La dièresi en català | Explicació i exercicis

La dièresi en català

Si has arribat fins aquí, em temo que tens un dubte molt habitual d’accentuació en català:

Quan es fa servir la dièresi en català?

Quines són les excepcions?

En aquest blog t’explicaré què és la dièresi, en quins casos s’utilitza i quines excepcions hi ha.

Ah! També t’he preparat un apartat amb exercicis perquè puguis practicar i veure en quin context s’ha de posar dièresi. No pateixis, que hi ha el solucionari. 😉

Som-hi! 👇

Què és la dièresi?

Primer de tot, comencem per al base: la dièresi és un signe gràfic en forma de dos puntets (¨) que es col·loca a sobre de les vocals i i u per marcar algun aspecte de la pronunciació del mot en qüestió.

 

 

Quan es fa servir la dièresi? | Norma d’ús

Ara que ja has vist què és la dièresi, t’explicaré quan l’hem de fer servir en català. A més, veurem les excepcions, perquè hi ha paraules que n’haurien de portar, però no en duen.

⏩ Usos freqüents de la dièresi

  • Per indicar que la i o la u formen un hiat amb la vocal anterior (desfer un diftong).

Saps què és un diftong? I un hiat? En aquesta entrada del blog t’explico en detall 👉 els diftongs i hiats en català, però si vols llegir l’explicació resumida, aquí la tens:

Es produeix un diftong quan hi ha dues vocals juntes en una mateixa síl·laba; és a dir, que es pronuncien en un mateix cop de veu. Per exemple: en el verb jaure (jau-re) hi ha el diftong [au].

En canvi, si les dues vocals juntes es pronuncien en síl·labes diferents, tenim un hiat. Per exemple: en el verb suar (su-ar) hi ha el hiat [u-a].

Si has entès això, entendràs que la dièresi es fa servir per indicar que la combinació de vocals no forma un diftong, sinó un hiat. En altres paraules, marca que la i o la u es pronuncien en una síl·laba diferent de la vocal anterior. Fixa’t en aquests exemples:

be-ne-ït, pe-üc, ra-ïm, ta-üt

  • Per indicar que la u dels grups que, gue, qui, gui es pronuncia.

Un dígraf és la unió de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el dígraf gu en el mot guia (la u no sona).

Tot i que en general aquesta u no es pronuncia, si hi posem dièresi, marquem que la vocal sí que sona i es desfà el dígraf.

 

Quan no es posa la dièresi

 

Nota: els grups gua, qua, guo i quo no porten mai dièresi, perquè en aquests casos la u sempre sona.

  • Per indicar que la i entre vocals es pronuncia sola.

Això vol dir que si et trobes un grup de tres vocals, i la lletra i està al mig i forma una síl·laba ella sola, ha de portar dièresi.

Per exemple: a-gra-ï-a, re-du-ï-es.

⏩ Excepcions en l’ús de la dièresi

A continuació et deixo cinc excepcions que hauràs de tenir en compte en l’ús de dièresi:

  • No porten dièresi les terminacions d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació acabats en vocal + -ir (com traduir, succeir o agrair).

Posarem l’exemple del verb traduir:

Excepcions en l’ús de la dièresi

 

  • No porten dièresi les paraules acabades amb els sufixos -isme i -ista.

És el cas de paraules com egoisme o egoista.

Un error molt comú en català és escriure aquests sufixos amb dièresi. Tanmateix, no n’han de portar. Recorda’t que les paraules acabades amb el sufix -isme només porten dièresi per trencar el diftong a l’arrel del mot, no al sufix (per exemple, hipotiroïdisme).

IMPORTANT! Hi ha una excepció dins de l’excepció. Les paraules proïsme i lluïsme sí que porten dièresi, perquè tot i que acaben en -isme, aquesta terminació no és un sufix.

  • No porten dièresi les paraules acabades en les terminacions llatines -us i -um.

Com a exemple tenim paraules com Màrius i pòdium.

