T’has plantejat mai si hi ha alguna diferència entre els verbs nomenar i anomenar?
Tot i que a vegades buscar la traducció en castellà pot ser útil per sortir de dubtes, aquest no és el cas, ja que ambdues paraules es tradueixen al castellà per nombrar.
Fixa’t en aquestes dues oracions en castellà amb el verb nombrar i prova de veure-hi la diferència de significat:
1. Albert fue nombrado alcalde de su pueblo.
2. La profesora te nombró cuando hablaba de sus mejores alumnos.
Analitza-les…
I ara llegeix les mateixes oracions traduïdes al català:
1. L’Albert va ser nomenat alcalde del seu poble.
2. La professora et va anomenar quan parlava dels seus millors alumnes.
Com pots veure, en català s’utilitzen dos verbs diferents per traduir nombrar: nomenar i anomenar.
Espero que amb aquests exemples puguis començar entendre’n les diferències. Però no pateixis, que ja sé que no podem començar la casa per la teulada. Continua llegint per aprendre quan cal emprar un verb o l’altre, i fes els exercicis que et proposo al final (amb solucionari!) per assegurar-te que t’ha quedat clar.
Quan es fa servir nomenar en català?
En català, utilitzem el verb nomenar per designar una persona perquè ocupi un càrrec o una funció concreta.
Per exemple, si el director d’una empresa es jubila, en nomenaran un altre perquè el substitueixi. Passa el mateix amb un càrrec públic, com ara un alcalde, un conseller o un diputat. Així doncs, no importa el càrrec ni la funció que desenvoluparà la persona en qüestió, sinó el fet que l’ocuparà.
Aquí tens altres exemples del verb nomenar en context:
1. El van nomenar president de l’associació de veïns del seu barri.
2. La Marta serà nomenada regidora de Cultura.
3. El van nomenar doctor honoris causa per la seva investigació a la universitat.
4. La Laura ha estat nomenada cap de redacció al diari on treballa.
5. Després de guanyar les eleccions, la Mar serà nomenada alcaldessa.
Quan es fa servir anomenar en català?
El verb anomenar, en canvi, s’utilitza per donar nom a algú o a alguna cosa o per esmentar pel seu nom.
Com has vist en el primer exemple d’aquesta entrada del blog, una persona que parla amb una altra li diu que una tercera persona va parlar d’ella:
La professora et va anomenar quan parlava dels seus millors alumnes.
Et deixo uns quants exemples d’aquest verb:
1. A la classe d’història el professor va anomenar Napoleó Bonaparte.
2. Deixo que m’anomenis al teu treball si cites correctament les meves paraules.
3. Avui a classe hem estudiat uns mots anomenats adjectius.
4. Els membres d’una família que són fills de dos germans s’anomenen cosins.
5. No cal que anomenis totes les pel·lícules que estrenen, que només en podem veure una.
Existeix nombrar en català?
Després de llegir aquestes explicacions, potser et preguntes:
“I el verb nombrar existeix en català?”
Efectivament, nombrar és una paraula catalana i si la busques al diccionari, la hi trobaràs. El cas és que, tot i que existeix, el seu significat no té res a veure amb nomenar ni amb anomenar. Així que no voldria que l’escriguessis en un processador de textos i, com que no t’ho marca com una falta d’ortografia, et pensessis que la frase és correcta.
Segons el DIEC2, el verb nombrar en català vol dir ‘afegir fils (a l’ordit o la trama d’un teixit)’.
Diferència entre nomenar, anomenar i nombrar
Com has vist, els tres verbs tenen significats diferents. Et mostro un petit resum de les diferències entre nomenar, anomenar i nombrar en català.
Ara que ja ha quedat tot clar, t’he preparat dos exercicis perquè puguis posar en pràctica el que has après.
Exercicis
EXERCICI 1. Llegeix les tres oracions i tria la correcta.
EXERCICI 2. Omple els espais buits amb el verb nomenar o anomenar. Per fer-ho, utilitza la forma verbal indicada entre parèntesis.
1. Qui ha de/d’__________(INFINITIU) aquest planeta és l’astrofísic que l’ha descobert.
2. La Joana creu que aquest curs la _________ (FUTUR) delegada de classe.
3. No cal que ____________ (PRESENT DE SUBJUNTIU) un substitut mentre estiguis de baixa. Entre tots farem la feina.
4. Durant la conversa, la Míriam____________ (PASSAT PERIFRÀSTIC) els actors i les actrius que creia que guanyarien un Oscar aquest any.
5. No vull que el/l’___________(PRESENT DE SUBJUNTIU). Ens va robar els diners de la loteria i no es mereix el nostre perdó.
6. Haurem de/d’_____________ (INFINITIU) un president d’escala per sorteig, ja que ningú ho vol ser.
EXERCICI 3. Digues si les oracions següents són correctes o incorrectes. Si són incorrectes, corregeix-les utilitzant el verb adequat:
1. Anomenar un director general de l’empresa és quelcom prioritari.
2. No vull que m’anomenis durant el discurs del teu casament ni que expliquis històries de quan érem joves.
3. L’han nomenat presidenta del gremi de pastissers de la ciutat. N’està molt orgullosa.
4. Nomenar en Joan any rere any, pel seu aniversari, és una manera de mantenir viva la seva memòria.
5. Has de nomenar la teva mà dreta entre els treballadors i les treballadores de l’empresa.
6. L’alcalde, després de la votació popular, nomenarà la nova plaça del poble Dalí, en honor a l’artista.
Solucionari
EXERCICI 1.
EXERCICI 2.
1. anomenar
2. nomenaran
3. nomenis
4. va anomenar
5. anomenis
6. nomenar
EXERCICI 3.
1. Incorrecte. Frase correcta: Nomenar un director general de l’empresa és quelcom prioritari.
2. Correcte.
3. Correcte.
4. Incorrecte. Frase correcta: Anomenar en Joan any rere any, pel seu aniversari, és una manera de mantenir viva la seva memòria.
5. Correcte.
6. Incorrecte. Frase correcta: L’alcalde, després de la votació popular, anomenarà la nova plaça del poble Dalí, en honor a l’artista.
Espero que hagis entès la diferència entre els verbs nomenar i anomenar, i que els exercicis t’hagin semblat útils.
