Estàs escrivint un relat o una novel·la i no tens clar com escriure’n els diàlegs?
Entre cometes, amb guionet a principi de línia, amb guió, amb espai entre el guió i la paraula… Ho veiem escrit de totes les maneres imaginables.
Quin embolic, oi?
Però no pateixis, perquè en aquesta entrada del blog t’ho explico per parts i amb exemples.
Continua llegint i aprèn com es fa servir el guió en una conversa escrita i com combinar-lo amb altres signes de puntuació.
Però, primer de tot, què és el guió?
Diferència entre guió i guionet
El guió (—), o guió llarg, és el signe de puntuació que utilitzem en català principalment per introduir incisos, intervencions d’un interlocutor en un diàleg i els elements d’una enumeració.
No el confonguis amb el guionet (-), guió curt o guió petit, que té funcions morfològiques i lèxiques (per exemple, es fa servir en paraules compostes com pèl-roig).
Com es posa el guió llarg amb el teclat?
-
- En un ordinador Windows, fes servir la combinació de tecles Alt + 0151 (al teclat numèric). Si estàs fent servir el Word, també pots prémer la tecla Alt Gr + – (al teclat numèric).
- En un ordinador Mac, prem la combinació de tecles Maj + ⌥ (opció) + -.
- I si no te’n surts, copia el guió llarg d’aquest article (—) i aplica-hi el tipus i la mida de lletra que estiguis fent servir al text.
Com s’escriuen els diàlegs en català: exemple
En els diàlegs, cal marcar amb un guió (—) l’obertura de la intervenció d’un interlocutor, així com els incisos del narrador. Fixa’t que no es deixa cap espai entre el guió i la paraula que el segueix.
—Sí que estaves concentrada —va dir l’Ona sense sorpresa.
—És que m’enfonso en una maresma de dubtes.
—Si dubtes, és que penses —vaig apuntar, més irònic que seriós.
—I si penses, és que existeixes —hi va afegir l’Ona, amb un to bromista.
Com s’escriuen els incisos en català: exemples
Els incisos són fragments introduïts en una frase o clàusula que es poden suprimir sense que se’n vegi afectada la sintaxi ni, generalment, el sentit. Als exemples de sota ho veuràs clar.
Per marcar l’incís en el discurs, podràs fer servir comes, guions o parèntesis, segons la relació de proximitat o de llunyania que el sentit de l’incís té amb la clàusula principal.
En el cas dels guions, indiquen una proximitat mitjana, és a dir: no té tanta proximitat com si l’introduïssin comes, ni tanta distància com si ho fessin parèntesis. Mira aquests exemples:
Finalment, el gènere escollit —la novel·la realista— i la seva funció referencial afavorien la presentació d’una llengua que pretenia reproduir la realitat que l’envoltava.
Una acurada anàlisi lingüística de La bogeria —i de tota la producció olleriana— ens permetria anar abandonant idees com que conté un nombre excessiu de castellanismes lèxics.
Si l’incís es troba al final de la clàusula, hauràs d’ometre el guió de tancament davant del punt:
Es tracta d’un model lingüístic prou adequat a la seva època —i que es pot interpretar sense problemes en l’actualitat.
Ara que ja saps què és un incís i com es puntua, a l’apartat següent veuràs exemples d’incisos en diàlegs de relats o novel·les, i com es puntuen quan coincideixen amb altres signes de puntuació.
Coincidència del guió amb altres signes de puntuació
Moltes vegades el guió coincideix amb altres signes de puntuació, com ara el punt, la coma, el signe d’exclamació, etc. Tot seguit t’indico quan es posen davant o darrere d’aquest signe. Abans, però, deixa que t’expliqui un truc.
IMPORTANT:
T’explico un truc per comprovar si has puntuat bé una intervenció en un diàleg: si elimines l’incís del narrador, la intervenció ha de quedar ben puntuada.
—No m’han avisat —es va queixar la noia—. Per això he arribat tard.
—No m’han avisat —es va queixar la noia—. Per això he arribat tard. [Sense l’incís, està ben puntuada, amb un punt.]
Excepcions:
Aquesta norma té tres excepcions: quan la intervenció (abans de l’incís) acaba amb un signe d’admiració, d’interrogació o punts suspensius, aleshores s’afegeix un punt després de l’incís, tot i que si eliminéssim l’incís el text no estaria ben puntuat. Mira aquest exemple d’un diàleg correcte:
—Neus? —li va preguntar—. Ets tu la nena que el visita cada dia?
—I ara! —va exclamar ella—. Jo em dic Laia.
—No m’ho puc creure… —va xiuxiuejar l’àvia—. Sou dues gotes d’aigua!
