Quina d’aquestes oracions diries que és incorrecta?
“El dinar de què et queixes l’he fet jo.”
“El dinar del que et queixes l’he fet jo.”
“El dinar del qual et queixes l’he fet jo.”
Ja ho tens? Anota-ho i continua llegint aquest article per saber si ho has encertat! Més avall et dono la resposta.
En aquesta entrada del blog veurem els tipus d’oracions de relatiu: les adjectives i les substantives. També veurem quins són els pronoms relatius correctes (i incorrectes!) en català segons si fan referència a una persona, un objecte o un lloc. I, per acabar, t’he preparat un llistat amb exemples dels errors més habituals amb els pronoms relatius.
T’asseguro que després de llegir aquest article podràs analitzar i escriure correctament les oracions de relatiu i els pronoms relatius. Som-hi!
Què són les oracions de relatiu?
Una oració de relatiu és un tipus d’oració subordinada (és a dir, que complementa una oració principal) introduïda per un pronom o adverbi relatiu (que, qui, què, el qual, on, com, quan).
Aquest pronom o adverbi té tres funcions: en primer lloc, fa de nexe amb l’oració principal; en segon lloc, substitueix un element (antecedent) que ja s’ha esmentat a l’oració principal i, en tercer lloc, té una funció sintàctica dins de l’oració que introdueix (subjecte, complement directe, complement indirecte, complement del nom…).
Segons la funció que fa l’oració subordinada respecte a la principal, parlem d’oracions de relatiu adjectives (es poden substituir per un adjectiu) o substantives (es poden substituir per un sintagma nominal). Tot seguit analitzarem els dos tipus d’oracions i veurem quins pronoms relatius fan servir.
Les oracions de relatiu adjectives
Normalment, fem servir adjectius per determinar de què o de qui parlem:
La noia guapa és una actriu molt famosa.
Tanmateix, a vegades necessitem concretar de què o de qui parlem fent servir una estructura més complexa (amb un segon verb). Per això tenim les oracions de relatiu adjectives, un tipus d’oració subordinada que fa la funció de complement del nom (CN) respecte a l’oració principal (l’antecedent).
Fixa’t en aquest exemple:
La noia que ens ha mirat és una actriu molt famosa.
Aquí tenim dos verbs: és, a l’oració principal, i ha mirat, a l’oració subordinada.
En aquest cas, sabem que és una oració subordinada adjectiva perquè la podem substituir per un adjectiu i l’oració té sentit. Si recuperem l’exemple d’abans, podríem dir “La noia guapa és una actriu molt famosa”, on guapa és un adjectiu.
Tipus d’oracions de relatiu adjectives: explicatives i especificatives
Tenim dos tipus d’oracions subordinades adjectives de relatiu: les especificatives i les explicatives.
- Especificatives: determinen l’antecedent, n’amplien la informació. S’escriuen sense comes.
El gos que ha entrat a casa és del professor. [= el gos que ha entrat a casa, i no un altre gos]
- Explicatives: aporten informació addicional que NO determina l’antecedent, informació no essencial. S’escriuen entre comes.
El gos, que ha entrat a casa, és del professor. [= el gos és del professor; per cert, ha entrat a casa (incís, informació addicional)]
En les oracions explicatives, entre comes, podem fer servir el qual, la qual, els quals, les quals com a equivalent de que. Per tant, també seria correcte dir:
El gos, el qual ha entrat a casa, és del professor.
Què és el pronom relatiu i què és l’antecedent?
A tall de resum, els pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen un element de l’oració principal que, altrament, es repetiria.
Reprenem l’exemple anterior:
La noia que ens ha mirat és una actriu molt famosa.
La part subratllada (oració de relatiu) amplia la informació de l’oració principal. En realitat, tenim dues oracions i podríem dividir l’oració de l’exemple com et mostro a sota, però llavors repetiríem un element (noia).
- La noia és una actriu molt famosa.
- La noia ens ha mirat.
