Com redactar un text expositiu: característiques, parts i exemples

Text expositiu

Avui repassem un altre tipus de text informatiu: el text expositiu. En aquest article t’explico què és un text expositiu i quina mena de llenguatge i recursos lingüístics has de tenir en compte per escriure’n un amb cara i ulls. Al final de tot, hi trobaràs un exemple real. Som-hi!

Què és un text expositiu?

Un text expositiu és un tipus de text informatiu l’objectiu del qual és explicar un determinat tema o informar sobre un determinat tema. A diferència d’altres textos informatius (consulta aquesta entrada sobre els textos argumentatius), els textos expositius tenen una finalitat didàctica, no volen convèncer ni donar una opinió, sinó transmetre informació objectiva.

 

Quina estructura té un text expositiu?

Abans de començar a escriure el teu text, et recomano que esbossis un esquema amb les idees que hi vols desenvolupar. Recorda que aquesta tipologia de text ha de tenir una organització lògica i jeràrquica de les informacions. L’estructura clàssica d’un text expositiu és aquesta:

  • La introducció: hi has de presentar el tema de què parlaràs. Aprofita aquesta primera part per descriure l’objecte, el fet o el concepte esmentant les parts i propietats més importants.
  • El desenvolupament del tema: aquesta ha de ser la part més extensa del text. Hi has de presentar un problema de coneixement que cal resoldre i, tot seguit, exposar-hi la solució.
  • La conclusió: hauràs d’acabar fent un resum de les idees principals que has exposat en els apartats anteriors.

Fàcil, no? Però com s’escriu? Quin to has d’agafar? Quina mena de llenguatge has de fer servir? A continuació tens la resposta.

 

 

Com és el llenguatge expositiu?

Per escriure un text expositiu has de fer servir un llenguatge clar, concís i denotatiu (neutre i objectiu). Com que la finalitat és transmetre un coneixement, normalment hauràs de fer servir un registre formal i un ús culte de la llengua. A continuació et detallo alguns dels recursos més habituals.

Característiques i recursos del llenguatge expositiu

Els textos expositius es caracteritzen per una desigualtat jeràrquica entre l’emissor i el receptor del text. És a dir, en un text acadèmic; l’emissor és l’especialista que transmet els coneixements al destinatari i qui ha de facilitar la comunicació. Per aconseguir-ho, es posen en pràctica alguns recursos:

  • La impersonalització: dona validesa universal als enunciats, sense marques d’espai, temps o persona, amb oracions passives impersonals, etc.

El president va destituir el ministre d’Agricultura.

El ministre d’Agricultura ha estat destituït.

  • Predomini de temps verbals amb valor intemporal: desvinculen el contingut d’un context temporal, cosa que el dota d’universalitat.

Les intervencions arqueològiques que es van dur a terme al jaciment d’Olèrdola van permetre descobrir unes importants restes humanes.

Les intervencions arqueològiques dutes a terme al jaciment d’Olèrdola han descobert unes importants restes humanes.

  • Predomini de les oracions enunciatives, tant afirmatives com negatives.

I què en diuen, els veïns? L’abocador, quina pudor!

El nou abocador provoca l’augment de queixes entre els veïns de la zona.

  • Ús del lèxic especialitzat i la terminologia i els tecnicismes propis del tema que tractis.

La part del davant d’un cap, trencat en cinc trossos, i l’estudi diu que es tractaria d’un home jove.

Es tracta de la part anterior d’un crani (calvària, maxil·lar i malar), trencat en cinc fragments, i l’estudi antropològic apunta que correspondria a un home d’entre 18 i 25 anys.

La cohesió

És molt important que el text estigui ben cohesionat. Per aconseguir-ho, t’aconsello que incloguis aquests aspectes:

Índexs gràfics que ordenin de manera clara els continguts.

Connectors per estructurar el text. Aquí en tens alguns exemples:

Connectors additius: per ampliar (en efecte), per distribuir la informació (d’una banda, d’altra banda).

