Tipologies textuals

Tipologies textuals en català

En aquesta pàgina trobaràs tota la informació que necessites sobre les tipologies textuals (text argumentatiu, text expositiu, article d’opinió, carta formal…). Aprendràs com s’estructura cada tipus de text i quines característiques té, i en veuràs exemples.

📢 Més avall hi ha una taula resum de les diferents tipologies textuals, amb les definicions i les característiques més rellevants, així com alguns exemples. Ara bé, si només vols consultar una tipologia en concret, fes clic al botó corresponent de sota.

 

Ara, et mostro una taula resum de les tipologies textuals.

Descarrega la taula en PDF

Tipologies textuals

Tipologia

Objectiu

Característiques

Exemples

Text expositiu

Text informatiu l’objectiu del qual és explicar un determinat tema o informar sobre un determinat tema. Té una finalitat didàctica, no vol convèncer ni donar una opinió, sinó transmetre informació objectiva.

 

  • Llenguatge clar, concís i denotatiu (neutre i objectiu).

  • Ús de connectors discursius (per tant, aleshores, tanmateix, en conseqüència...).

  • Registre formal i ús culte de la llengua.

  • Lèxic especialitzat.

  • Oracions enunciatives.

 

Manual o llibre de text, enciclopèdia, tríptic, informe, article d’una revista divulgativa o especialitzada, documental, reportatge, exposició oral, etc.

 

 

Text argumentatiu

Text informatiu en què l’autor proporciona informació subjectiva i objectiva (raons, proves...) amb la intenció de modificar els coneixements del destinatari, convèncer-lo d’alguna cosa o canviar-ne el punt de vista respecte a un tema.

 

  • Basat en una tesi.

  • Ús d’arguments de diferents tipus.

  • Ús de comparacions i analogies.

  • Ús de verbs d’opinió (creure, pensar, opinar, dir...).

  • Connectors adversatius, causals, finals, etc.

  • Cites entre cometes.

 

Articles d’opinió, anuncis publicitaris, debats, tertúlies, cartes al director, tesis doctorals, etc.

Article d’opinió

Text breu del gènere periodístic en el qual l’autor expressa la seva opinió particular sobre un tema d’actualitat. És un tipus de text argumentatiu.

 

 

  • Text subjectiu.

  • Registre estàndard i formal/semiformal (cal evitar col·loquialismes extrems).

  • To cordial i respectuós.

  • Ús de verbs que expressen opinió.

  • Ús d’arguments de diferents tipus.

 

Article d’opinió en un diari.

Informe proposta i informe tècnic

Text especialitzat, redactat per una persona experta o que ha investigat una qüestió, en què s’exposen de manera objectiva una sèrie de dades i fets. La finalitat de l’informe és transmetre informació sobre una situació determinada a una persona o grup de persones que hauran de prendre una decisió al respecte. Hi ha dos tipus d’informes: els informes proposta i els informes tècnics. En aquest cas parlem dels informes en què es fa una proposta.

 

  • Informació breu, clara i rellevant.

  • Format esquematitzat (per punts).

  • Redacció impersonal i llenguatge neutre (text objectiu en què s’exposen fets sense fer judicis de valor).

  • Oracions curtes i ben enllaçades amb connectors textuals i altres nexes.

  • Lèxic precís i, si cal, especialitzat.

  • Cal seguir l’estructura típica d’un informe proposta.

 

Informe per proposar millores en un menjador escolar, informe per proposar canvis en els horaris d’una empresa, informe proposta per als jardins d’un municipi, etc.

Carta formal

Carta escrita amb un nivell de formalitat alt i dirigida a un destinatari a qui no coneixem personalment (l’administració pública, un mitjà de comunicació o una institució, per exemple). Els objectius poden ser diversos: sol·licitar informació, mostrar agraïment, denunciar un fet...

Una carta formal pot ser un text descriptiu, argumentatiu...

 

  • Tractament semiformal (vós).

  • Llenguatge formal.