Ara sí, vegem els signes de puntuació que s’escriuen davant i darrere del guió. 👇
Signes de puntuació davant del guió
Davant d’un guió, tant si és d’obertura com si és de tancament, només hi podràs escriure els punts suspensius (…), el signe d’admiració (!) i el signe d’interrogació (?). Recorda’t que després de l’incís hauràs d’afegir un punt (és una de les excepcions que et comentava abans).
—Ai, Bon Déu! Sembla una paperina! —exclamà la Mila, admirada…—. Calleu! No és la Nina Blava, allò? I el mas, i el Pont del Cop, i…?
—Mai diríeu què em passa, quan m’enfilo així? —preguntà de sobte la dona, cloent les parpelles i tirant el cap enrere.
Signes de puntuació darrere del guió
Tots els altres els hauràs de col·locar després del guió de tancament.
El punt es posa abans o després del guió llarg?
El punt (.) és especial. Com comentava abans, el punt fa que s’ometi el guió en els incisos que no formen part de diàlegs.
El Pastor i l’Ànima representen dues concepcions de la natura, la del primer és la costumista —amable i convencional—, i la del segon és la modernista —misteriosa i agònica.
En canvi, quan l’incís forma part d’un diàleg i després de l’incís continua la intervenció del personatge, el punt es posa darrere del guió llarg:
—Perquè no vull venir —va respondre ella—. Ja no em ve de gust.
Aquesta norma que t’acabo d’explicar s’aplica quan l’incís té un verb dicendi (dir, respondre, exclamar, preguntar, etc.), com és el cas de l’exemple que acabem de veure. A més de posar el punt després del guió llarg, fixa’t que la primera paraula de l’incís s’escriu en minúscula.
Per contra, si a l’incís no es fa servir un verb dicendi, el punt es posa dins de l’incís (abans del guió llarg) i la primera paraula s’escriu en majúscula inicial. Compara aquest exemple amb l’exemple anterior:
—Què fas? —Era la Laia, sa germana gran, que sempre estava pendent d’ell.— Que vols que t’enxampin?
Si després de l’incís no continués la intervenció del personatge, ometríem el guió de tancament, seguint la norma general:
—Què fas? —Era la Laia, sa germana gran, que sempre estava pendent d’ell.
D’altra banda, quan tenim un verb que no és dicendi, el text que diu el personatge (no el narrador) també té la seva pròpia puntuació (el tanquem amb un punt, amb un interrogant, etc.). En l’exemple anterior no cal punt perquè hi ha un interrogant que tanca l’oració. Fixa’t en aquest altre exemple amb un punt:
—Vine cap aquí. —Era la Laia, sa germana gran, que sempre estava pendent d’ell.— Que vols que t’enxampin?
Els dos punts es posen abans o després del guió llarg?
El cas dels dos punts també és especial. Has d’escriure els dos punts (:) darrere del guió de tancament si els dos punts formen part de la frase que diu el personatge; és a dir, si treus l’incís del narrador i els dos punts hi han de ser igualment. En canvi, si els dos punts formen part de l’íncís del narrador, els has de posar abans del guió de tancament. Mira aquests dos exemples per entendre-ho millor:
—La novel·la té tres personatges —va afirmar la Clara, decidida—: la Mila (l’ermitana), el Pastor i l’alta muntanya.
—Just, just! Fins sento la fressa… —Es girà tota decidida cap al pastor:— Per què no m’hi fèieu venir més aviat, aquí? És el millor tros de la muntanya…
RECORDA: com ja deus haver deduït dels exemples, no has de deixar espais entre el guió d’obertura i el mot que el segueix, ni entre el guió de tancament i el mot que el precedeix, així com tampoc ha d’haver-hi espai entre guions i signes de puntuació.
Exemple de correcció d’un diàleg en català
A continuació et mostro un petit fragment d’un diàleg en català. Primer hi trobaràs el text original amb els errors marcats en vermell. Tot seguit hi ha la versió corregida amb els canvis de color verd. Fixa’t en els guions, la puntuació, els espais i l’ús de majúscules i minúscules.
Altres funcions del guió en català
Com ja he esmentat més amunt, el guió també serveix per introduir els elements d’una enumeració. En aquest cas, cal deixar un espai entre el guió i la paraula que el segueix.
Ingredients per a quatre persones:
— 300 g de formatge de cabra
— 6 figues de coll de dama
— 150 g de sucre
— 75 g de vinagre de xerès
Amb finalitats més tècniques i convencionals, i no tan relacionades amb les pauses del discurs, també es fa servir en índexs, bibliografies i diccionaris.
Com veus, l’ús del guió és força restringit. Per tant, no et serà difícil recordar com s’utilitza. Espero que aquest article t’hagi estat útil, però si en el moment d’escriure un diàleg encara tens dubtes, t’aconsello que desis aquesta entrada als favorits i que consultis exemples en les novel·les que tens per casa. Segur que hi trobaràs la resposta!