Connectors disjuntius: per reformular (és a dir) o per exemplificar (per exemple).

Connectors contrastius: per indicar conseqüència (per tant) o conclusió (en definitiva).

— L’anàfora: és la substitució d’un element del text al qual t’has referit anteriorment, per tal d’evitar-ne la repetició. Fixa’t en aquest exemple:

 Vaig explicar a la Maria el meu secret i la Maria no va poder estar-se’n d’explicar el meu       secret a tothom.

 Vaig explicar a la Maria el meu secret i no va poder estar-se’n d’explicar-lo a tothom.

La substitució d’elements és un recurs de condensació de la informació. T’ho explico més detalladament a l’apartat següent.

La condensació i l’ampliació de la informació

En un text expositiu se solen fer servir procediments de condensació d’informació, que simplifiquen alguns aspectes que el lector ja coneix, i d’ampliació d’informació, explicacions que faciliten la comprensió de conceptes.

Entre els recursos més freqüents de condensació, pots trobar els següents:

  • La nominalització: la transformació d’una oració en un sintagma nominal.

El fet de llegir el transportava a una altra època.

La lectura el transportava a una altra època.

  • L’el·lipsi: la supressió d’algun element que ja s’ha esmentat abans. En aquest exemple s’elideix el mot crani, esmentat anteriorment en el text.

Per la posició en què es va trobar [el crani] i per la seva fragmentació, els investigadors assenyalen que [el crani] hauria estat col·locat en una posició alçada a la torre 2 de la muralla romana d’Olèrdola.

  • L’anàfora: la substitució de termes.

Quan vegis el teu germà, digues al teu germà que vull parlar amb el teu germà.

Quan vegis el teu germà, digues-li que vull parlar amb ell.

 

També et pot interessar

 

Pel que fa als recursos d’ampliació, els més típics són aquests:

  • L’aposició: un sintagma nominal que complementa un nom i afegeix informació.

Núria Molist, responsable de la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya, assenyala que la troballa és rellevant.

  • La reformulació perifràstica: una ampliació explicativa introduïda per un connector explicatiu o de reformulació.

La despoblació dels pobles de muntanya, és a dir, l’èxode dels joves cap a les ciutats i l’envelliment de la població que hi queda, fa difícil imaginar un futur prometedor.

  • L’exemplificació: la il·lustració amb exemples.

Alguns punts del seu programa són molt controvertits, per exemple, el fet que vulgui privatitzar els projectes d’obra pública.

Fora dels territoris dels indigets i dels laietans, que eren les tribus ibèriques que tallaven i enclavaven cranis, encara no s’havia fet cap descoberta d’aquest tipus en el territori dels cossetans.

Els gèneres expositius

Segons el grau de dificultat, podem diferenciar entre dos tipus de textos expositius: els textos divulgatius, dirigits al públic en general, i els textos especialitzats, que requereixen un determinat nivell de comprensió sobre la matèria.

Entre totes les tipologies de textos expositius que hi ha, te’n destaco les més representatives:

— El manual o llibre de text

— L’enciclopèdia

— El diccionari

— La monografia

— Els articles de revistes especialitzades

— Els documentals i reportatges

— Les exposicions orals

— Les ressenyes de llibres (tot i que en aquest últim també hi trobaràs una part força subjectiva de l’autor, tal com t’explico en aquest article sobre com s’escriu una ressenya literària).

Exemple text expositiu en català

 

Exemple d’un text expositiu en català

Tot seguit trobaràs un exemple d’un text expositiu original sobre les conseqüències del canvi climàtic. Aquest text té entre 300 i 350 paraules. Fixa’t en els connectors que fa servir l’autor del text (ressaltats en groc) per enllaçar les idees. Para atenció també a l’ús de terminologia especialitzada.

Ara ja saps com es redacta un text expositiu eficaç i ben estructurat. Anima’t a redactar-ne un seguint aquesta petita guia. I si t’estàs preparant per fer un examen oficial de català i necessites una correcció comentada, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

Núria Masdeu