Per això existeixen les oracions de relatiu. En l’oració subordinada hi ha una oració dins de l’altra (una depèn de l’altra). Fem servir que per no repetir noia. Que és el pronom relatiu i es refereix a noia. Noia és l’antecedent del pronom; és a dir, la paraula que es repetiria en la segona oració.
I ara et deus preguntar… 👇
Com puc saber si el que és un pronom relatiu?
Molt fàcil: perquè el pots substituir per el qual, la qual, els quals o les quals.
La noia que (la qual) ens ha mirat és una actriu molt famosa.
No vendran mai les cases velles que (les quals) han comprat.
El llibre de què (del qual) parlàvem està exhaurit.
IMPORTANT: En els dos primers exemples, substituïm que per article + qual amb la finalitat d’entendre que es tracta d’un pronom relatiu. És, simplement, un truc molt útil. Tanmateix, recorda’t que en relatives especificatives (sense comes) com aquestes, el relatiu correcte és que. Només podem escriure el relatiu compost el qual, la qual, els quals o les quals en oracions explicatives (entre comes).
Ara fixa’t en l’últim exemple:
El llibre de què (del qual) parlàvem està exhaurit.
El pronom relatiu què (tònic) porta accent, mentre que en els dos primers exemples no en porta (àton). Per què? Perquè el pronom relatiu només s’accentua quan va precedit de preposició (amb què, de què, a què, per què, en què). Per tant, segueix la regla següent. 👇
Pronom relatiu què amb accent o sense?
Si el verb de la segona oració exigeix una preposició:
- Formes de relatiu incorrectes: no es pot fer servir el pronom relatiu que ni preposició + article + pronom que (del que, amb el que, en el que…).
- Formes de relatiu correctes: preposició + què accentuat (de què, amb què, en què…) o bé preposició + article + qual (de la qual, del qual, de les quals…).
Fixa’t en aquest exemple amb el verb parlar (de), que regeix la preposició de:
El llibre que parlàvem està exhaurit.
El llibre del que parlàvem està exhaurit.
El llibre de què parlàvem està exhaurit.
El llibre del qual parlàvem està exhaurit.
Solució a la pregunta del principi de l’article
Si has respost la pregunta que t’he proposat a la introducció d’aquesta entrada, ara hauràs entès que l’opció incorrecta és “El dinar del que et queixes l’he fet jo.” Les opcions correctes serien “de què et queixes” i “del qual et queixes”, perquè l’antecedent no és un lloc ni una persona.
Bé, ara que has entès què és un pronom relatiu i quan s’accentua què, vegem quins tipus de relatius hi ha. 👇
Tipus de pronoms relatius en català
Com et deus imaginar, què, que i article + qual(s) no són els únics pronoms relatius que existeixen. N’hi ha diversos i te’ls mostro a la infografia següent, amb algunes dades interessants i exemples.
Esquema per utilitzar el pronom relatiu correcte en les oracions de relatiu adjectives
Ja has vist que hi ha diversos tipus de pronoms relatius i segur que els coneixes tots. Però quan es fa servir un o l’altre?
T’he preparat aquest esquema amb exemples perquè entenguis quins pronoms relatius pots utilitzar en cada cas. Tingues en compte que s’aplica només a les oracions de relatiu adjectives.
Com veuràs tot seguit, la pregunta bàsica és: el verb de l’oració subordinada demana preposició? El verb mirar no exigeix preposició, mentre que el verb dubtar sí (dubtar de). Dona un cop d’ull a aquest esquema:
Si tens problemes amb aquest accent diacrític, et recomano que consultis aquesta entrada del blog per entendre una vegada per sempre quan s’escriu què amb accent o que sense accent.
💗 Millora el teu nivell de gramàtica i lèxic amb aquest 👉 quadern d’exercicis de nivell C1/C2!
Altres tipus de pronoms relatius
Tenim altres tipus de pronoms relatius. Per exemple, el pronom relatiu neutre i el pronom relatiu possessiu. A continuació veurem quan es fan servir.
