El mot propi (propi, pròpia, propis, pròpies) és un adjectiu que es fa servir per indicar que una cosa és d’una persona (i no d’una altra). És a dir, en un sentit de possessió.
Té els seus propis recursos per dur a terme el projecte. (=Recursos que pertanyen a aquesta persona)
En català, sovint fem servir l’adjectiu propi de manera incorrecta per emfatitzar la identitat d’algú, quan en realitat hauríem de fer servir mateix:
La pròpia autora va acudir a l’esdeveniment.
L’autora mateixa (o la mateixa autora) va acudir a l’esdeveniment.
Els propis acusats van confessar el crim.
Els acusats mateixos (o els mateixos acusats) van confessar el crim.
En els exemples anteriors, mateix funciona com a adjectiu. Amb aquest valor emfàtic, també es pot usar com a adverbi (invariable) després de la paraula o expressió a què faci referència. Per exemple:
El president mateix em va enviar una invitació.
Em va demanar matrimoni allà mateix.
D’altra banda, l’adverbi mateix pot tenir un altre significat. Segons el DIEC: “Posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps o de mode, indica que no hi ha cap raó especial per a preferir a allò que s’expressa altres alternatives igualment possibles.”
—On deixo les bosses?
—A la taula mateix.
Espero que aquest breu article hagi resolt els teus dubtes. Si tens cap altra consulta, deixa-la als comentaris o envia’m un correu electrònic.
