El complement directe, el complement del nom, el complement predicatiu, el complement circumstancial… Quants complements i que complicat conèixer-los, entendre’ls i dominar-los tots. Això és així i tots ho hem pensat. 😉
Què et sembla si ara agafo el complement predicatiu i te l’explico de tal manera que al final puguis dir: “jo sé què és, jo sé quins són els pronoms febles del complement predicatiu i jo sé diferenciar el complement predicatiu d’altres complements”?
Sona bé, oi? Doncs va, posem-nos-hi!
Què és un complement predicatiu
El complement predicatiu (també te’l pots trobar escrit C. pred.) és un complement del verb que té la funció de complementar alhora dos elements: el verb i el subjecte d’una oració o bé el verb i el complement directe d’aquesta.
Per exemple, en l’oració “La meva filla viu estressada a la capital”, el C. pred. és estressada i complementa el verb viure i el subjecte la meva filla.
Quant al tipus de verbs al qual s’adjunta, el complement predicatiu acompanya verbs predicatius (no copulatius), a diferència de l’atribut. Compte!, perquè si canviem el verb viure per estar i diem “La meva filla està estressada”, aleshores estressada fa d’atribut, no de C. pred.
La meva filla viu estressada a la capital. [C. pred, verb predicatiu]
La meva filla està estressada a la capital. [Atribut, verb copulatiu]
El complement predicatiu el pots trobar en forma de sintagma adjectival, sintagma nominal o sintagma preposicional. Si tens clares aquestes tres estructures, el podràs identificar fàcilment. Però mira l’apartat següent perquè veurem aquest tema en detall.
Com puc identificar el complement predicatiu?
Si complementa alhora el verb-subjecte o el verb-CD, i el verb a què fa referència és predicatiu (no copulatiu), es tracta d’un C. pred.
El complement predicatiu pot adoptar les formes següents:
- Sintagma adjectival (S. adj.): està representat per un adjectiu. L’adjectiu té com a objectiu atribuir propietats com cansat, tranquil, content… a una entitat, un objecte, un estat, etc.
Exemple: La mare ha arribat cansada del mercat.
- Sintagma nominal (SN): té com a nucli un substantiu (presidenta, secretari…).
Exemple: Han nomenat el Nil president de l’entitat.
Tant el sintagma adjectival com el nominal han de concordar en gènere i nombre amb el subjecte o amb el complement directe.
- Sintagma preposicional (S. prep.): normalment comença amb una preposició o una locució prepositiva (com a, en qualitat de, a, de, entre, sense…). Aquest no ha de concordar amb el subjecte ni amb el complement directe.
Exemple: Treballa de correctora de textos.
Mira els exemples que et poso a continuació i veuràs com tot això que t’he comentat ho entens fàcilment.
Exemples de complements predicatius amb l’explicació
Tot seguit et mostro en blau tres oracions que tenen un complement predicatiu i t’explico com el pots identificar quan facis una anàlisi sintàctica.
- La mare ha arribat cansada del mercat.
En aquesta oració, el complement predicatiu es troba dins de l’estructura d’un sintagma adjectival. Així, l’adjectiu cansada és el sintagma adjectival que complementa alhora el verb arribar i el subjecte la mare (la mare està cansada / arriba cansada).
Recordes que he dit que el S. adj. ha de concordar en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe? Doncs aquí pots veure com cansada concorda amb el subjecte la mare. Si en comptes de la mare hi digués el pare, el sintagma adjectival hauria de ser cansat (“El pare ha arribat cansat del mercat”).
- Han nomenat el Nil president de l’entitat.
Aquí, el complement predicatiu es troba en forma de sintagma nominal, representat pel substantiu president. La funció de president és complementar el verb nomenar i el complement directe el Nil (el Nil és president / l’han nomenat president).
Com que es tracta d’un sintagma nominal, també concorda en gènere i nombre amb el Nil. Ara imagina que en comptes de el Nil hi diu les noies. Digues, com t’ha quedat ara l’oració? Oi que has hagut de passar a femení i a plural el nom president? Això és perquè has hagut de concordar-ho amb les noies (Han nomenat les noies presidentes de l’entitat).
- Quan no dorm bé, condueix cap a la feina de mal humor.
Aquest últim exemple és un cas de complement predicatiu dins de l’estructura d’un sintagma preposicional; és a dir, que comença amb una preposició (en aquest cas, de). Aquí de mal humor està complementant el verb conduir i el subjecte ell/ella. A diferència dels dos casos anteriors, el complement predicatiu no ha de concordar en gènere i nombre amb el subjecte ni amb el complement directe.
Complement predicatiu: obligatori i optatiu
Existeixen dos tipus de complements predictius: els obligatoris i els optatius.
