Vols saber quants pronoms hi ha en català i quins són exactament? En un sol article ho podràs aprendre tot! 😉 He fet una recopilació de tots els pronoms i te’ls aniré explicant un per un amb exemples i context, perquè et sigui molt més fàcil. Comencem?
Què és exactament un pronom?
Un pronom representa o substitueix, sense anomenar-lo, un element de l’oració. Per tant, es tracta d’un mot variable multifuncional i amb significat ocasional, que dependrà del context en què es troba.
Esquema complet dels pronoms en català
Els pronoms s’han classificat tradicionalment de maneres diferents, segons criteris diversos. En aquest article, en faré una diferenciació segons el punt de vista semàntic. Es divideixen en tres grans grups:
Els pronoms personals
Els pronoms personals són els que es refereixen a una persona o entitat identificable del discurs. Es poden classificar en forts (o tònics) i febles (o àtons).
💪🏽 Els pronoms forts
Els pronoms forts s’anomenen així perquè tenen accent de mot o accent propi. Distingeixen entre persona (primera, segona i tercera), nombre (singular i plural) i gènere (masculí i femení). Aquí tens un petit esquema on et recopilo tots els pronoms forts que existeixen en català amb exemples.
🪶 Els pronoms febles
En canvi, els pronoms febles són monosíl·labs sense accent que acompanyen el verb (anteposant-s’hi o posposant-s’hi) i hi formen una sola unitat. Són pronoms camaleònics, ja que canvien de forma en funció del context, segons com es combina amb el verb o si es troben amb altres pronoms.
En el quadre que et mostraré a continuació, recullo els pronoms febles amb totes les seves variants.
Ara bé, aquesta és només la punta de l’iceberg de tot allò que pots saber sobre els pronoms febles. Si vols seguir aprenent més sobre aquest tipus de pronoms, no dubtis a llegir-te aquest article complet sobre tots els pronoms febles del català, les funcions sintàctiques en context i com pots evitar els errors més típics.
Els pronoms possessius
Els possessius denoten una relació de possessió o pertinença amb allò que representen. Tenen flexió de persona i nombre respecte al subjecte que posseeix, i morfemes de gènere i nombre respecte a l’objecte que es posseeix.
Els possessius poden actuar com a adjectius si acompanyen el nom que es posseeix o bé com a pronoms si substitueixen el nom per expressar-ne la propietat. Això sí, sempre van acompanyats d’article. Mira amb atenció aquest exemple:
Observes la diferència entre un adjectiu possessiu i un pronom possessiu? Aquí en tens uns quants exemples més, fixa-t’hi 👀:
-
- El teu fill viu a l’Empordà.
- Els nostres viuen tots a Reus.
-
- La nostra gossa està castrada.
- La seva, en canvi, no.
-
- Passem molt de temps amb els meus amics, perquè els seus no fan mai res.
- Les seues idees sempre són excel·lents.
- Les teues també.
Veuràs que aquests possessius apareixen primer com a adjectius que acompanyen el nom (en negreta), perquè si no, no sabríem de què es parla. Després, s’elideix aquest nom i el possessiu passa a actuar com a pronom.
Aquí a sota tens tots els pronoms possessius en català. Entre parèntesis indico quin seria el referent omès que se sobreentendria per context.
Els possessius també poden ser àtons, però actuen sempre com a adjectius possessius (és a dir, acompanyen un substantiu) i en l’actualitat tenen un ús limitat. S’utilitzen amb els noms de parentiu (ton cosí, ma germana) i en algunes expressions del llenguatge oral (mon poble, en ta vida).
🎯 El possessiu femení
Fixa’t que la ve baixa del possessiu femení (la meva) pot adoptar una lletra u quan està entre vocals (la meva = la meua). Aquesta forma del possessiu és més habitual en els parlars valencians, l’occidental, el rossellonès i l’eivissenc.
🎯 Ús restringit del possessiu
Abans de continuar, vull comentar-te un aspecte important sobre els possessius.