  • Ús de fraseologia típica en la salutació i el comiat (benvolgut/benvolguda, atentament, cordialment...).

  • Cal seguir l’ordre i l’estructura establerts d’una carta formal: dades del destinatari, salutació, nucli del text, comiat, signatura i datació.

 

Carta adreçada a l’Administració pública per sol·licitar una subvenció, carta de denúncia dirigida a una associació, carta amb una proposta adreçada al rector d’una universitat, etc.

Carta personal

Carta escrita amb un estil proper i adreçada a una persona a qui coneixem personalment o amb qui tenim confiança: una amistat, un familiar o una persona propera. Els objectius poden ser diversos: explicar una història, preguntar com va tot... Normalment, s’hi tracten temes personals.

Una carta personal pot ser un text descriptiu, narratiu, argumentatiu...

 

  • Tractament informal (tu).

  • Llenguatge informal-neutre.

  • Ús de fraseologia típica en la salutació i el comiat (hola, ei!, una abraçada, records, un petó...).

  • Cal seguir l’ordre i l’estructura establerts d’una carta personal: lloc i data, salutació, nucli del text, comiat, signatura i postdata, si cal.

Carta adreçada a un amic per preguntar-li com han anat les vacances d’estiu, carta per explicar a la família com va la nova vida a Xile, etc.

Text descriptiu

Explica detalladament un fet o una circumstància. Descriu minuciosament persones, animals, objectes, llocs... L’objectiu és que el receptor pugui fer-se una idea molt clara de com és allò que s’està descrivint.

  • Predomini de verbs copulatius (ser, estar i semblar), de pertinença (com tenir) i dels sentits i emocions (veure, olorar, sorprendre, alegrar...).

  • Gran varietat de lèxic.

  • Ús d’adjectius qualificatius.

  • Ús de metàfores, comparacions i personificacions.

 

Dintre de textos narratius, en catàlegs, guies turístiques, etiquetes de productes, fitxes científiques, ressenyes, entrades de l’enciclopèdia, etc.

Text predictiu

Fa una predicció; és a dir, explica o narra una situació futura. Les previsions poden ser objectives (basades en dades científiques o estadístiques) o subjectives (basades en profecies, intuïcions, etc.).

  • Predomini dels temps verbals següents: el futur, el futur perfet, el present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu i el condicional.

  • Ús de verbs predictius (produirà, pot passar...).

  • Ús d’expressions condicionals i temporals: posat que, si, en el moment, un cop...

  • Ús d’expressions de grau de certesa: estic segur que, no se sap si, espero que...

 

Científics: previsions meteorològiques, previsions mèdiques, previsions estadístiques, projectes, etc.

No científics: l’horòscop, profecies, etc.

Text directiu o instructiu

Dona instruccions, consells o recomanacions. Solen ser textos esquemàtics i concisos, ja que l’objectiu és que el lector entengui les indicacions sense problemes.

  • Estructura esquemàtica o per punts.

  • Ús de l’imperatiu. En oracions negatives, ús del present de subjuntiu.

  • Ús d’expressions d’obligació: haver de, caldre, ser necessari...

  • Ús de connectors textuals.

 

Manual d’instruccions, recepta, normes d’un joc, prospecte d’un medicament, textos de prevenció de riscos laborals, indicacions per anar d’un lloc a un altre, tutorial per aprendre a fer alguna cosa, guies d’estil, etc.

 

Text narratiu

Relata uns fets imaginaris o reals; és a dir, explica una història. La història passa en un temps i un espai determinats, i les accions narrades estan relacionades en si. Sempre hi ha un narrador, que és qui explica allò que succeeix. També hi ha uns personatges, una trama i un marc narratiu.

 

  • Ús de verbs d’acció i, principalment, temps verbals en passat i en present.

  • Ús de connectors temporals i adverbis de temps.

  • Ús d’adjectius i explicacions detallades.

  • Textos descriptius dins dels narratius.

 

Conte, relat, biografia, autobiografia, diari personal, novel·la, còmic, etc.

Descarrega la taula en PDF