L’obligatori és exigit pel predicat verbal i, per tant, no se’n pot prescindir, ja que sense ell la frase no estaria ben formada. Perquè puguis entendre a què em refereixo, et proposo que llegeixis les dues oracions següents:
En Joan se sent cansat.
L’han elegit responsable del departament.
S’entenen bé, oi? Doncs ara llegeix-les així:
En Joan se sent
L’han elegit responsable
Què et sembla? Segur que estàs d’acord amb mi que a les dues oracions els falta alguna cosa. El Joan se sent què? L’han elegit responsable de què? Això és perquè en ambdós casos el complement predicatiu és obligatori i sense ell es pot dir que la frase no té sentit.
A diferència de l’obligatori, el predicat optatiu normalment és un adjunt al predicat i, per això, se’n pot prescindir. Com que sense ell la frase continua tenint sentit, la seva presència és optativa. Mira-ho:
Passegen tranquils pel mercat.
Ahir vam trobar la pilota molt desgastada.
Si d’aquestes dues oracions elimines els complements predicatius tranquils i molt desgastada, veuràs que la presència o absència d’aquests no afecta la bona estructura i el sentit de les frases.
La categoria més freqüent dels predicats optatius és el sintagma adjectival (però compte, això no vol dir que no hi puguis trobar un sintagma preposicional i, rarament, un sintagma nominal).
Pronominalització del complement predicatiu
Generalment, el complement predicatiu se substitueix pel pronom hi, tant si el predicatiu és obligatori com opcional. Mira-ho en aquests exemples que recupero d’apartats anteriors:
La mare ha arribat cansada del mercat. → La mare hi ha arribat del mercat.
En Joan se sent cansat. → En Joan s’hi sent.
Fins aquí fàcil, però amb els predicats obligatoris has de tenir en compte algunes excepcions segons el tipus de verb que tinguin.
❗ Excepcions en la pronominalització del complement predicatiu
En els tres casos següents, el complement predicatiu es pot o s’ha de pronominalitzar amb altres pronoms que no són hi:
📝 Es pronominalitza per en:
1.Generalment, amb el verb fer + preposició de, el predicat es pronominalitza amb en. Un exemple típic és amb els noms d’oficis o professions:
Feia de llevadora, però des que s’ha jubilat que no en fa.
Aquesta excepció també s’aplica a expressions com fer-se soci de, fer-se membre de…
L’Anna s’ha fet sòcia del teatre. → L’Anna se n’ha fet.
📝 Es pronominalitza per en o hi:
2. El predicat obligatori també es pot pronominalitzar amb en, sobretot si hi ha la presència d’un quantitatiu dins del predicat. Les dues opcions són correctes:
La Maria no se sent gens contenta. → La Maria no s’hi/se’n sent gens.
📝 Es pronominalitza per en o ho:
3. Amb els verbs dir-se i posar (‘posar un nom a una persona’) es poden utilitzar els pronoms en i ho:
Els amics li diuen Poti, però en realitat no se’n/s’ho diu pas.
Diferència entre el complement predicatiu i el complement circumstancial de mode
Vigila i no confonguis el complement predicatiu amb un complement circumstancial de mode. Com que tots dos responen a la pregunta “com?” o “de quin mode?”, és fàcil confondre’ls.
El secret per poder diferenciar-los és que el complement predicatiu generalment és un adjectiu (tot i que també pot ser SN o S. prep., com hem vist), mentre que el CC de mode mai no és un adjectiu, sinó que sol ser un adverbi. Si no tens clar què és un adverbi, consulta aquesta entrada del blog.
A més, el complement predicatiu complementa dos elements (el verb i el subjecte o bé el verb i el CD), mentre que el CC de mode només complementa un element: el verb. Fixa-t’hi:
La minyona va venir espantada. → espantada és un adjectiu i, per tant, això serà un complement predicatiu.
La minyona va venir ràpidament. → ràpidament és un adverbi i, en conseqüència, serà un complement circumstancial de mode. Si canviem la minyona per l’home, l’adverbi no canvia.
Diferència entre el complement predicatiu i l’atribut
Hi ha dues diferències entre el complement predicatiu i l’atribut:
- Si bé tots dos són complements dobles (afecten dos elements de l’oració), el complement predicatiu acompanya verbs predicatius, mentre que l’atribut acompanya verbs copulatius. Els verbs copulatius són ser, estar, semblar i parèixer. La resta de verbs són predicatius.
- L’atribut sempre complementa el subjecte, mentre que el C. pred. pot complementar el subjecte o el complement directe.
📜 Exemple de complement predicatiu
La nena caminava pel parc bocabadada.
Ens diu alguna cosa del subjecte, la nena: està bocabadada.
Ens diu alguna cosa del verb, com caminava: bocabadada.
Sabem que complementa el subjecte perquè si el canviem de femení a masculí (el nen), el C. pred. canvia: El nen caminava pel parc bocabadat.