El fet és que la llengua catalana, per qüestió d’economia lingüística, té recursos que es consideren més genuïns que el possessiu. Si els coneixes, podràs fer-los servir per millorar la teva expressió en català.
Els comentaré breument, perquè sempre que puguis, limitis el possessiu per a quan sigui estrictament necessari i útil. Com pots fer-ho? Aquí et mostro algunes alternatives:
-
- Substitueix el possessiu per un pronom feble:
- Fes una fotocòpia dels meus documents
- Fes-me una fotocòpia dels documents.
- És important conèixer bé la història per comprendre el seu desenllaç.
- És important conèixer bé la història per comprendre’n el desenllaç.
- Empra una forma verbal en comptes del possessiu:
- Si vols que s’admeti la queixa, és imprescindible la seva justificació.
- Si vols que s’admeti la queixa, és imprescindible que la justifiquis.
- Es veu que l’han citat al jutjat de pau, volen que faci la seva declaració.
- Es veu que l’han citat al jutjat de pau, volen que declari.
- Evita el possessiu si parles de parts del cos o objectes personals substituint-lo per un complement directe (li, els) o un reflexiu (me, te, se, etc.):
- Va agafar la seva mà i li va fer un petó.
- Va agafar–li la mà i li va fer un petó.
- Per fer la postura de la vela has d’apropar primer els teus genolls al pit.
- Per fer la postura de la vela has d’apropar–te primer els genolls al pit.
- Prescindeix-ne si pel context podem entendre clarament a què es refereix el possessiu i aquest no aporta cap informació addicional:
- Ahir al restaurant em van robar el meu mòbil.
- Ahir al restaurant em van robar el mòbil.
- Per inscriure’t a l’escola has de dur el teu DNI.
- Per inscriure’t a l’escola has de dur el DNI.
- Substitueix el possessiu per un pronom feble:
Els pronoms demostratius
Passem ara a un altre gran grup de pronoms: els demostratius.
Els pronoms demostratius expressen la situació de proximitat o llunyania d’un element respecte del lloc o el moment en què es troba l’interlocutor o també en el discurs.
Dels demostratius en general en parlo extensament en aquest altre article, així que aquí em centraré a parlar dels demostratius amb funció de pronom, és a dir, quan substitueixen el substantiu per assenyalar una cosa i situar-la a l’espai. Mira aquest exemple👇🏻:
En la segona oració, com que ja sabem que parlem d’una pel·lícula, l’interlocutor fa servir un pronom demostratiu i prescindeix del substantiu pel·lícula per no fer-se pesat 😉. El pronom aquesta situa l’element omès (que se sobreentén per context) en un espai proper als interlocutors.
Segons quin sigui l’espai de la persona que parla o escolta, podem distingir entre aquí (el mateix espai, a prop) i allà (espai diferent i més allunyat).
En la taula que trobaràs tot seguit hi recopilo les formes dels demostratius segons el factor espacial (proximitat i llunyania) i també segons la categoria gramatical, ja que han de concordar en gènere i nombre amb el substantiu que substitueixen.
🚫 Ús restringit del demostratiu
Com ja saps, els pronoms demostratius es fan servir per parlar d’un sintagma nominal que ja ha sortit anteriorment en el discurs i que tots els interlocutors coneixen. Amb tot, a vegades és més natural i preferible fer servir altres construccions, com ara:
-
- El pronom feble:
- Va anar a collir tomàquets i em va donar un sac ple d’aquests.
- Va anar a collir tomàquets i me’n va donar un sac ple.
- El demostratiu acompanyat del nom o d’un sinònim:
- Cada any es graduen centenars de metges, però la majoria d’aquests acaba exercint fora del país.
- Cada any es graduen centenars de metges, però la majoria d’aquests metges / de graduats acaba exercint fora del país.
- Directament, elidir el pronom demostratiu:
- Vaig fer un curs d’italià, però aquest no era gaire interessant.
- Vaig fer un curs d’italià, però no era gaire interessant.
- El pronom feble:
Els pronoms quantitatius
Són pronoms que expressen una quantitat, i n’hi ha de tipologia diversa.