El pronom relatiu neutre
El pronom relatiu neutre es fa servir quan l’antecedent no és un mot, sinó una frase completa.
Les sol·licituds han augmentat un 30 %, la qual cosa ha comportat que s’hagi d’ampliar la plantilla.
Si et fixes en l’oració de l’exemple, l’antecedent és tota la frase subratllada. Què ha comportat que s’hagi d’ampliar la plantilla? El fet que les sol·licituds hagin augmentat un 30 %.
Podem escollir entre diferents relatius neutres en funció del context i de si el verb exigeix preposició o no. Per tant, fes-te la pregunta d’aquest esquema:
Quant a la puntuació, tingues en compte que les oracions de relatiu neutre sempre van entre comes.
D’altra banda, un error molt comú és utilitzar lo qual o el que com a relatiu neutre en català:
Les sol·licituds han augmentat un 30 %, lo qual ha comportat que s’hagi d’ampliar la plantilla.
Les sol·licituds han augmentat un 30 %, el que ha comportat que s’hagi d’ampliar la plantilla.
Les sol·licituds han augmentat un 30 %, la qual cosa / cosa que / fet que ha comportat que s’hagi d’ampliar la plantilla.
El pronom relatiu possessiu
El pronom relatiu possessiu fa la funció de complement del nom dins de l’oració de relatiu i concorda amb l’antecedent (la paraula a què fa referència). A més, no introdueix l’oració de relatiu, sinó que es col·loca just darrere de l’antecedent.
Vam anar de vacances a un poblet de la costa, dels quals els habitants eren molt feréstecs.
Vam anar de vacances a un poblet de la costa, que els habitants eren molt feréstecs.
Vam anar de vacances a un poblet de la costa, els habitants del qual [del poblet] eren molt feréstecs.
La Carme, dels quals els pastissos són tan bons, ha tancat la botiga un temps.
La Carme, que els pastissos són tan bons, ha tancat la botiga un temps.
La Carme, els pastissos de la qual [de la Carme] són tan bons, ha tancat la botiga un temps.
Les oracions de relatiu substantives
Hi ha oracions en què no hi ha un antecedent explícit ni implícit, i no és perquè l’hem elidit, sinó perquè fan referència a un antecedent genèric. Com que no hi ha antecedent, poden fer qualsevol de les funcions pròpies del nom en l’oració principal. Per tant, són un tipus d’oració subordinada adjectiva substantiva o de relatiu substantiva. Per exemple:
Qui no vulgui treballar, ja sap on és la porta.
El qui no vulgui treballar, ja sap on és la porta.
El que no vulgui treballar, ja sap on és la porta.
En aquest exemple, els relatius qui i el que fan referència a “les persones que no vulguin treballar…”.
El que importa és que tinguis ganes d’anar al viatge.
En aquest exemple, el relatiu el que fa referència a “la cosa que importa és que…”.
Esquema per utilitzar el pronom relatiu correcte en les oracions de relatiu substantives
En les oracions de relatiu substantives s’admeten diversos pronoms relatius. La infografia que tens a continuació t’ajudarà a entendre quin pronom relatiu pots fer servir en funció de si fa referència a coses o a persones. Dona un cop d’ull als exemples.
Oració de relatiu adjectiva vs. substantiva: com les puc distingir?
Per distingir una oració de relatiu substantiva d’una adjectiva, has d’entendre quina funció fa l’oració de relatiu completa respecte a l’oració principal.
IMPORTANT:
- Si la subordinada es pot substituir per un adjectiu, fa la funció de complement del nom i el nexe té un antecedent explícit, és una subordinada adjectiva.
- Si es pot substituir per un sintagma nominal o preposicional i el nexe no té un antecedent explícit o bé té un antecedent genèric, és una subordinada substantiva.
Mira aquests exemples de sota amb l’explicació corresponent per acabar-ho d’entendre.
Exemples d’oracions de relatiu adjectives
El nen que menja un caramel és el fill de la veïna.
= El nen llépol és el fill de la veïna.
