S’escriu “l’antiga casa” o “la casa antiga”?
Les dues formes són correctes. Tanmateix, tenen significats diferents.
El fet de situar l’adjectiu davant o darrere del nom afecta el significat i, en alguns casos, fins i tot la classe d’adjectiu. D’altra banda, hi ha adjectius que només es poden posar davant del substantiu, d’altres que només es poden ubicar darrere, i d’altres que admeten totes dues opcions.
En aquesta entrada t’explico de manera resumida i amb exemples quines implicacions té escriure l’adjectiu anteposat o posposat, perquè puguis transmetre correctament el missatge que vols per escrit.
Què és un adjectiu qualificatiu?
L’adjectiu qualificatiu és aquell que expressa una qualitat específica del nom que complementa. Aquesta qualitat pot ser intrínseca al substantiu, o bé pot fer referència a una situació o a un comportament. Per exemple:
Té els cabells llisos.
Hem de baixar a pròxima parada.
És un nen poruc.
L’ordre natural dels adjectius en català
En general, l’adjectiu qualificatiu se situa darrere del nom al qual modifica. No obstant això, en alguns casos es pot posar (o s’ha de posar) anteposat al nom. Vegem-ho.
Quan es posa l’adjectiu darrere del nom?
L’adjectiu qualificatiu va darrere del nom quan té una funció especificativa; és a dir, quan restringeix el significat del nom que acompanya. En el primer exemple de sota, s’especifica quina dona: la morena (no una altra). En el segon, quina casa: l’antiga (no una altra).
Va entrar a la sala una dona morena que em va deixar bocabadat.
He comprat la casa antiga dels tiets.
En aquest últim exemple, l’adjectiu antiga no fa referència a “la casa antiga” (i no una altra), sinó que explica com era la cara fent-ne una valoració, amb certa subjectivitat.
D’altra banda, quan el nom ja porta un altre adjectiu o complement especificatiu, és més normal posar-lo anteposat al nom o bé afegir-hi un modificador.
la suggestiva silueta nua = la silueta nua tan suggestiva
un frenètic ritme laboral = un ritme laboral frenètic
En textos escrits, sovint fem un abús de l’ús anteposat de l’adjectiu qualificatiu quan té una funció especificativa, restrictiva. Fixa’t en aquests exemples:
El principal motiu de la guerra va ser la desigualtat social.
El motiu principal de la guerra va ser la desigualtat social.
Pel seu aspecte, era un peculiar noi.
Pel seu aspecte, era un noi peculiar.
Quan es posa l’adjectiu davant del nom?
L’adjectiu s’anteposa al nom quan té una funció explicativa o valorativa (més aviat subjectiva), quan s’utilitza amb valor emfàtic i en expressions fixades.
Exemples d’adjectius amb funció explicativa o valorativa
L’adjectiu qualificatiu es pot posar davant del nom quan té una funció explicativa o valorativa, per expressar connotacions subjectives.
L’elegant pentinat que portava el dia de l’esdeveniment no va deixar ningú indiferent.
L’antiga casa era la llar que sempre havia somiat.
Exemples d’adjectius amb funció emfàtica
També es pot posar davant del nom amb valor emfàtic, per ressaltar una propietat o característica ja coneguda del nom al qual complementa.
Girafes i elefants conviuen a l’extensa sabana.
Es va perdre a la frondosa selva i va reaparèixer deu anys més tard.
Exemples d’adjectius anteposats en expressions fixades
Hi ha expressions més o menys fixades que admeten l’adjectiu davant del nom, perquè és la solució que resulta més natural en català. Per exemple:
un llarg etcètera
l’última fila
les estrictes mesures
els futurs clients
Adjectius que canvien de significat en funció de la seva ubicació
D’altra banda, hi ha adjectius que canvien de significat segons si s’ubiquen davant o darrere del substantiu. Aquí en tens alguns exemples:
Gran
És un gran artista reconegut internacionalment. [= excel·lent, de moltes qualitats]
És un artista gran. Està a punt de jubilar-se. [= d’edat avançada]
Trist
M’ha donat un trist dibuix com a regal. [= insuficient, de poca importància]
No em negaràs que és un dibuix trist. [= no alegre]
Pobre
No li ho tinguis en comptes; és un pobre home. [= desgraciat]
Ni tan sols té diners per menjar. És un home pobre. [= no té diners]
Altres adjectius no només canvien de significat, sinó també de classe. És a dir, quan s’anteposen al nom, deixen de ser adjectius qualificatius i es converteixen en adjectius adverbials. Fixa’t en aquests parells d’adjectius:
Simple
És un procediment simple que fins i tot pot seguir un nen. [= no complicat – adj. qualificatiu]
És un simple procediment; no t’hi jugues la vida. [= només, mer – adj. adverbial]
Cert
Té un interès cert en la subcontractació del projecte. [= autèntic, indiscutible – adj. qualificatiu]
Té un cert interès en la subcontractació del projecte. [= relatiu – adj. adverbial]
Pur
Sent un desig pur d’ajudar tothom. [= autèntic, lliure d’elements dolents – adj. qualificatiu]
És un pur desig, ningú ha dit que s’hagi de fer realitat. [= només – adj. adverbial]
Únic
Va ser un sopar únic. [= excepcional, irrepetible – adj. qualificatiu]
Vam fer un únic sopar. [= només un – adj. adverbial]
Rar
És un animal rar. No n’hi ha gaires a Europa. [= no comú, extraordinari – adj. qualificatiu]
M’ajuda rares vegades. [= molt poc freqüent – adj. adverbial]
Espero que aquesta entrada t’hagi ajudat a entendre com fer servir els adjectius de manera correcta i natural en els teus textos en català. I si t’agradaria millorar la teva redacció en llengua catalana, et convido a fer aquest curs de redacció gratuït en 7 breus vídeos. Que el gaudeixis!