Alguns pronoms quantitatius indiquen de manera imprecisa l’existència o inexistència de persones (algú, ningú, hom, etc.) o entitats inanimades (res, quelcom); d’altres assenyalen un element d’un conjunt sense especificar quin (qualsevol); també hi ha pronoms universals, com ara tot, tothom, etc.
Hi ha pronoms quantitatius que són variables en gènere i nombre (tot, tota, tots, totes) i d’altres que només varien en nombre (ambdós, ambdues), i també hi ha quantitatius que són invariables (res).
Per acabar, també cal mencionar els pronoms numerals, que expressen la quantitat exacta del nom al qual fan referència. Poden ser cardinals (un, dos, tres…) o ordinals (primer, segon, tercer…).
Aquí tens uns quants exemples de pronoms quantitatius en context:
- – Molta gent va anar a la festa i al final es va acabar tot. (= tot el menjar)
- – No t’hi trenquis més el cap, que ja has fet prou. (= prou coses)
- – Va escriure una carta als Reis Mags per dir-los que aquest any no volia res. (= cap cosa)
- – Això ho podia fer qualsevol, però al final no ho ha fet ningú. (= cap persona)
- – Quina de les dues postals t’agrada més? Ambdues són boniques. (= totes dues postals)
- – En quin pis vius? Visc al tercer. (= tercer pis)
Els pronoms relatius
Els pronoms relatius són aquells que enllacen dues oracions simples en una sola oració i representen el nom expressat a l’oració principal. Ho veurem millor amb un exemple.
Imagina’t que tenim dues frases separades:
- El meu marit em va fer un regal.
- El regal no em va agradar gens.
Aquestes dues frases simples es poden fusionar en una de sola, ja que comparteixen un mateix element: regal. A la nova frase, que serà una oració complexa, aquest element passa a considerar-se l’antecedent, i el relatiu fa d’enllaç i alhora substitueix l’antecedent:
La nova construcció és una frase de relatiu, un recurs de la llengua molt útil per agrupar frases que tenen elements en comú.
Els pronoms relatius poden ser simples o compostos. Dins dels simples, es diferencien els pronoms febles i els forts, que són els que apareixen davant de preposicions. T’ho resumeixo en aquest quadre:
❓ Quan s’ha de fer servir que, què i el qual?
Parem-nos un moment a jugar amb els pronoms relatius simples i compostos.
Imaginem que tenim aquestes tres frases amb un mateix element en comú, l’anell:
- Vaig trobar l’anell.
- Feia dies que havia perdut l’anell.
- L’anell era dins de la rentadora.
Considerem que les frases més importants són la a i la c, mentre que la b aporta informació addicional i no essencial. Per tant, podem crear una oració de relatiu explicativa en què mostrem la informació menys important entre comes. Per fer-ho, necessitarem un relatiu, com per exemple, el qual:
Vaig trobar l’anell, el qual feia dies que havia perdut, dins de la rentadora.
Com que el verb principal no regeix o no necessita cap preposició, també podem formular la construcció amb un pronom relatiu simple àton (sense accent):
Vaig trobar l’anell, que feia dies que havia perdut, dins de la rentadora.
|
En oracions explicatives, el pronom àton equival al pronom compost: QUE = EL QUAL / LA QUAL / ELS QUALS / LES QUALS |
Què passa aleshores a les oracions especificatives i no explicatives, és a dir, quan volem presentar tota la informació com a important? Ho veurem amb aquest altre exemple, en què totes les frases són igual d’importants👇🏻:
- Vaig trobar l’anell.
- L’anell me l’havia regalat la meva sogra.
- L’anell era dins de la rentadora.
En aquests casos, només serà possible fer servir el pronom relatiu simple que, que determina o especifica l’antecedent:
Vaig trobar l’anell que m’havia regalat la meva sogra dins de la rentadora.
Finalment, veurem quina combinació de relatius podem utilitzar si el verb regeix una preposició, com és el cas de col·laborar, que necessita la preposició amb:
- Col·laboro amb l’associació.
