Ja saps que en un treball de fi de màster el contingut no és l’únic aspecte que es valora. De fet, sovint subestimem la importància que té la llengua.
Una bona redacció farà que el treball sigui més clar i més fàcil d’entendre i, per tant, causarà una millor impressió en les persones que l’avaluïn.
La redacció inclou molts aspectes: ortografia, puntuació, gramàtica, estil… En aquest article ens centrarem en 3 errors gramaticals que em trobo sovint en la correcció de TFM en català.
1. L’infinitiu d’introducció
L’infinitiu introductori es fa servir molt en els treballs de fi de màster i altres documents acadèmics. Això passa, sobretot, amb verbs com dir, assenyalar, recordar, indicar, destacar, remarcar, etc.
Tenim la sensació que el text sona més formal amb aquesta construcció, però en realitat no és correcta. Quants cops has llegit una frase com aquesta?
D’altra banda, destacar que hi ha sistemes que no funcionen en entorns aïllats.
Perquè sigui correcta, hi hem d’afegir un verb davant (en forma personal o impersonal), com ara vull, volem, hem de, cal, convé, és important, etc. En definitiva, l’infinitiu no pot anar sol.
En aquests exemples entendràs com corregir-ho:
× D’altra banda, destacar que hi ha sistemes que no funcionen en entorns aïllats.
✓ D’altra banda, volem destacar que hi ha sistemes que no funcionen en entorns aïllats.
× Recordar que el trimestre anterior l’import s’havia duplicat.
✓ Convé recordar que el trimestre anterior l’import s’havia duplicat.
× Finalment, indicar que l’anàlisi es va dur a terme al llarg d’un any.
✓ Finalment, cal indicar que l’anàlisi es va dur a terme al llarg d’un any.
2. El gerundi de posterioritat
Un altre error gramatical típic en els treballs acadèmics és l’ús del gerundi de posterioritat. És a dir, quan es fa servir el gerundi amb una acció que passa després d’una altra o com a conseqüència d’una altra.
Per tant, no és correcte:
- verb de l’acció 1 + verb en gerundi de l’acció 2
- verb de l’acció 1 + verb en gerundi de la conseqüència de l’acció 1
M’explico millor amb aquests exemples:
× Ha obtingut un resultat del 90 %, convertint-se en l’opció amb més èxit.
✓ Ha obtingut un resultat del 90 %, i s’ha convertit en l’opció amb més èxit.
× S’ha deixat el foc encès, provocant un gran incendi.
✓ S’ha deixat el foc encès, cosa que ha provocat un gran incendi.
3. El canvi de preposició davant d’infinitiu
Recordes allò del complement de règim verbal que t’explicaven a l’escola?
Doncs bé, resumint, hi ha verbs que regeixen una preposició, i aquesta preposició en determina el significat. Per exemple: adonar-se de, accedir a, tenir interès en una cosa, consistir en una cosa, comptar amb algú, estar d’acord amb alguna cosa, etc.
Si t’hi fixes, en aquests exemples he fet servir un substantiu (consistir en una cosa). Ara bé, si en comptes d’un substantiu fem servir un verb en infinitiu, les preposicions en i amb canvien. Concretament, la preposició en passa a ser a, i la preposició amb passa a ser de.
Un error gramatical molt comú en els treballs acadèmics és mantenir la mateixa preposició davant d’infinitiu. Vegem-ne un parell d’exemples:
× Aquesta recerca es basa en analitzar el comportament de tres grups hospitalitzats amb diferents situacions familiars.
✓ Aquesta recerca es basa a analitzar el comportament de tres grups hospitalitzats amb diferents situacions familiars.
Basar-se en + nom > Basar-se a + infinitiu
× L’exercici consisteix en destacar els punts forts dels participants.
✓ L’exercici consisteix a destacar els punts forts dels participants.
Consistir en + nom > Consistir a + infinitiu
× Compto amb tenir disponibles tots dos laboratoris tot el semestre.
✓ Compto de tenir disponibles tots dos laboratoris tot el semestre.
Comptar amb + nom > Comptar de + infinitiu
Si t’ha agradat aquesta publicació, també et pot ser útil aquest recull dels errors de puntuació i els errors ortogràfics en català més habituals en els treballs acadèmics. I si tens cap dubte, deixa’m un comentari!
