T’has preguntat mai per què paraules com ONU, EUA o MNAC s’escriuen sempre en majúscula? Si tenim clar que la majúscula s’usa, per exemple, a inici de frase o amb els noms propis, per què les lletres d’aquestes paraules són totes majúscules?
T’animo a continuar llegint per aprendre’n tot el que cal saber. 😉
Què és una sigla?
Abans d’entrar en matèria, és important tenir clar què és una sigla. Ja has vist que el seu principal tret distintiu és la majúscula, però ara és el moment de conèixer-ne la definició.
En general, les sigles en català són mots que es formen a partir de les lletres inicials dels elements d’un sintagma. Et poso uns exemples i així segur que ho veuràs clar:
- ICS –> Institut Català de la Salut
- IEC –> Institut d’Estudis Catalans
- MNAC –> Museu Nacional d’Art Contemporani
Fixa’t en les lletres subratllades dels sintagmes. Has vist que són les mateixes que han format les sigles i que són les lletres inicials de cada un dels mots?
Ara bé, el fet que les sigles s’escriguin en majúscules no implica que els mots desenvolupats del sintagma també s’hagin d’escriure en majúscula inicial. Aquests mots han d’anar segons la norma de cada cas. En els exemples anteriors totes les paraules desenvolupades han de tenir la primera lletra en majúscula, però fixa’t en les sigles que et mostro ara:
- DNI –> document nacional d’identitat
- RH –> recursos humans
I encara referent a les majúscules, també has de saber que algunes sigles inclouen alguna minúscula o, fins i tot, poden incloure alguna xifra o símbol. Mira aquests exemples de sigla que resumeixen això:
- UdG –> Universitat de Girona
- R+D –> recerca i desenvolupament
I abans d’acabar la definició, t’explico una cosa que és important que tinguis en compte: les sigles no porten punt entre les lletres. Per tant:
- ONU –> no O.N.U. (Organització de les Nacions Unides)
- EUA –> no E.U.A. (Estats Units d’Amèrica)
Gènere i nombre de les sigles
Les sigles adopten el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal (SN) que designen. Per exemple: la TDT (televisió digital terrestre), el CP (codi postal), els EUA (Estats Units d’Amèrica).
Concretament pel que fa al nombre, has de saber que les sigles es poden comportar de tres maneres diferents:
- Les que es mantenen invariables (el nombre es marca amb l’article) o que poden formar el plural afegint-hi una s al final. Per exemple: els CAP / els CAPs; unes ORG / unes ORGs. També formen el plural afegint una s final les sigles lexicalitzades, com ara: pime –> pimes; ovni –> ovnis…
Nota: Es parla de lexicalització d’una sigla quan s’ha incorporat a la llengua com una paraula i ja segueix les regles de la llengua general (pas de majúscules a minúscules, formació del plural, regles d’accentuació…)
- Les formades a partir de sintagmes en singular i que designen noms propis, que no admeten la marca del plural. Com ara: l’ONU.
- Les formades per sintagmes en plural, que van acompanyades d’un article en plural: els EUA o les PAU (proves d’accés a la universitat), etc.
I encara un últim apunt sobre el plural de les sigles: en català no s’accepta marcar-lo duplicant-ne les lletres.
- Els EUA i no els EEUU
- RH i no RRHH
- RP i no RRPP
Malgrat això, hi ha algunes excepcions en què l’ús està molt consolidat: PPCC (Països Catalans), CCOO (Comissions Obreres) o JJOO (Jocs Olímpics).
Sigles i acrònims: diferència
Ara que ja coneixes les sigles, és el moment de presentar-te els acrònims.
Hi ha casos en què llegim les sigles com una successió de lletres, com passa amb DNI (pronunciem de-ena-i), RH (erra-hac) o ADN (a-de-ena). Però n’hi ha d’altres en què la sigla es llegeix com si fos un mot, i llavors s’anomena acrònim. N’és un exemple el mot CAP (que prové del sintagma “centre d’atenció primària”).