- L’associació defensa els drets dels animals.
La primera opció és la d’emprar el relatiu tònic què, que no és res més que el que amb accent (pel fet d’anar acompanyat d’una preposició).
L’associació amb què col·laboro defensa els drets dels animals.
O també podrem fer servir el relatiu compost la qual.
L’associació amb la qual col·laboro defensa els drets dels animals.
|
En oracions especificatives amb preposició, el pronom tònic equival al pronom compost: PREP. + QUÈ/QUI = PREP. + EL QUAL / LA QUAL / ELS QUALS / LES QUALS |
Vols saber-ne una mica més i seguir explorant el món dels pronoms relatius? Clica aquí per anar directament a l’article de blog de les oracions de relatiu.
Allà podràs veure amb profunditat quins tipus d’oracions de relatiu hi ha en català i com s’han de fer servir correctament tots els pronoms relatius.
Els pronoms interrogatius i exclamatius
Per acabar, parlaré de l’últim gran grup de pronoms, els interrogatius i els exclamatius. Són els que s’utilitzen per preguntar o demanar informació sobre éssers animats, conceptes, coses, entitats inanimades, etc.
Els més habituals són els següents:
El pronom qui serveix per identificar persones i equival a “quina persona”, mentre que el pronom què es refereix a coses o conceptes, a “quina cosa”. Poden exercir la funció de subjecte i de complement directe de la frase. Tots dos són invariables, és a dir, que no tenen flexió de gènere ni nombre.
Quin i quant, al contrari, sí que flexionen en gènere i nombre, i només apareixen com a pronoms si per context es pot sobreentendre el nom que substitueixen.
Alguns d’aquests pronoms també els podem trobar en frases admiratives o exclamatives, que són les que van acompanyades del signe d’exclamació !:
- Qui ho diria! (= quina persona)
- Què dius! (= quina cosa)
- On vas a parar! (=a quin lloc)
❓ Que o què?
Com ja has vist, què és un pronom interrogatiu que equival a “quina cosa” i serveix per fer preguntes.
Ara bé, és interessant que sàpigues que en català també trobem aquest que en frases interrogatives, però sense accent. 😵
Sabries veure a primer cop d’ull la diferència entre aquestes dues oracions?
- Què soparem avui?
- Que soparem avui?
T’ho explico! 🙌🏼 El que sense accent és un recurs típic de la llengua oral per emfatitzar una oració interrogativa, i només accepta un sí o un no com a resposta.
- Què soparem avui? Avui soparem salmó al forn. (= quina cosa soparem?)
- Que soparem avui? No, avui no soparem, que hem dinat molt tard. (Èmfasi en la interrogació)
En aquest article t’explico amb més detall quan s’escriu què amb accent i que sense accent.
♾️ Ambigüitats del pronom qui
Hi ha oracions interrogatives encapçalades pel pronom qui que presenten ambigüitat de sentit.
Vols saber per què? Primer, llegeix la pregunta i intenta dir-me quina de les dues imatges seria la resposta correcta a la pregunta “Qui enyorava l’àvia?”. 🧐
Doncs bé, era una pregunta trampa, perquè totes dues interpretacions són correctes. 😁
És a dir, com que els pronoms interrogatius poden fer la funció de subjecte i de complement directe de la frase, l’àvia pot ser tant el complement directe (imatge de l’esquerra) com el subjecte (imatge de la dreta) de l’oració.
Aquests casos es resolen afegint la preposició a davant del pronom interrogatiu per desfer així l’ambigüitat.
I això és tot per avui. Espero que surtis d’aquí amb una idea molt més clara sobre els pronoms en català.
Pots seguir immergint-ne en el món dels pronoms febles fent aquests exercicis. I si vols anar més enllà i posar també a prova els coneixements que has adquirit sobre els pronoms relatius, t’animo a fer aquests altres exercicis. Tots venen amb solucionari, i pots tornar aquí o revisar els articles que t’he recomanat al llarg del blog si et sorgeix cap dubte mentre els fas.