  • La i o la u no porten dièresi quan trobem dues vocals juntes a causa d’un prefix o de l’annexió d’un element per formar una paraula composta:

Et mostro alguns exemples de paraules amb prefix:

 

dièresi en català exemples

 

Passa el mateix amb els mots compostos. Per exemple, tallaungles.

  • Si la i o la u s’han d’accentuar d’acord amb les normes generals d’accentuació, l’accent preval sobre la dièresi.

Si una paraula pot portar dièresi, però ha de portar accent segons les normes d’accentuació, cal accentuar-la. És a dir, l’accent té prioritat sobre la dièresi. Per exemple: conduíeu / conduïa

Et poso un altre exemple amb el nom Lluís i Lluïsa:

Lluís s’hauria d’escriure amb dièresi (Lluïs) perquè tenim el diftong ui i s’hi ha de marcar el hiat. Tanmateix, com que és una paraula aguda acabada en is ha de portar accent.

En canvi, el femení Lluïsa és una paraula plana acabada en vocal i no es pot accentuar. Així, marquem el hiat amb una dièresi.

 

 

⏩ Accent o dièresi?

Com et deixa, l’accent té prioritat respecte a la dièresi. A més, per evitar un error ortogràfic típic, has de tenir en compte un aspecte molt important: la vocal feble (i, u) dels diftongs en realitat és una semivocal. Quan et preguntis si la paraula porta accent o no, pensa que no has de tractar aquesta semivocal com si fos una vocal. Amb aquests exemples et quedarà clar:

  • vegeu > ve-geu: no porta accent perquè és una paraula aguda, acabada en semivocal (no vocal!).
  • anàveu > a-nà-veu: porta accent perquè és una paraula plana, acabada en semivocal (no vocal!).

Si vols entendre millor què és una semivocal, consulta aquest article del blog sobre els diftongs i hiats.

 

Exercicis sobre la dièresi

Aquí tens dos exercicis sobre la dièresi. Si vols practicar una mica més i descarregar un PDF amb exercicis de la dièresi, pots fer-ho en aquest enllaç.

Exercici 1. Posa dièresi a les paraules següents quan calgui.

 

Exerciccis de la dièresi

 

Exercici 2. Completa les oracions següents amb la forma verbal corresponent del verb entre parèntesis.

  1. T’estic molt …………….(AGRAIR) per haver-me deixat l’ordinador.
  2. Mentre jo ……………………..(PRODUIR), els del costat s’enfonsaven.
  3. Els pèsols d’ahir a sopar …………………(COURE) molt a poc a poc.
  4. ………………………….. (INTRODUIR [vosaltres]) la clau al pany per obrir la porta.
  5. Cal que …………………….(DEDUIR [vosaltres]) en què penso.
  6. Es va haver de tornar a escalfar el cafè perquè no es ………………………(DILUIR).
  7. Cal que ………………………(DISMINUIR [vosaltres]) la velocitat quan conduïu el cotxe.
  8. ………………………..(POSSEIR [ella/ella]) tanta riquesa que no sabia el que tenia.
  9. Mentre estaven els llums encesos, el cartell ……………………….(LLUIR) amb força.
  10. Si us plau, …………………….(INCLOURE [vosaltres]) el que us he dit a la sol·licitud.

 

Solucionari

Exercici 1:

Les paraules que porten dièresi són:

  1. reüll, 5. pasqües, 6. agraïment, 11. obeïes, 13. ensaïmada, 20. peüc, 21. aigüera i 23. heroïna.

Exercici 2:

  1. agraït/agraïda
  2. produïa
  3. coïen
  4. introduïu
  5. deduïu
  6. diluïa
  7. disminuïu
  8. Posseïa
  9. lluïa
  10. incloeu

Espero que aquest article i els exercicis sobre l’ús de la dièresi t’hagin ajudat a entendre quan es fa servir. Si vols practicar altres temes conflictius en català, també et pot interessar fer els exercicis següents sobre l’ús de gens, res, cap i ningú i la diferència entre diverses, diferents i vàries. Posa’t a prova i millora el teu català escrit!

Núria Masdeu