Els acrònims que corresponen a noms propis es poden escriure amb totes les lletres en majúscula o només amb la lletra inicial en majúscula (això dependrà de la voluntat de l’organisme en qüestió, que convé que respectis sempre que la coneguis). Així, escriurem TERMCAT (Centre de Terminologia), però Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya).
Sobre els acrònims, també has de saber que alguns insereixen en la seva pronúncia una vocal entre les consonants (MNAC ® ho pronunciarem afegint una e: me-nac) o que agafen més d’una lletra del sintagma desenvolupat (INCASÒL ® Institut Català del Sòl).
A continuació et poso alguns exemples de sigla i acrònim. Sabries dir què és cada un?
- Renfe (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles)
- Seat (Sociedad Española de Automóviles de Turismo)
- OMS (Organització Mundial de la Salut)
- ONG (organització no governamental)
- TDT (televisió digital terrestre)
Ho has tingut clar? Per si vols sortir de dubtes, ara et diré la resposta: els tres primers exemples són acrònims i els dos últims són sigles. 😉
Com s’apostrofa una sigla?
El següent punt que has de conèixer és l’apostrofació. Per explicar-te com s’apostrofa una sigla, distingiré entre les sigles que es llegeixen com un mot i les sigles que es pronuncien lletra per lletra.
Pel que fa a les que es llegeixen com una paraula, cal seguir les normes generals d’apostrofació. Mira aquests exemples: l’OMS, la Unicef o la UNESCO.
Sobre les sigles que es lletregen, cal diferenciar les que comencen en vocal de les que comencen en consonant.
- Vocal inicial: s’apostrofa seguint les normes generals. Així, s’apostrofa la preposició de i els articles el i la, llevat que la sigla sigui femenina i comenci per i o u. En aquest cas, l’article la no s’apostrofarà.
- Exemples: l’ADN, l’ONG, però la ITV o la UPC
- Consonant inicial: si el nom de la primera consonant comença amb vocal (erra, ena, ela…), s’apostrofen els articles el i la i la preposició de.
- Exemples: l’FP, l’NBA, d’RTVE
Però si el nom de la primera consonant comença amb consonant (ce, de, pe…), no s’apostrofen.
- Exemples: el DNI, el PIB, el NIF, la PD
Cal dedicar un apartat especial a les sigles començades amb una s (essa), ja que en aquest cas no s’apostrofa ni l’article femení la ni la preposició de.
- Exemples: l’SMI (el salari mínim interprofessional), però la SL (la societat limitada)
Exemples de sigles: llista
Tot seguit et poso una llista de les sigles més habituals amb els seus sintagmes desenvolupats.
AFA: associació de famílies d’alumnes
CEIP: centre d’educació infantil i primària
CP: codi postal
ESO: educació secundària obligatòria
ETT: empresa de treball temporal
FP: formació professional
ICS: Institut Català de la Salut
IPC: índex de preus de consum
IRPF: impost sobre la renda de les persones físiques
NIF: número d’identificació fiscal
ONG: organització no governamental
ONU: Organització de les Nacions Unides
OTG: Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunya
PD: postdata
PIB: producte interior brut
PIME o pime: petita i mitjana empresa
PVP: preu de venda al públic
SA: societat anònima
SCCL: societat cooperativa catalana limitada
SL: societat limitada
TDT: televisió digital terrestre
UE: Unió Europea
UAB: Universitat Autònoma de Barcelona
UB: Universitat de Barcelona
XS: xarxes socials
Com has d’escriure les sigles dins d’un text?
Abans d’acabar, t’has preguntat què passa quan una sigla ha d’anar dins un text? Cal escriure-la desenvolupada o es pot escriure la sigla directament?
Jo et recomano que si és una sigla poc coneguda, primer escriguis tot el sintagma desenvolupat i entre parèntesis posis la sigla, com per exemple: “El Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) diu…” A partir d’aleshores, quan torni a sortir en el text, pots fer servir només la sigla. Ara bé, si es tracta d’una sigla molt coneguda, com DNI, no caldria posar el nom sencer.
Ara ja saps detectar les sigles, com s’apostrofen i distingir entre sigles i acrònims. Què et sembla si continues ampliant coneixements? T’animo a llegir aquesta entrada del blog sobre l’apòstrof en català.