La subordinada es pot substituir per un adjectiu; per tant, és una oració subordinada adjectiva. Fa la funció de complement del nom, ja que complementa el nom nen. Alhora, el nexe que és un pronom relatiu àton (sense accent perquè no va precedit de preposició) que també té una funció sintàctica. En aquest cas, que = el nen (“El nen menja un caramel”), fa la funció de subjecte.
Els cotxes que s’acaben de comprar valen milions.
= Els cotxes nous valen milions.
En aquest cas també es pot substituir per un adjectiu i, per tant, és una oració de relatiu adjectiva. Fa la funció de complement del nom, ja que complementa el nom cotxes. Alhora, el nexe que és un pronom relatiu àton (sense accent perquè no va precedit de preposició) que també té una funció sintàctica. En aquest cas, que = els cotxes (“S’acaben de comprar els cotxes”), fa la funció de complement directe.
Si vols aprendre a analitzar les oracions subordinades, dona un cop d’ull a aquest article amb exercicis (i vídeo inclòs) en què explico el procés pas a pas.
Exemples d’oracions de relatiu substantives
Ajudarem (a) qui ho necessiti.
= Ajudarem aquestes persones.
Es pot substituir per un substantiu (o sintagma nominal) amb preposició o sense, amb la qual cosa és una oració de relatiu substantiva. Fa la funció de complement directe.
No sabem amb qui ha fugit.
= No sabem això.
Es pot substituir per un substantiu (o sintagma nominal) amb preposició o sense. Per tant, és una oració de relatiu substantiva. Fa la funció de complement directe.
Com puc distingir un pronom relatiu d’una conjunció?
El que conjunció no té antecedent ni fa cap funció sintàctica, mentre que el que relatiu sí.
Li ha dit que no torni tard. [que: conjunció, nexe per enllaçar dues oracions, no té antecedent ni fa cap funció sintàctica]
El Marc que treballa amb tu és de Girona? [que: relatiu; Marc: antecedent; El Marc és de Girona + El Marc treballa amb tu; que fa la funció de subjecte]
Errors típics amb els pronoms relatius
Tot seguit et mostro alguns dels errors més habituals amb els pronoms relatius. Si has entès l’explicació d’aquest article, a partir d’ara els sabràs detectar ràpidament.
- Quan el verb demana preposició, no es pot fer servir el pronom relatiu àton que (sense accent) precedit d’article. Amb preposició, les úniques combinacions correctes són: preposició + què, preposició + qui, preposició + el qual/la qual/els quals/les quals.
M’ha regalat l’ordinador + Va escriure la seva primera novel·la amb l’ordinador.
M’ha regalat l’ordinador amb el que va escriure la seva primera novel·la.
M’ha regalat l’ordinador amb què va escriure la seva primera novel·la.
M’ha regalat l’ordinador amb el qual va escriure la seva primera novel·la.
Vas deixar de parlar-li per un motiu + No m’has dit el motiu.
No m’has dit el motiu pel que vas deixar de parlar-li.
No m’has dit el motiu per què vas deixar de parlar-li.
No m’has dit el motiu pel qual vas deixar de parlar-li.
Important: Les formes el que, la que, els que i les que només són correctes quan s’ha omès un nom entre l’article i el pronom perquè se sobreentén o bé perquè s’ha esmentat abans. Per exemple:
Ha escrit un relat igual que el que va escriure el seu cosí. [= Ha escrit un relat igual que el RELAT que va escriure el seu cosí.]
- Quan el verb demana preposició, aquesta preposició no es pot ometre en fer servir el pronom relatiu. En aquests exemples, els verbs aspirar a i burlar-se de exigeixen les preposicions a i de
Aspira a una feina. + La feina és difícil d’aconseguir.
La feina que aspira és difícil d’aconseguir.
La feina a què aspira és difícil d’aconseguir.
La feina a la qual aspira és difícil d’aconseguir.
Es burla dels nens. + Els nens són més petits que ell.
Els nens que es burla són més petits que ell.
Els nens de qui es burla són més petits que ell.