Va trobar l’aranya morta damunt la taula.
Ens diu alguna cosa del complement directe, l’aranya: està morta.
Ens diu alguna cosa del verb, com la va trobar: morta.
Sabem que complementa el complement directe perquè si el canviem de femení a masculí (el mosquit), el C. pred. canvia: Va trobar el mosquit mort damunt la taula.
📜 Exemple d’atribut
Adaptem la primera frase de l’exemple de complement predicatiu canviant-ne el verb:
La nena semblava bocabadada.
També complementa dos elements.
Ens diu alguna cosa del subjecte, la nena: [semblava] bocabadada.
Ens diu alguna cosa del verb, com semblava que estava: bocabadada.
Sabem que complementa el subjecte perquè si el canviem de femení a masculí (el nen), l’atribut canvia: El nen semblava bocabadat.
Important: si complementa dos elements (subjecte i verb), com sé que és atribut i no C. pred.? Perquè el verb és atributiu (ser, estar, semblar, parèixer…).
Diferència entre el complement predicatiu i el complement del nom
Tens dubtes sobre si et trobes davant d’un complement predicatiu o d’un complement del nom (CN)? Els resoldràs ràpidament!
La diferència principal en aquests dos tipus de complements és que el CN complementa un sol nom, un substantiu, i descriu una qualitat d’aquell substantiu. El C. pred., en canvi, complementa dos elements: el verb i el subjecte o el CD. No descriu cap qualitat, sinó més aviat un estat o canvi d’estat.
Llegeix les dues oracions següents (en blau) i fixa’t en la diferència entre C. pred. i CN.
📜 Exemple de complement predicatiu
Feia tres dies que tenia un animal de companyia ben curiós: una aranya negra molt peluda. Al quart dia, en arribar a casa, vaig trobar l’aranya morta damunt la taula.
Diferència de significat: l’aranya estava viva i ara està morta (me la vaig trobar morta).
Passiva: L’aranya va ser trobada per mi morta.
És un complement predicatiu.
El complement predicatiu ens diu alguna cosa del complement directe, l’aranya: està morta.
També ens diu alguna cosa del verb, com la va trobar: morta.
Sabem que complementa el CD perquè si el canviem de femení a masculí (el mosquit), el C. pred. canvia: Vaig trobar el mosquit mort damunt la taula.
📜 Exemple de complement del nom
El Pau havia estat jugant amb una aranya morta molt peluda i sabia que no em feia gens de gràcia. A l’hora de dinar, vaig trobar l’aranya morta damunt la taula. Gairebé caic de la cadira!
Diferència de significat: l’aranya ja estava morta i ara parla de l’aranya morta (descriu una qualitat de l’aranya: l’aranya morta, l’aranya negra, l’aranya peluda…).
Passiva: L’aranya morta va ser trobada per mi.
És un complement del nom (complementa el nom aranya).
Exercicis sobre el complement predicatiu
Ara que ja ho has après tot sobre el complement predicatiu, prova de resoldre els exercicis que et proposo a continuació.
Si vols fer més exercicis del complement predicatiu (amb solucionari), descarrega’ls en aquest enllaç.
📑 EXERCICI 1. Localitza el complement predicatiu de les oracions següents:
- Tots els passatgers han arribat marejats.
- La meva tieta condueix contenta quan sona la ràdio.
- Tinc la camisa ben arrugada.
- Em sento frustrada.
- La llimona la trobo àcida.
- L’han nomenat candidat.
📑 EXERCICI 2. Indica si el complement predicatiu subratllat modifica el subjecte o el complement directe.
- El nen portava les sabates brutes.
- La meva veïna salta contenta.
- M’he trobat l’Ona blanca que semblava un fantasma.
- El gat dorm tranquil.
- El Jaume trobarà la nevera buida.
- El jurat ha considerat l’actuació excel·lent.
📑 EXERCICI 3. Substitueix els complements predicatius per pronoms febles.
- Actua de protagonista.
- Es diu Joan Marc.
- Nomenaran una persona cap de departament.
- Feia d’humorista.
- Els corredors han arribat suats.
- Sempre va net.
✍ Solucionari
✅ Exercici 1:
- marejats
- contenta
- ben arrugada
- frustrada
- àcida
- candidat
✅ Exercici 2:
- Complement directe
- Subjecte
- Complement directe
- Subjecte
- Complement directe
- Complement directe
✅ Exercici 3:
- Hi actua
- Se’n diu / S’ho diu
- Hi nomenaran una persona.
- En feia
- Hi han arribat
- Sempre hi va
Espero que aquest article i els exercicis t’hagin ajudat a conèixer el complement predicatiu i, així, poder identificar-lo fàcilment. Si vols continuar aprenent, t’animo a llegir l’article dels pronoms febles i el de les oracions subordinades, i a fer els exercicis que inclouen.
