guió:
L’L-dopamina
d’α-retinol
Pel que fa a les xifres i els símbols numèrics, segueix les normes generals d’apostrofació quan en pronunciar-los comencin en sons vocàlics:
L’11 de setembre
L’XI Congrés de Literatura
i també els símbols que indiquen punts cardinals.
Bufa vent de l’E.
Mira a l’O.
Com s’apostrofen les sigles en català?
Les sigles sil·làbiques o acrònims (que es llegeixen com una paraula) i les sigles alfabètiques o consonàntiques (les que es llegeixen lletra per lletra) també segueixen les regles generals d’apostrofació, tenint en compte el gènere del concepte a què equivalen.
l’IVA, l’IEC (amb la i amb so vocàlic)
l’ONU, l’URSS, l’ANC, l’AMPA, l’ONG, l’NBA
la UEFA, la UOC, la UNESCO (amb la vocal u àtona i/o consonàntica)
d’ESO, d’EGB
En l’exemple anterior, fixa’t en el cas l’NBA, apostrofat, tot i que comença per consonant. Per què passa això? Si una sigla es llegeix lletra per lletra i el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, NBA, ena-be-a), cal apostrofar els articles el i la i la preposició de.
D’altra banda, el cas de la preposició de davant de i o u àtones és una excepció, i sí que hauràs d’apostrofar:
la UGT, la UdG, la ITV
d’UGT, d’UdG, d’ITV
Com s’apostrofen les paraules estrangeres? I els sons no adaptats?
En català, utilitzem paraules i sons que no són originaris de la nostra llengua, sinó manllevats d’altres idiomes. És el cas, per exemple, de la s líquida a principi de paraula.
L’apòstrof davant de la lletra s líquida
En general, s’apostrofen els articles masculins, però no els femenins ni la preposició de:
l’speaker, l’status quo, l’stradivarius, l’stop
la Scala de Milà, la Science Bits
Una novel·la de Stendhal, la música de Strauss
Exercicis amb l’apòstrof en català
Ara que ja saps quines paraules s’apostrofen, practica amb aquest breu exercici. A la taula següent tens parelles de paraules. Quina és l’opció correcta? Som-hi! Et deixo la solució al final del blog.
| la idea | / l’idea |
| el intestí | / l’intestí |
| el striptease | / l’striptease |
| la universitat | / l’universitat |
| preparar-se-ho | / preparar-s’ho |
| escriu-m’els | / escriu-me’ls |
| la ONU | / l’ONU |
| el € | / l’€ |
No t’oblidis de consultar la solució a l’exercici al final d’aquest article. Espero que amb aquestes regles bàsiques i les consideracions que t’he explicat et sigui més fàcil decidir quan s’apostrofa una paraula i quan no. El català té nombroses regles, excepcions i casos especials, fins i tot casos en què els mateixos lingüistes no es posen d’acord. Així que si tens algun dubte o necessites que t’aclareixi algun aspecte en concret, no dubtis d’escriure’m als comentaris!
Fonts bibliogràfiques sobre l’apostrofació
FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. 18a ed. Barcelona: Editorial Teide, 2007.
MESTRES, Josep M. [et al.]. Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo; Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2009.
SOLÀ, Joan [et al.]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008.
Solució a l’exercici amb apòstrofs
Et marco l’opció correcta en verd i l’opció incorrecta en vermell.
| la idea | / l’idea |
| el intestí | / l’intestí |
| el striptease | / l’striptease |
| la universitat | / l’universitat |
| preparar-se-ho | / preparar-s’ho |
| escriu-m’els | / escriu-me’ls |
| la ONU | / l’ONU |
| el € | / l’€ |