Els nens dels quals es burla són més petits que ell.
- En registres formals, no es pot utilitzar el pronom relatiu àton que + un possessiu. L’opció correcta seria: nom + preposició + article + qual.
El veí que el seu fill és enginyer.
El veí el fill del qual és enginyer.
La professora que la seva casa s’ha inundat.
La professora la casa de la qual s’ha inundat.
- En registres formals, quan el verb demana preposició, no es pot emprar el pronom relatiu àton que + pronom feble. L’opció correcta seria: preposició + què o bé preposició + el qual/la qual/els quals/les quals.
[dubtar de]
Hi ha dues opcions que en dubtem.
Hi ha dues opcions de què dubtem.
Hi ha dues opcions de les quals dubtem.
- És recomanable no usar el pronom relatiu on per fer referència a llocs en sentit figurat, metafòric. Les alternatives més adients són què o bé el qual, la qual, els quals o les quals.
Lloc real:
El restaurant on se celebrarà el casament té una estrella Michelin.
Lloc figurat:
L’article on cal incloure aquest enllaç tracta sobre els pronoms relatius.
L’article en què cal incloure aquest enllaç tracta sobre els pronoms relatius.
L’article en el qual cal incloure aquest enllaç tracta sobre els pronoms relatius.
Ha invertit en el projecte on participa el president.
Ha invertit en el projecte en què participa el president.
Ha invertit en el projecte en el qual participa el president.
La diferència entre aquests dos exemples és que en el primer es pot admetre l’ús del pronom relatiu on si entenem que article es fa servir com a lloc figurat. Tanmateix, convé no abusar-ne. En el segon exemple, en canvi, aquest sentit figurat és més forçat, amb la qual cosa es recomana l’ús del pronom pertinent (què, el qual).
- En registres formals, no s’ha d’afegir el pronom feble quan hi ha el pronom relatiu. Això es considera una duplicació, ja que els dos elements substitueixen el mateix antecedent.
És el mateix regal que me’l fan cada any.
És el mateix regal que em fan cada any.
Treballa al despatx on hi té la biblioteca.
Treballa al despatx on té la biblioteca.
Hi ha dos casos en què podem afegir el pronom (duplicació):
a) Si el relatiu està separat de la resta de la subordinada per altres elements, com ara incisos. Ex.: Treballa al despatx on, a més de recopilar tota classe d’andròmines i ordinadors antics, hi té la biblioteca.
b) En registres informals.
- Lo qual i el que no s’admeten com a pronoms relatius neutres en català. Les opcions correctes són la qual cosa, cosa que o fet que. Si el verb demana preposició, l’única alternativa correcta és preposició + la qual cosa. Un altre error és escriure les oracions de relatiu neutres sense comes.
El preu de la llum ha augmentat un 300 %, lo qual ha triplicat la pobresa en el país.
El preu de la llum ha augmentat un 300 % el que ha triplicat la pobresa en el país.
El preu de la llum ha augmentat un 300 %, la qual cosa / cosa que / fet que ha triplicat la pobresa en el país.
Han aconseguit guanyar el campionat, amb lo qual n’hi ha prou.
Han aconseguit guanyar el campionat amb el que n’hi ha prou.
Han aconseguit guanyar el campionat, amb la qual cosa n’hi ha prou.
Exercicis de pronoms relatius en PDF
Preparat per practicar el que has après? Et proposo que facis aquests exercicis de pronoms relatius disponibles en PDF. Els podràs descarregar per imprimir-los o fer-los a l’ordinador, com et vagi millor. A més, també hi trobaràs les solucions (amb explicacions) per corregir-te. Ànims i sort!
Espero que aquest article hagi resolt tots els teus dubtes sobre les oracions de relatiu, i que a partir d’ara les puguis escriure correctament. Si t’estàs preparant per a un examen com la selectivitat, el C1 o el C2 de català, aquests vídeos t’ajudaran amb qüestions com l’anàlisi sintàctica d’oracions subordinades i l’ús dels pronoms febles.
